800 007 970 (Gratuito para españa)
658 598 996
·WhatsApp·

8 feb 2012

Els hàbits esportius entre la poblaciò escolar d’ontinyent (la vall albaida)

/
Enviado por
/
Comentarios0
/
Etiquetas
Es descriuen les pràctiques esportives de la població escolar del municipi d’Ontinyent (La Vall d’Albaida) a partir d’una enquesta sociològica. La mostra ha quedat formada per 208 subjectes

Autor(es): Míriam Isabel Cerdà i Navarro, Antoni Cerdà i Navarro, Víctor Agulló Calatayud
Entidades(es): Facultat de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, Facultat de Ciències Socials, Unitat d’Informació i Investigació Social i Sanitària (UISYS).
Congreso: IX Congreso Internacional sobre la Enseñanza de la Educación Física y el Deporte Escolar
Úbeda 8 – 11 de Septiembre de 2011
ISBN: 9788461536665
Palabras claves: hàbits esportius, pràctica esportiva, sociologia de l’esport, municipalització de l’esport.

Els hàbits esportius entre la poblaciò escolar d’ontinyent (la vall albaida)

Resumen

Es descriuen les pràctiques esportives de la població escolar del municipi d’Ontinyent (La Vall d’Albaida) a partir d’una enquesta sociològica. La mostra ha quedat formada per 208 subjectes (87 homes i 121 dones) d’edats compreses entre els 12 i els 17 anys pertanyents al primer i segon cicle de la E.S.O. Els resultats de la present investigació reflexen el gran índex d’interés de la població escolar d’Ontinyent per la pràctica esportiva així com un alt nombre de participants.

També s’establixen les demandes d’instal·lacions així com les diferències entre gèneres pel que fa als gustos i la freqüència de pràctica esportiva. Altres aspectes analitzats són les diferències del nombre de participants per cada esport així com entre la pràctica competitiva reglada i la recreativa, on s’observa una creixent tendència cap a la pràctica no reglada.

Introducción

La creixent importància de l’esport en la societat contemporània.

L’activitat física i l’esport ocupen un paper cada vegada més destacat en la societat contemporània. Des de finals del segle XX, comença a replantejar-se el significat de l’esport i de manera progressiva s’interrelaciona amb conceptes com ara salut, benestar, qualitat de vida o fins i tot estètica com tindrem ocasió de comprovar més endavant. Igualment, dins de la multiplicitat de significats de l’esport, hom pot assenyalar que els esports tradicionals (pilota valenciana, corregudes de joies, vela llatina) ens connecten amb una herència cultural donada (Agulló, 2011).

D’altra banda està el component recreatiu i d’oci de la pràctica esportiva així com les seues interrelacions amb aspectes com ara el foment de l’amistat així com la constitució d’espais de socialització i cohesió que es desenvolupen en gran mesura mitjançant la pràctica d’ esports col·lectius i les competicions reglades. Capítol apart mereixen els beneficis que la pràctica moderada de l’esport pot reportar per a la salut en una societat postmaterialista en la que es consoliden patrons de vida sedentaris i l’obesitat infantil augmenta a passos engegantits. Per això, l’esport, considerat no només en la seua vessant competitiva, pot representar per als segments de població més jove, un excel·lent mecanisme de socialització amb els iguals, fomentant l’autoestima i el desenvolupament de les diverses capacitats psicomotrius incidint en la formació personal amb la inculcació de valors com ara l’esforç i la capacitat de superació personal, l’autoconfiança, la cooperació, el companyerisme, el descobriment del medi o la coeducació entre els sexes, entre d’altres (Gutiérrez, 2002).

