800 007 970 (Gratuito para españa)
658 598 996
·WhatsApp·

7 jul 2011

Conclusions del II congrés mundial de Pelota a Mà

/
Enviado por
/
Comentarios0
/
Etiquetas
Des del 1994 que es va celebrar el I Congrés Mundial, no havia tornat a vore la llum una iniciativa d’aquestes característiques, sobretot pel seu tamany i transcendència. Així doncs, els jocs de Pilota a Mà havien estat orfes d’un debat seriós i rigorós que aportara informació i idees sobre el futur que ens depara. Hi ha estat tanta l’evolució dels jocs, tantes les vessants que mereixien estar presents, tant el volum d’aspectes a tractar que ha estat certament complicat aglutinar-les en dos dies i mig de Congrés.
En aquesta mateixa direcció, hem pogut comprovar en diverses conferències la gran riquesa motriu dels jocs de Pilota a Mà.

 
Autor(es):
Entidades(es): Federació de Pelota Valenciana
Congreso: II Congreso de Pelota a Mano
Valencia: 26 al 28 de Abril de 2007
ISBN: 978-84-614-9947-2
Palabras claves: Pelota valenciana, pelota de mano, conclusión

Des del 1994 que es va celebrar el I Congrés Mundial, no havia tornat a vore la llum una iniciativa d’aquestes característiques, sobretot pel seu tamany i transcendència. Així doncs, els jocs de Pilota a Mà havien estat orfes d’un debat seriós i rigorós que aportara informació i idees sobre el futur que ens depara. Hi ha estat tanta l’evolució dels jocs, tantes les vessants que mereixien estar presents, tant el volum d’aspectes a tractar que ha estat certament complicat aglutinar-les en dos dies i mig de Congrés.
En aquesta mateixa direcció, hem pogut comprovar en diverses conferències la gran riquesa motriu dels jocs de Pilota a Mà. Múltiples i variades modalitats s’escampen per les regions on el joc manté una forta presència: Itàlia, Mèxic, Euskal Herria i, com no, a casa nostra, on la Pilota a Mà servix d’aglutinador per a un munt de pràctiques que ens enriquixen enormement; en clau valenciana, s’ha posat de manifest els perills de créixer inconscientment, sense un procés de reflexió constant i de visió històrica del joc.
El debat ha estat servit entre Joc i Esport, debat que, sense ésser la finalitat última del Congrés, ha planejat permanentment sobre l’auditori. Pareixia que havíem de triar entre ambdós, en una elecció inevitable i excloent. Des d’Euskal Herria ens han donat algunes pistes, allà on el joc ha deixat pas a l’esport, tot i que és un esport amb un caràcter fortament tradicional. L’esportivització els ha portat l’espectacle i la possibilitat de poder competir amb la resta de disciplines. Ells ens han dit que trien les dues opcions; Esport i un joc atractiu. Nosaltres, hem pres nota.
Les referències a les dues maneres de concebre les activitats lúdiques també ens han arribat des de les experiències internacionals que han tingut cabuda en el programa de conferències. Per una part, el cas italià s’assembla més al basc, on els jocs de Pilota, antiquíssims, van confluint en activitats més o menys esportivitzades que tracten d’obrir-se pas entre la resta d’esports i guanyar així el futur. És un model que, en certa manera, s’està aplicant ací amb l’Escala i Corda. Per altra banda, des de les llunyanes terres de Mèxic, se’ns parla de tradicions mil·lenàries, de jocs ancestrals dels quals tan sols queden vestigis o rumors. I la seua antiguitat ens retorna al pes de la tradició, a la importància de recuperar i tenir presents els jocs dels nostres avantpassats. Cal un esforç per no perdre aquest legat històric.
El debat s’ha centrat igualment en altres esferes dels jocs, el que possibilita el plantejament de propostes de com difondre la pilota i assegurar la seua supervivència. Un dels aspectes més rellevants ha estat l’àmbit educatiu, i de com la introducció del joc a les escoles garanteix aquesta continuïtat. A més, la tradició ve acompanyada dels valors que han conformat els jocs, de les normes i costums d’unes societats més humanitzades i molt més lúdiques que la nostra. L’ensenyament de la pilota ha d’anar de la mà d’eixos valors d’honestedat i respecte.
Dissortadament, el Congrés també ens ha deparat noves perspectives per entendre el joc, adaptacions a la realitat i a les noves exigències de la modernitat. En primer lloc, hem entès de la necessitat de millorar les nostres instal·lacions de pràctica, de com la ciència pot jugar un paper important en la millora del joc. Així mateix, ens hem sorprès quan per a la categorització dels jocs de Pilota ens els han comparat amb fruites com taronges i peres; la justificació és clara; igual que en el cas de les fruites no podem dir que la taronja és més important que la pera, sinó que són aliments complementaris, en el cas dels jocs de pilota, tota modalitat mereix el mateix respecte, atenció i interès d’ésser estudiada i posada en valor.
L’estudi rigorós dels jocs de pilota ens els fan entendre com el resultat d’un acord que estableixen vàries persones amb la voluntat de jugar amb les mateixes regles. Aquest pacte ludomotor conté la lògica interna del joc, entesa com l’ordre profund que governa les relacions internes a les que han d’adaptar-se els jugadors.
Una visió contextualitzada del joc tradicional permet afirmar que els jocs són l’emblema d’una societat; entrar en joc és entrar en cultura; doncs en el fons tot joc funciona com una societat en miniatura; com un laboratori de relacions socials en el qual es reflecteixen bona part dels valors, símbols i significats culturals dels seus protagonistes. Per aquest motiu, cal entendre que els fonaments de la  praxiologia motriu animen a promoure recerques interdisciplinàries, considerant que la mirada intel.lectual des de diferents disciplines aporta dades molt rellevants per la interpretació i aplicació contextualitzada dels jocs tradicionals.
També, se’ns han proposat camins d’actuació per on avançar, cinc cèntims del futur dels jocs de Pilota arreu del món. La base, les dones, la dignitat dels professionals i, com no, la introducció de persones qualificades al món de la Pilota. Des d’aquest sector se’ns han  proposat interessants tallers pràctics de com ensenyar el joc i de com millorar la condició física i la preparació dels professionals, de cara a guanyar en espectacle i, perquè no, en foment del joc.
Per últim, després de quasi tres dies d’una intensitat extrema, la pilota ha deixat de botar i la claredat del descans ens aporta les següents conclusions:

