800 007 970 (Gratuito para españa)
658 598 996
·WhatsApp·

7 jul 2011

Estudi de situacions tàctiques en la modalitat de “Raspall”

/
Enviado por
/
Comentarios0
/
Etiquetas
La  Pilota Valenciana és un esport autòcton i tradicional practicat en moltes zones  de la Comunitat Valenciana. L’Objectiu principal del treball és el de conéixer la dinàmica general del joc i dels jugadors al llarg d’una partida en competició  i així poder generalitzar allò que succeïx des del punt de vista dels seus comportaments i accions tècniques.

 
Autor(es): Salvador Soler, Samuel Moragues i José Campos Granell
Entidades(es): Federació de Pelota Valenciana
Congreso: II Congreso de Pelota a Mano
Valencia: Abril de 2007
ISBN: 978-84-614-9947-2
Palabras claves: Pelota valenciana, pelota de mano, Raspall, colp, Trinquet

INTRODUCCIÓ

La Pilota Valenciana és un esport tradicional molt arrelat en el poble valencià i practicat en quasi tot el territori. Les característiques del joc vénen determinades moltes vegades per la zona on es practica, modificant regles que feren possible la seua pràctica, apareixent d’aquesta manera nombroses modalitats sent la majoria d’elles de joc directe, encara que també n’existixen de joc indirecte, com el frontó valencià.
Segons estudis sobre l’evolució del joc es considera que aquest deriva d’un precedent històric comú: La Feninde, joc practicat en l’antiga Grècia i que, segons Iñúrria, és l’antecedent directe de la nostra modalitat més antiga: els Llargues.

La Pilota Valenciana va evolucionar en diverses modalitats, moltes de les quals pràcticament han desaparegut en l’actualitat.  Per a aclarir el ventall existent de modalitats, ens fixem en la classificació M: Conca i V. Pérez (1999), els quals seguixen un criteri evolutiu i de semblança.
El raspall és una de les modalitats que més es practica, especialment en les comarques valencianes situades al sud del riu Xúquer, encara que en altres comarques també ha sigut coneguda i practicada de forma ocasional tal i com refereix Llopis (1999). Aquesta modalitat es juga en el carrer o en el trinquet, normalment a vint-i-cinc tantos (quinzes) o a cinc jocs, encara que es pot jugar a més o menys jocs, depenent del lloc i del nombre de jugadors.

La gran riquesa motriu d’aquest esport es veu reflectida en l’ampli ventall de tipus de colp que poden realitzar-se, denominant-se cada un d’ells de manera diferenciada. Aquests colps són:

· El carxot: semblant al bot de braç però la pilota porta poca altura, i depenent de la posició del cos es pot dirigir la trajectòria de la pilota cap amunt o contra el sòl.

· La volea: colp que es dóna a la pilota abans que bote, amb el braç elevat, amb els peus fixats en el sòl i amb el cos inclinat cap enrrere.

· El  manró: colp en què el jugador colpeja la pilota després de descriure amb el braç un semicercle horitzontal.

· El bot de braç: colp de la mateixa execució que l’anterior, previ bot de la pilota.

· La raspada: colp exclusiu de la modalitat a què dóna nom (el raspall), i que consistix en arrastar els dits de la mà pel sòl per a colpejar la pilota que va rodant.

El bot i volea: colp de gran dificultat ja que la pilota es colpeja de palma immediatament després de botar en el sòl

· La bragueta: colp semblant a la palma amb la particularitat que la pilota va molt ajustada al cos i el jugador es col·loca en una posició lateral a la seua direcció.

· La palma: colpege en el que el jugador se situa davant de la trajectòria de la pilota, podent-la colpejar a l’aire o al bot, i descrivint un semicercle en el pla vertical.