Ontinyent i l’esport

Amb l’arribada de la democràcia i el consegüent procés de municipalització de l’esport el desenvolupament d’equipaments esportius de caràcter públic esdevé una realitat. En aquest context s’emmarca la construcció del Poliesportiu municipal, bastit a principis dels anys huitanta, factor que va permetre una important millora dels índexs de pràctica esportiva entre la població ontinyentina. Per primera vegada en la història, la jovenalla local va disposar d’unes instal·lacions especialitzades (fins i tot amb una incipient oferta privada), es va introduir l’ assignatura de l’educació física al currículum educatiu escolar, els tècnics esportius devien acreditar els seus coneixements i una varietat de pràctiques i oferta esportiva -que no cessa de créixer fins als nostres dies- van començar a obrir-se pas entre la ciutadania.

A més a més, en aquesta etapa van nàixer iniciatives plenament consolidades en l’actualitat i que van servir per a dignificar i promoure l’esport entre la població d’Ontinyent com ara el dia de la bicicleta -que va sorgir amb la finalitat de fer una crítica festiva i reivindicativa de la contaminació industrial-, els campionats de les 24 hores al poliesportiu, la San Silvestre i altres corregudes a peu de caràcter popular o la Gala de l’Esport.

Al remat, hom pot assenyalar que la darrera dècada del segle XX va suposar per al sistema esportiu, tant estatal com ontinyentí, una obertura, increment de la diversificació i personalització de les activitats físiques i esportives. Cal destacar que aquest procés es va poder desenvolupar en bona mesura gràcies als ingents esforços de les diferents administracions públiques i molt especialment dels ajuntaments va permetre millorar tant l’oferta pública d’ activitats com els equipaments esportius (Añó, 2003).

D’altra banda, els darrers anys es produïx un augment de les pràctiques esportives i físiques tant a nivell individual -sense necessitat de pertànyer a clubs o associacions (passejos, jogging, bicicleta, natació recreativa…), com a través de centres esportius privats (ballet, gimnasos, dança del ventre, etc.), que mitjançant la professionalització del sector i la demanda d’altres serveis esportius, han anat guanyant protagonisme.

Tanmateix, malgrat aquesta creixent importància social de l’esport, pocs són encara els estudis que prenen com a referència d’anàlisi la realitat esportiva municipal entre la població escolar. En aquest sentit, i en un intent per trencar amb aquesta dinàmica, el nostre estudi tracta d’oferir una imatge el més precisa possible dels comportaments esportius, actituds i opinions de la població en edat escolar del municipi d’Ontinyent, capital de la comarca valenciana de la Vall d’Albaida i que compta en l’actualitat amb 37.935 habitants, segons dades del padró d’habitants a 1 de gener de 2010 (Institut Nacional d’Estadística).

Objectius de la investigació.

El present estudi pretén endinsar-se en el coneixement al voltant dels hàbits esportius de la població escolar de la ciutat d’Ontinyent. La recerca s’estructura en base a 6 eixos principals, que són:

  • Analitzar les relacions entre el nivell real de l’activitat física i la pràctica esportiva dels joves d’Ontinyent. Entenent per activitat física tota aquella acció motora que comporte una despesa energètica com per exemple muntar escales o caminar a peu. Per contra, entenem per pràctica esportiva aquella activitat física que s’engloba dins de l’esport reglat com per exemple  el futbol, el tennis, el bàsquet, etc.
  • Establir amb quina freqüència setmanal practiquen tant activitat física com esport reglat els joves d’Ontinyent.
  • Determinar les raons o principals motivacions per a la pràctica esportiva dels adolescents ontinyentins.
  • Esbrinar els principals motius que faciliten l’abandonament de l’esport entre els adolescents d’Ontinyent.
  • Conéixer les opinions i valoracions dels escolars envers les instal·lacions esportives públiques d’Ontinyent. Entenent per aquestes no sols el poliesportiu sinó també la resta d’ instal·lacions tant públiques com privades.
  • Documentar els gustos i les pràctiques esportives concretes dels joves ontinyentins amb la intenció de traduir-ho en una possible demanda d’instal·lacions o serveis esportius.