  1. Els jocs tradicionals, on incluïm els de Pilota a Mà, es poden i es deuen investigar. Les possibilitats i les necessitats són múltiples. Fiquem-nos doncs en marxa.
  2. La recuperació del joc contempla dues vessants, la més purament esportiva i l’estrictament tradicional. Deuríem acaronar les dues.
  3. Els jocs de Pilota a Mà són ancestrals, pel que una actitud responsable ha de tenir-ho present. La seua supervivència depèn, en gran mesura, de la presa de decisions consensuada i reflexiva. Es fa urgent la creació d’òrgans de decisió adients.
  4. L’esport de Pilota dignifica la situació dels i les professionals, però necessita de la introducció de persones qualificades i d’estudis científics.
  5. El paper de les administracions és clau, ja siga per tutelar el creixement, dotar de recursos o possibilitar l’encontre entre el joc i el món de les empreses i els patrocinadors.
  6. Les dones representen la meitat de la població; una meitat tradicionalment allunyada del joc. La difusió i implantació femenina assegura un creixement notable.
  7. L’educació i la Pilota han d’anar agafades de la mà, no sols per a donar a conéixer el joc sinó, indubtablement, per a usar els seus valors que l’han acompanyat durant segles.
  8. Les persones que juguen a Pilota intervenen donant resposta als reptes que planteja cada partida i cada jugada activant la seva  intel·ligència motriu; doncs contínuament han de llegir i descodificar els missatges que emeten els altres jugadors, al mateix moment que ells també son portadors de missatges que els altres hauran d’interpretar; actuar, anticipar-se, enganyar… són constants en l’objectiu de donar la resposta més eficaç i intel.ligent en cada moment.  Aquest és un fet que no deguem obviar ni menysprear, doncs justifica bona part del tresor que amaga aquesta família de jocs (Pere Lavega, Catedràtic de l’INEFC de Lleida).
  9. La Pilota Valenciana forma part dels valencians i valencianes dintre del seu legat cultural. Perdre el joc o desvirtuar-lo és atacar la identitat d’aquest poble.
  10. Joc i Esport; tradició i modernitat; ambdós van agafats de la mà, mai per separat. L’esport atrau la gent i ens posiciona entre la resta de disciplines esportives i ens fa guanyar el futur. Però l’esport ho és gràcies al joc, al seu passat, i aquest tutela el creixement i possibilita que puguem seguir dient que juguem a Pilota i Valenciana.

València, a 1 de Maig de 2007

Responder

Otras colaboraciones