El present estudi es va realitzar en el trinquet ElZurdo de Gandia per diverses raons sent la principal perquè és on més i millors partides s’han jugat de Pilota Valenciana en la modalitat de raspall als darrers anys dins del camp professional.
Cal destacar les poques publicacions que hi ha sobre pilota valenciana, especialment de l’anàlisi de partides en temps real de competició. Cal destacar un estudi descriptiu realitzat per Martí López (1976), i en altres modalitats pròximes com la en pilota basca, l’estudi de J.M. Echeverría, (1991), en el que s’analitzen els colps que es donen en una partida per part dels saguers i dels  davanters. En aquest estudi es conclou que, en el frontennis, els saguers intervenen en el 72 % de les accions i els davanters en el 28 % i que en la modalitat de paleta goma ho fan en el del 60% i 40% respectivament. Així mateix, es referència que el número mitjà de colps en una partida de frontennis és de 422 i en la de paleta goma de 1515.

Amb tot, els objectius d’aquest treball se centren en la descripció de la dinàmica del joc i dels jugadors al llarg d’una partida en competició oficial de raspall amb la finalitat de caracteritzar els comportaments i les accions tècniques dels jugadors.

MÈTODE
Material utilitzat en el present estudi:

  • Dos càmeres de vídeo SVHS. Pannasonic.

Fulls d’anotacions.

   Mostra: 4 jugadors professionals de Pilota Valenciana de la modalitat de raspall

Variables d’estudi:

  • Temps de joc total.
  • Temps de descans total
  • Quantitat de colps que es produïxen.
  • Freqüència de colps totals i per zones de joc.

Protocol d’intervenció:

Les càmeres es van situar en el trinquet en cadascuna de les dos grades (galeríes) de fons a fi d’arreplegar als jugadors que es trobaven en la part contrària. Els observadors es van col·locar distribuïts pel trinquet per a arreplegar el seguiment amb els seus fulls d’anotacions. El terreny de joc es va dividir en 8 zones per a observar la part més habitual de joc. Posteriorment es va realitzar una presa de dades de les filmacions.

Image 1. Estudi de situacions tàctiques en la modalitat de “Raspall”

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

RESULTATS

Volum de colps realitzats

En la Taula 1 es presenten les observacions respecte al nombre i tipus de colps realitzats en funció de la zona de joc i en funció del jugador, tenint en compte la posició de joc del propi jugador.

Yabla 1. Estudi de situacions tàctiques en la modalitat de “Raspall”

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

Taula 1. Nombre de colps en cada joc

  • El nombre total de colps realitzats pels 4 jugadors al llarg de la partida és de 577, sent la mitja de colps d’un jugador de 144,25.
  • La zona on més colps es produeixen és la 7, amb 132 colps, sent la zona 1 amb 125 la següent en nombre de colps. El percentatge de colps realitzats en aquestes dues zones suposa el 44,54% del total de colps en totes las zones.
  • Els jugadors que juguen en la posició de rest, obtingueren un nombre total de colps superior als que jugaven en la posició de punters,concretament 310 colps (el 53,73%) dels restos por 267 (el 46,27%) dels punters.
  • Las zones dels extrems del trinquet (zones 1, 2, 7 i 8) són las zones en les quals es produeixen més nombres de colps, destacant la zona 7 amb 132 colps realitzats. Si a açò afegim que pràcticament tots els jugadores realitzen el mateix nombre de colps, observem que els punters juguen en moltes accions del joc endarrerits.

 

Image 2. Estudi de situacions tàctiques en la modalitat de “Raspall”

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

 

Sobre la quantitat de colps al llarg d’una partida, no existeix cap estudi relacionat amb la Pilota Valenciana. Els estudis que s’observen a la Taula 2, són tots de pilota basca, però dir que cap d’aquestes modalitats són de joc directe com el nostre raspall sinó que són de joc indirecte, joc contra la paret, tant al frontó com al trinquet basc

            En la partida de raspall, s’obtingueren un total de 577 colps, realitzats pels 4 jugadors participants. En la resta de modalitats, la quantitat va fluctuant des dels 152 d’una partida de pilota a mà en frontó de paret esquerra (Bringas i Riera, 2003), fins els 1515 colps que esprodueixen en una partida de paleta goma per parelles (Echeverría, 1992).