La finalitat de la present investigació és analitzar i diagnosticar les percepcions així com les opinions dels joves d’Ontinyent envers els seus hàbits esportius. Per això, es porta a terme una radiografia sobre els seus interessos, motius, opinions i necessitats esportives. Tota aquesta informació podria servir com punt de partida per a l’ elaboració d’una política pública basada en l’àmbit municipal. Paral·lelament tindrem més coneixements al voltant de les principals causes d’abandonament esportiu entre els joves.

Metodologia.

La perspectiva metodologia triada per tal d’acarar el nostre objecte d’estudi ha estat la distributiva, seguint amb la terminologia de Jesús Ibánez. Així, per tal d’extraure informació es va elaborar un qüestionari amb una bateria de preguntes que recollien informació al voltant dels següents aspectes: l’activitat física i les pràctiques esportives dels joves; freqüència de la pràctica; motius per la pràctica esportiva; aspectes que promouen l’abandonament de la pràctica; opinions i valoracions que fan els usuaris adolescents de les instal·lacions esportives municipals i els gustos esportius i les demandes sobre instal·lacions. La mostra de l’estudi va estar formada per 208 estudiants escolaritzats a centres escolars d’Ontinyent i que cursen 1er, 2on, 3er i 4art d’ESO. L’edat dels enquestats oscil·lava entre els 12 i els 17 anys.

La distribució per cursos va ser la següent: 3 classes de 1er d’ESO, en total 79 alumnes (39 xics i 40 xiques), 1 classe de 2on d’ESO amb 25 alumnes (12 xics i 13 xiques), 1 classe de 3er d’ESO amb 25 alumnes (7 xics i 18 xiques), 2 classes de 4t d’ESO amb 49 alumnes en total (26 xics i 23 xiques) i finalment una mostra de 30 alumnes de batxillerat (3 xics i 27 xiques). Als subjectes de l’estudi se’ls va proporcionar un qüestionari amb 27 ítems de resposta múltiple. Els alumnes van contestar al qüestionari en horari de tutoria. Algunes preguntes del qüestionari emprat van prendre com a referència, en certa mesura, els indicadors utilitzats a l’enquesta d’ hàbits esportius de la població espanyola coordinada pel Centre Investigacions Sociològiques (CIS) i el Consell Superior d’Esports (CSD).

Resultats

A continuació exposarem els resultats obtinguts prenint com a referència les preguntes del qüestionari segons l’objectiu al que responen dins del projecte de recerca.

Objectiu 1: Relació entre l’activitat física i la pràctica esportiva.

El 88% de la mostra declara tenir molt o prou d’interès per l’esport. En funció del gènere s’observa una diferència de més de 15 punts percentuals. Així, el 95,40% dels xics declara “molt o prou interès per l’esport”, i sols un 4,60% “poc o res”. Pel que fa a les xiques enquestades, són el 80% les que declaren sentir “molt o prou d’interès” front al 17% que afermen tindre “poc o res” (veure gràfic 1).

Gràfic 1. Interès per l’esport.

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº 1

Pel que fa als nivells de pràctica esportiva s’observa que el 84% dels enquestats afirmen practicar esport en l’actualitat. Per gènere les dones practiquen el 82% i dels homes el 89% (veure gràfic 2).

Gràfic 2. Pràctica Esportiva

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº 1

Objectiu 2: Freqüència de la pràctica esportiva reglada.

Pel que fa a la freqüència amb la què es practica esport, la majoria de les dones, el 54,08%, afirma que practica esport menys de dues voltes a la setmana. Per contra, el 57,14% dels homes afirma practicar esport més de dues voltes a la setmana (veure gràfic 3).

Gràfic 3. Freqüència de pràctica esportiva reglada.

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº 18

Objectiu 3: Motius de la pràctica esportiva.

En relació amb els motius pels quals els adolescents practiquen esport el que més predomina la opció de la diversió, triada pel 44,17% dels enquestats. La segona opció “per fer exercici” representa el 28,46% de la mostra. La salut apareix en tercer lloc amb un 12,47%. Altres opcions que obtenen puntuacions més baixes són “mantenir la línia” amb un 7,86%, “competir” 4,88%; i “per evasió” 2,17% (veure gràfic 4).