Taula 2. Nombre de cops

            Hi ha bastant varietat, però si ens fixem en els estudis on el joc és per parelles (exceptuant la paleta goma), la resta obté resultats de colps semblants a la modalitat de raspall.

A continuació es mostra la Taula 3, on es compara el percentatge de participació dels jugadors en una partida per parelles en la modalitat de raspall, sent de 267 colps per als punters (46,27 %) i de 310 colps per als restos (53,73 %) i altres modalitats de la pilota basca.

Taula 2. Estudi de situacions tàctiques en la modalitat de “Raspall”

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

            En altres estudis, obtenim que en pilota a mà (Solozábal, Plaza, Córdoba, 2000), el rest participa en un 60 % i el punter en un 40 %. En la modalitat de frontennis (Echeverria et al, 1993) el rest participa en un 72 % i el punter en un 28 %.

            Hi ha un estudi realitzat per José Mª Echeverría (1992) on du endavant un seguiment quantitatiu i qualitatiu de pilotaris preolímpics en vista a l’Olimpiada de Barcelona’92, on la pilota basca fou esport d’exhibició. Realitza un estudi sobre 7 modalitats de pilota basca, en concret, 4 en frontó curt i 3 en trinquet, obtenint resultats com que en la modalitat de mà parelles en frontó (Echeverriía, 1992), els restos participen en un 59,8 +/- 3,6 % i els punters en un 41,7 +/- 6,1 %.
En la modalitat de mà trinquet (Echeverría, 1992), tenim un 52,5 +/- 5,4 % per als restos i un 47, 7 +/- 5,4 % als punters.
Taula 3. Percentatge d’actuació dels jugadors
per posició de joc

S’observa que en quasi totes les modalitats basques, el punter participa menys que el que juga de rest. Si exceptuem les modalitats de mà trinquet i pala curta, on el percentatge de participació dels jugadors és semblat al de raspall, la resta de modalitats tenen que la participació del punter és inferior al del rest.
Una de les possibles causes és el fet de jugar de manera directa o indirecta, és a dir, que mentre en les modalitats de indirectes de la pilota basca, els jugadors pràcticament ocupen sempre el seu espai de joc o el que és el mateix no estan col·locats de manera horitzontal, en raspall, el punter, moltes vegades ocupa zones que en principi són del rest i es col·loca horitzontal per a defendre el quinze.

Les zones on més colps es produexen són les zones del rest i del dau, les zones dels extrems, tal i com es veu als Dibuix 1.

- S’observa clarament com en les zones dels extrems, és a dir, les zones 1, 2, 7 i 8 hi ha molts més colps, concretament el 65,85 % per a un total 380 colps. En canvi  en les zones 3, 4, 5 i 6 trobem que es produeixen el 34,15% per a un total de 197 colps. (Dibuix 1)

- Tenint en compte les zones dels extrems (Dibuix 1), entre les zones 1 i 2 i les zones 7 i 8, vegem que són les zones més pegades a la muralla ja que el jugador de l’equip contrari que envia la pilota a aquestes zones ho fa perquè és la part on no està l’escala i per tant no té possibilitat que la pilota quede parada i benefície al contrari.

- En el mateix sentit observem al Dibuix 2 que el total de colps que es realitzen en la part de la muralla (zones 1, 3, 5 i 7) és de 407 colps i el total de les parts del costat de l’escala és de170 colps.

- El Coeficient de Variació (Taula 1) és molt elevat en totes les taules, si bé es veu clarament que si agrupem les zones dels extrems del trinquet i les zones centrals vegem que aquest coeficient, tot i ser encara elevat, baixa pel que respecta a les zones dels extrems, zones 7 i 8, i zones 1 i 2

Image 3. Estudi de situacions tàctiques en la modalitat de “Raspall”

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

Tipus de colps

Taula 3. Estudi de situacions tàctiques en la modalitat de “Raspall”

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

Els resultats obtinguts al comptabilitzar els tipus de colps realitzats, es presenten en les següents taules on podem observar tant el nombre de colps realitzats en cadascun dels tipus de colps que tenen lloc en la partida de raspall.

Taula 4. Nombre i tipus de colps

  • El colp que més s’utilitza al llarg de tota la partida és la raspada amb 326 colps. Aquest és un colp que, com a coseqüència de les regles del raspall, és únic en aquesta modalitat dintre de la Pilota Valenciana. La raspada representa el 57 % del total de colps que es realitzen al llarg de la partida
  • Altres colps que s’utilitzen al llarg de la partida són la volea amb 70 colps, la palma con 74, el bot de braçamb 34 i el carxot amb 35 colps. La resta de colps s’utilitzen amb freqüència reduïda.
  • Entre la raspada, la volea, la palma i el bot de braç sumen 470 colps del total dels 577 realitzats en la partida, el que suposa el 81,4% del total.

Taula 4. Estudi de situacions tàctiques en la modalitat de “Raspall”

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

Taula 5. Nombre de colps per zones i per tipus.

La raspada és el colp més utilitzat i les zones on més es produeix són la zona 8 amb 67 colps, seguit de la zona 7 amb 61 colps. Entre les dues zones sumen un total de 128 colps, que equivalen a un 39,26 % del total de raspades. Després tenim les zones 1 i 2, que entre les dues sumen un total de 71 colps, o el que és el mateix, un 21,77 %.

Taula 5. Estudi de situacions tàctiques en la modalitat de “Raspall”

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

Si comparem els dibuixos 3 i 4, tant en l’un com en l’altre observem com les zones dels extrems són les zones on més colps es produeixen:

Zona 1: 125 colps (21,66 %)                           Zona 7: 132 colps (22,87 %)
Zona 2:  40 colps (6,93 %)                              Zona 8:  83 colps (14, 38 %)
TOTAL COLPS: 165 (28,59 %)                      TOTAL COLPS: 215 (37,25 %)

En canvi, si sols tenim en compte la raspada, també obtenim que aquestes zones dels extrems són on es produeixen més colps però no en la mateixa proporció que si tenim en compte el total de colps.

Zona 1: 43 colps (13,19 %)                             Zona 7: 61 colps (18,71 %)
Zona 2: 28 colps (8,58 %)                               Zona 8: 67 colps (20,55 %)
TOTAL COLPS: 71 (21,77 %)            TOTAL COLPS: 128 (39,26)

El que ens indiquen aquests quadres comparatius és que tant en el total com en la raspada, es produeixen més colps als extrems del trinquet. Ara bé, no en la mateixa proporcionalitat ja que en els totals la zona de més colps és la zona 7, amb 132; en canvi, si sols tenim en compte la raspada, no és la zona 7 on més se’n produeixen, sinó la 8, amb 67 colps, però molt semblant a la zona 7 (61 colps).

Així, podem deduir que mentre comptabilitzem tots els colps, és la zona 8 on més se’n produeixen ja que l’equip que està defenent eixa zona, està al rest i l’equip que està atacant-la, dirigeix ahí els seus colps perquè és la part esquerra, que normalment és la part on està la mà no dominant i perquè a eixa zona poden enviar la pilota sense perill que quede parada ja que en eixa part no està l’escala.

Per altra part, si sols tenim en compte la raspada, les zones 7 i 8 tenen pràcticament el mateix nombre de colps perquè com que la pilota ha d’anar pel sòl, no ha de pujar dalt l’escala i no queda parada, als jugadors atacants els és en principi indistint dirigir-la cap a la zona 7 ó la 8.

CONCLUSIONS

- El nombre de colps al llarg de la partida és de 577, els quals estan repartits entre un 46,27% per als punters i un 53,73% per a les restes. En altres modalitats esportives de la pilota basca, esta diferència és prou superior, la qual cosa indica que en raspall, a pesar que hi ha una certa diferència en funció de la posició de joc, la participació dels uns i els altres jugadors és més equilibrada.