Pel que fa a la participació regular en competicions esportives el 52% dels enquestats que realitzen esport de forma habitual assenyalen que ho fan per mitjà d’una competició. Per contra, el 48% que realitza esport habitualment opta per no competir.

Gràfic 4. Motius de la pràctica esportiva.

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº 18 Objectiu 4: Els motius que promouen l’abandonament de la pràctica esportiva.

Els motius d’abandonament de la pràctica esportiva varien per sexes. Per als homes, més del 53% dels enquestats que afirmen que no practiquen esport ho consideren per factors com ara la peresa o “manca de ganes”, un 15% perquè aferma que no té temps, un altre 15% per tindre problemes de salut i un 14% perquè està cansat o no té instal·lacions prop de casa. Per a les dones s’obtenen resultats ben diferents: un 48% de les enquestades considera que no practica esport per manca de temps, un 29% perquè ixen cansades després de les classes i un 14% per peresa o desgana (veure gràfic 5).

Gràfic. 5. Motius de l’abandonament de la pràctica esportiva.

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº 18

Objectiu 5: Opinions i valoracions de les instal·lacions esportives públiques.

El 54% de la mostra practica esport en instal·lacions esportives públiques. No obstant, aquest paràmetre reflexa de nou diferències per gènere: el 67% d’hòmens empra instal·lacions de caràcter públic mentre que les dones que es decanten per aquest tipus d’instal·lació representen el 42%, és a dir 25 punts percentuals per davall. Les preferències sobre futures construccions reflectixen importants diferències per gènere.

En primer lloc, és destacable que les xiques consideren prioritària la construcció d’un pavelló cobert en un 39% dels casos. En segon lloc trobem la construcció de pistes de tennis i pàdel 27%. A continuació trobem altres tres equipaments com ara una piscina al aire lliure (25%), camps de futbol (23%) i piscina coberta (17%). Per la seua banda, és destacable que un 49% del total dels enquestats homes, es decanten per la construcció de nous camps de futbol, seguit amb un 41% de pistes de tennis o pàdel, pavelló cobert 29%, poliesportiu 19%, piscina al aire lliure 13%, piscina coberta 11% (veure gràfic 6).

Gràfic 6. Demanda d’instal·lacions esportives..

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº 18

Objectiu 6: Pràctiques esportives concretes i demanda d’instal·lacions o serveis esportius.

A la pregunta sobre quines activitats creu que es deurien potenciar des de l’administració publica, el 42 % considera que seria interessant potenciar les escoles esportives municipals, un 29% l’esport de competició, i el 19% les activitats de a la piscina coberta. Un 16% pensa que es deu potenciar la gimnàstica per a adults i un 12% les activitats a la piscina a l’aire lliure (veure gràfic 7).

Gràfic 7. Demanda d’activitats esportives.

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº 18

Finalment, hom pot assenyalar que una dada curiosa que hem reportat a Ontinyent és l’evolució que ha seguit en nombre de matriculacions a les escoles de tennis de la ciutat, tant en l’esfera pública com privada. Hi ha un gran increment a l’any 2000 i de nou a partir del 2006.

Discussió

A l’estudi s’han analitzat qüestions referides a preferències i freqüència de pràctica esportiva, instal·lacions, motivacions per a la pràctica o entrebancs que la dificulten. També es disposen de dades generals sobre la població esportiva en edat escolar i sobre les escoles esportives i el seu número de participants.
A partir de tot aquest corpus, podem assenyalar que les primeres dades més cridaneres pel que fa als resultats de l’estudi fan referència al nivell d’ interés general dels alumnes pel que fa a l’esport. Així, es destacable com el 89% considera que té prou o molt d’interés per l’esport. Aquests resultats són similars als observats en l’Enquesta d’Hàbits Esportius de la Població Espanyola (CIS, 2010) on trobem un creixent interés per l’esport a mesura que disminuïm de generacions, amb un interés per damunt del 70% entre 15 i 24 anys a l’any 2005.