  • Les zones 1 i 7 són les zones en què més colps es produïxen, 125 i 132 respectivament, la qual cosa indica que els punters juguen en moltes accions del joc retardats.
  • Esta modalitat de raspall té en la raspada el colp més habitual, representa el 57% de tots els tipus de colps que es realitzen, d’ací la importància d’una adequada tècnica en este tipus de colp.
  • L’estudi presentat pretén ser una aproximació inicial a l’anàlisi descriptiva en una partida de pilota valenciana. Per esta raó creiem convenient, d’una banda ampliar la mostra d’estudi i d’altra banda, complementar esta perspectiva amb altres estudis de caràcter funcional per a estar en millors condicions d’afrontar la competició i la preparació dels jugadors.

RESULTATS

  • ABRIL, E. (1971). Dos siglos de pelota vasca. En defensa del juego del rebote. Ed. caja de ahorros municipal de San Sebastián. San Sebastián. Pàgs 19-38.
  • ANGUERA, Mª. T. (1990). Metodología de la observación en la investigación psicológica. Promociones y publicaciones universitarias. Barcelona.
  • ANGUERA, Mª. T. (1992). Metodología de la observación en las ciencias humanas. Cátedra. Madrid.
  • ANGUERA, Mª. T. ; BLANCO, A.; LOSADA, J. L. i SÁNCHEZ-ALGARRA, P.(2000). La metodología observacional en el deporte: conceptos básicos. http://efdeportes.com Revista digital. Buenos Aires.
  • BARIAIN URIZ, J. (1990). La preparación física aplicada a pelotaris. Tesina. Treball inèdit.
  • BOMBIN FERNÁNDEZ, L. (1946). Historia, ciencia y código del juego de la pelota. Ed. Lauro. Barcelona
  • BRINGAS, M.; RIERA, J. (2003) Estrategia, táctica y técnica en la pelota vasca. Tu Comunicación. San Sebastiàn
  • CASTELLOTE, R. (::::::) Juegos de los indios norteamericanos.
  • CONCA PAVIA, M.i col. (2002) La pilota valenciana, unitat didáctica. Ed.: Generalitat Valenciana.
  • CONCA, M. ; PÉREZ, V. (1999). Joc popular i tradicional valencià: la pilota valenciana. En VILLAMÓN, M. (1999); Formacion de los maestros especialistas en E. Física.  Ed.  Generalitat Valenciana.  València.
  • CONCA, M. i PÉREZ V. (1999). Joc popular i tradicional valencià: la pilota valenciana. En VILLAMÓN HERRERA, M. (1998). Formación de los maestros especialistas en educación física. Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. València. Pàgs. 187-215.
  • DURÀ, F. (1987): El primer estudi seriós sobre el mètode d’entrenament, prevenció i tractament de les lesions dels pilotaris. Rev. L’esport i el temps lliure nº 34. Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. València  Pàg. 19-21.
  • DURÀ, F. (1990a): El “raspall” posa cloenda a la temporada oficial. Rev. l’esport i el temps lliure nº 49. Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. València Pàg. 76-77.
  • DURÀ, F. (1990b): Un estudi científic inèdit... Rev. L’esport i temps lliure nº 43. Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. València. Pàg. 98-102.
  • ECHEVERRIA, J. Mª (1992).Seguimiento cualitativo y cuantitativo de pelotaris preolímpicos. Treball inèdit.
  • ECHEVERRIA, J.M. (1993). Pelota. C.O.E.Madrid.
  • ECHEVERRÍA, J.Mª. (1991) Pelota. Ed.: COE
  • GALLACH LAZCORRETA, J. I. (1990). Pasado y presente de la pelota valenciana. Tesina. Granada.