Una altra conclusió ressenyable és la importància dels pares en la socialització esportiva de l’alumnat. En eixe sentit, el 91% de la mostra afirma que algun dels seus progenitors ha practicat esport alguna vegada en la seua vida o encara ho practica en la actualitat, fenomen reportat en altres estudis (Garcia Ferrando, 1997), on es confirma la influència dels progenitors en la pràctica esportiva dels joves sent el pare el principal agent socialitzador en matèria esportiva. Aquesta dada enllaça amb els resultats dels nivells de pràctica esportiva on trobem que, novament, els que practiquen més esport són els homes, amb un 89% dels enquestats (CIS, 2010).

Per altra banda, el 58% dels esportistes joves d’Ontinyent afirmen que ho fan per a competir, dades que contrasten amb l’informe de l’àrea tècnica d’esports de l’ajuntament d’Ontinyent a data de 2005 on es pot comprovar que hi ha una oferta considerable de competicions a nivell escolar i que el 60% de la població escolar participa en les diferents activitats. Tanmateix, cal parar atenció al fet que l’enquesta d’hàbits esportius de la població espanyola (CIS 2010) posa de manifest la creixent tendència de la pràctica esportiva fora de la vessant estrictament competitiva: a l’any 2000 era el 66%, a l’any 2005 el 70% i al 2010 el 74%.

Pel que fa als motius que dificulten la pràctica esportiva la principal circumstància assenyalada és la manca de temps d’acord amb el 37% de la mostra. A escala estatal la manca de temps és també el principal motiu d’abandonament de la pràctica esportiva (García Ferrando, 2006) encara que amb un valor superior, potser degut a que les persones en edat adulta, per norma general, disposen de menys temps lliure pels seus majors compromisos laborals i familiars, entre d’altres aspectes. Analitzant les diferències per gènere s’observa que la falta de temps és el principal obstacle per a la pràctica esportiva entre les dones mentre que per als homes la peresa és assenyalada pel 53% dels enquestats com a la principal causa. L’estudi també reflexa que el 40% dels joves considera que la gent no fa esport per falta de temps.

En relació amb l’abandonament de la pràctica esportiva en etapa escolar s’ha observat que es tracta d’un fenomen que malauradament creix atés que entre els 14 i 15 anys abandona un 20% dels practicants, percentatge que augmenta sensiblement als 16 anys i arriba fins al 35% per a l’alumnat 17 anys (Piéron, 2002). També trobem que la satisfacció esportiva és superior en xics que en xiques a totes les edats de l’estudi. Per això, seria interessant tractar de motivar l’alumnat en pro d’una mentalitat esportiva vinculada a la salut. La finalitat principal rauria en tractar de corregir aspectes com ara la iniciació prematura a l’esport competitiu, la baixa especialització del personal treballador i l’especialització esportiva en edats molt joves.

D’altra banda, la pràctica esportiva a centres esportius de caràcter públic es situa en un 67% per als homes i al 42% de les dones que practiquen esport, mentre que trobem dades invertides quan preguntem la utilització de centres privats, on hi ha un 37% dels homes front un 57% de dones. Diversos estudis conclouen que les dones es decanten més per centres privats que els homes d’acord amb el seu tipus de practica esportiva habitual (CIS, 2006).

Pel que fa a la demanda d’infraestructures esportives al municipi es pot destacar que un 39% de les dones destaquen la necessitat d’incorporar un nou pavelló cobert. Per la seua banda, el 49,2% d’homes considera que serien necessaris més camps de futbol al municipi. On sí que trobem acord entre sexes és en la qüestió referida a la construcció de pistes de tennis o pàdel. En relació amb les creences sobre quins aspectes hi hauria que potenciar des les administracions públiques el 42% considera que és important la potenciació de les escoles esportives municipals, el 29% potenciar l’esport de competició i el 19% opta per afavorir les activitats aquàtiques. En relació amb els seus hàbits de consum de tabac s’observa que el 40% de la mostra ha fumat alguna vegada en la vida i un 13% afirma que fuma habitualment.

La pràctica del tennis a Ontinyent és un altra dimensió d’anàlisi interessant atés que ha experimentat variacions considerables pel que fa al nombre de matriculacions en els darrers deu anys. En primer lloc s’ observa un creixement nombre de matriculacions a partir de l’any 1999, fet que pot ser explicat per la irrupció del tenista local Joan Carles Ferrero. L’aparició d’un ontinyentí a l’elit mundial del tennis va disparar el nombre de matriculacions a les escoles. De fet, entre 1999 i 2000, quan va guanyar la copa Davis, trobem el punt més àlgid del tennis a Ontinyent, en especial a Hèlios, club privat de tennis. El repunt de matriculacions dels darrers dos anys podria explicar-se, seguint la mateixa lògica, pels èxits assolits pel manacorí Rafael Nadal.

Al remat, es pot concloure que els homes usen més les instal·lacions públiques potser perquè el sector públic ha desenvolupat més una demanda orientada cap a la pràctica d’esports “masculins” com ara el fútbol. Les dones, per contra, acudixen a espais tancants sovint de caire privat per a practicar esports com ara el ioga, dança del ventre, ballet, etc. En aquest sentit, podríem hipotetitzar que l’administració pública provoca un greuge comparatiu per a les dones. La gestió de l’esport públic i contractació directa de personal des l’administració seria una variable més del ventall de possibilitats a considerar per a una correcta promoció de l’esport. En aquest sentit, la importància de la promoció de l’esport a través de l’escola  esdevé de gran rellevància.

En definitiva, la realització d’aquest estudi obri nous camps de visió sobre la perspectiva dels joves en edat escolar envers l’esport. La informació facilitada permetria adequar l’oferta de les activitats esportives en funció dels perfils descrits, així com contrastar la visió de les instal·lacions necessàries o demandades pels usuaris. Per tant podem dir què estudis com el que presentem podrien ser de gran utilitat per a la planificació, disseny i gestió de l’esport escolar municipal. També cal destacar la necessitat d’obrir nous camps d’ investigació amb una determinada periodicitat per poder analitzar de manera diacrònica els canvis i discontinuïtats que es produixen i poder així reflexionar amb més informació i criteris d’anàlisi.

Bibliografía

AGULLÓ CALATAYUD, V. (2011). “Pilota valenciana, corregudes de joies, tir i arrossegament i vela llatina en: Valencia: Capital Europea del Deporte”. València: Ajuntament de València i Fundació Esportiva Municipal.
AÑÓ SANZ, V. (2003). “Organización y gestión de las actividades deportivas: Los Grandes eventos”. Barcelona: Editorial INDE.
CIS (2005 i 2010). Encuesta de hábitos deportivos de la población española.
GARCÍA FERRANDO, M. (1997). Los españoles y el deporte, 1980-1996. Un estudio sociológico sobre comportamientos, actitudes y valores, Valencia, Tirant lo Blanch/Consejo Superior de Deportes.
GARCIA FERRANDO, M. (2006). “Postmodernidad y deporte: Entre la individualización y la masificación. Encuesta sobre hábitos deportivos de los españoles 2005. CSD/CIS.
GUTIÉRREZ, M. (2002). “Manual sobre valores en la educación física y el deporte”. Barcelona: Paidós.
Informe àrea tècnica d’esports ajuntament d’Ontinyent (2009). Ajuntament d’Ontinyent.
PIÉRON, M. (2002). “Estudi sobre els hàbits esportius dels escolars d’Andorra”. Andorra la Vella: Govern d’Andorra.

 

Responder

Otras colaboraciones