  • GARCIA i FRASQUET, G. ; LLOPIS i BAUSET, F. (1991):Vocabulari: el joc de pilota. Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. València.
  • GARCÍA MANSO, J. M.; NAVARRO VALDIVIESO, M. ; RUIZ CABALLERO, J. A. (1996). Bases teóricas  del entrenamiento deportivo. Ed. Gymnos. Madrid.
  • HERNÁNDEZ MENDO, A.; MOLINA MACÍAS, M. (2002). Cómo usar la observación en la psicología del deporte: principios metodológicos. En http://efdeportes.com Revista digital. Buenos Aires. Pàgs 1-13.
  • LLOPIS I BAUSET, F. (1999). El joc de Pilota Valenciana.  Carena. València.
  • MANSANET, V. (1984). La pilota valenciana més que un joc popular. Rev. l’esport i el temps lliure nº 39. Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. València. Pàgs. 96-103
  • MARTÍ LÓPEZ, E. (1976). La pelota valenciana. Tesina de Licenciatura. INEF de Madrid.
  • MÉNDEZ GIMÉNEZ, A. (2003) Nuevas propouestas lúdicas para el desarrollo curricular de educación física.Ed.: Paidotribo.
  • MILLO CASAS, Ll. (1976): El trinquet. Prometeo. València.
  • MILLO CASAS, Ll. (1982): El joc de pilota. Ed. 3 i 4. València.
  • MILLO, Ll. (1976).El trinquet. Prometeo. València
  • MOLLÀ, Toni. (1988). Jo tambe vaig al trinquet. Rev. El Temps. Suplement de pilota valenciana. 14-XI-1988 i 18-VIII-1990.
  • MORENO PALOS, C. (1992): Juegos y deportes tradicionales en España. Ed. Alianza i CSD. Madrid.
  • OLASO, S. (1994). El joc de la pilota en la Comunitat Valenciana. Tesis doctoral. Universitat de Barcelona. Barcelona.
  • SALAS, C., ANGUERA, Mª. T. i MOLINA, J. J. (2004). Observació i anàlisi de l’atac i la defensa de primera línia en voleibol. Treball inèdit. INEF de Lleida.
  • SALES BLASCO, José (1999): Unidades didácticas para primaria X: el raspall. INDE. Barcelona. Pàgs. 197-238.
  • SANCHIS MOYSI, J. (1997) Factores condicionales determinantes del rendimiento en el tenis. RED TOMO XI Nº 1.
  • SOLDADO, A. (1999): Joc de pilota. Historia de un deporte valenciano. Diputació de València. València.
  • SOLER I ESCÒRCIA, S.: NAVARRO VIDAL, R. C.; BRIZUELA COSTA, G. (2001). Análisis biomecánico del juego de pelota valenciana: diferencias en la velocidad de salida de la pelota en dos tipos de saque de la modalidad de raspall. En CAMPOS, J.; LLANA, S.; ARANDA, R. (2001). Nuevas aportaciones al estudio de la actividad física y el deporte. Vol. II. F.C.A.F.E. Universitat de Valènca. València. Pàgs.: 305-310.
  • SOLER I ESCÒRCIA, S.: NAVARRO VIDAL, R. C.; MORAGUES VALLE, S.; MORTANER SESMERO, A.; SOLER ORTELLS, J. I.; SOLER MARTÍNEZ, F.; CAMPOS GRANELL, J. F. (2001). Análisis del perfil sociodeportivo de las escuelas de pelota valenciana. Estudio preliminar. En CAMPOS, J.; LLANA, S.; ARANDA, R. (2001). Nuevas aportaciones al estudio de la actividad física y el deporte.  Vol II. F.C.A.F.E. Universitat de Valènca. València. Pàgs.:701-710.
  • SOLOZABAL, J.; PLAZA, J.; CORDOVA, A. ( 2000) El mundo de la mano. Ed.: ASPE. Logroño.
  • TOULET, L. (1988): Curso completo de pelota vasca en todas las modalidades. Editorial De Vicchi. Barcelona.
  • TRULOCK, J. (1973). El joc de pilota. INEF-Narraciones Deportivas. Madrid.
  • VILALTA i MOR, S. (1986): Estudi tipològic i catàleg dels trinquets. Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. València.

Responder

Otras colaboraciones