800 007 970 (Gratuito para españa)
658 598 996
·WhatsApp·

14 feb 2012

La pilota valenciana en l’esport escolar les opinions dels entrenadors.

/
Enviado por
/
Comentarios0
/
Etiquetas
L’esport escolar s’ha paregut durant molt de temps a l’esport dels adults. Les disciplines esportives han anat adaptant les normatives a les necessitats percebudes, processos desenvolupats  sense el rigor que pertoca i l’avaluació pertinent.

Autor(es): Ramos Santamaria, Lluis, Martos Garcia, Daniel, Nerbón Vendrell, Bernat, Usabiaga Arruabarrena, Oidur, Castillo Carbonell, Enrique
Entidades(es): Universitat Católica de Valéncia, Universitat de Valencia, Universidad del País Vasco
Congreso: II Congreso del Deporte en Edad Escolar
Valencia26 – 28 de Octubre de 2011
ISBN: 978-84-939424-0-3
Palabras claves: Esport escolar, pilota, entrevistes

La pilota valenciana en l’esport escolar les opinions dels entrenadors.

Resum

L’esport escolar s’ha paregut durant molt de temps a l’esport dels adults. Les disciplines esportives han anat adaptant les normatives a les necessitats percebudes, processos desenvolupats  sense el rigor que pertoca i l’avaluació pertinent. La pilota valenciana immersa en un procés d’esportivització, entre la tradició i l’evolució, no resta indiferent, a la creixent demanda en l’àmbit de l’esport escolar, on els programes d’esport escolar de pilota valenciana necessiten d’una adaptació, la qual s’està produint sense informació ni massa directrius. Aquesta comunicació s’emmarca dins d’un projecte d’investigació desenvolupat en el context valencià i basc, que mitjançant la combinació de metodologies quantitatives i qualitatives te el propòsit d’avaluar el programa d’esport escolar en pilota a mà per detectar les llacunes i les necessitats, amb la finalitat de fer una proposta educativa i esportiva de qualitat,  proposant solucions de millora. En aquest cas, es presenten les dades obtingudes mitjançant les entrevistes en profunditat a un tècnic federatiu i set entrenadors de pilota valenciana.

Introducción

La Pilota Valenciana està deixant de ser un joc per introduir-se de ple en la llista de disciplines esportives (Martos i Naya, 2010). Però aquest procés de canvi s’està fent de forma desordenada i, sobretot, sense l’avaluació necessària. En aquest sentit, una de les àrees principals del joc, que possibilita la seva supervivència, és l’esport escolar i les competicions que s’organitzen des dels ens competents per a les categories inferiors (des de benjamins fins a cadets). Els processos de canvi en l’activitat, que hem esmentat, se sumen a les adaptacions pròpies de l’esport a les característiques dels i les usuàries. Aquesta adaptació correspon a la Federació de Pilota Valenciana (FPV), tenint en compte l’opinió dels i les entrenadores dels escoles municipals. Aquestes decisions tenen uns efectes concrets, els quals tampoc compten amb l’avaluació necessària.

L’avaluació de programes educatius, segons Fernández-Ballesteros (1996), s’inicia a mitjan segle XX, amb els treballs de Tyler, qui va proposar un model clàssic que avaluava la consecució dels objectius. A partir d’aquest model, s’han plantejat una gran varietat de tipus d’avaluació de programes educatius. Sandín (2003, p. 83) afirma que les publicacions de Patton de l’any 1980 i de Fetterman i Milers i Huberman de l’any 1984 han contribuït en gran mesura a la investigació avaluativa, des de la perspectiva de la investigació qualitativa. Aquests treballs de referència ens serviran com a punt de partida per dur a terme estudis en l’àmbit de l’educació física, concretament, en esport escolar.

Estudis recents han avaluat programes d’educació física, cal destacar les aportacions de Castejón (1996a, 1996b, 2007), en les quals s’aporten nombrosos indicadors educatius que fan referència a diversos aspectes d’aquests programes, com la formació del professorat, el paper del professor i la seva eficàcia, la instal·lació i l’aportació econòmica o l’estructuració del programa. En l’àmbit de l’esport escolar no s’ha desenvolupat per complet un model d’avaluació que adquireixi l’amplitud de les avaluacions de programes d’educació física. Per exemple, en un estudi recent sobre l’avaluació de programes d’esport escolar a Gipuzkoa (Arruza et al., 2009), l’ús d’indicadors s’ha relacionat únicament amb aspectes quantitatius

El present estudi és part d’un projecte d’investigació més ampli que pretén dissenyar, desenvolupar i implementar un model d’avaluació de programes d’esport escolar, concretament, tracta d’avaluar el programa d’esport escolar de pilota valenciana partint dels dissenys que combinen metodologies quantitatives i qualitatives. Aquest projecte està compost per diferents apartats: descripció i catalogació dels jocs o modalitats, avaluació de les necessitats i satisfacció dels diferents agents implicats al programa, avaluació dels efectes que genera el programa mitjançant l’anàlisi i la descripció de l’acció de joc dels participants, i avaluació de l’eficàcia i eficiència del programa d’esport escolar, així com l’impacte de les variables psicosocials que contribueixin en el desenvolupament i consecució dels objectius educatius d’aquest programa. En aquest cas, s’exposaran els resultats de l’avaluació qualitativa de les necessitats i satisfacció dels entrenadors i tècnics federatius que s’encarreguen de la gestió i formació de l’alumnat que participa als programes de pilota valenciana escolars,  a través d’ entrevistes en profunditat, que tenen com a objectiu la introducció en el camp d’estudi i la prospecció inicial de la realitat estudiada, a través dels i les entrenadores. Aquesta comunicació tracta de mostrar els resultats obtinguts mitjançant les entrevistes.

Mètodes

El projecte global al que ens referim contempla l’ús tant de mètodes qualitatius, metodologia observacional i variables psicosocials. Tot i això, en aquest cas tan sols presentem  les dades de la part qualitativa. La metodologia qualitativa s’adequa òptimament a les característiques i objectius del nostre estudi, doncs presta atenció al context, manté un caràcter holístic, preserva la importància del investigador com a ferramenta de la investigació i manté una intenció fonamentalment interpretativa (Sandín, 2003). A través d’estos trets es pretén, entre altres objectius, identificar problemes o explicar generalitats.

La tècnica fonamental de recollida de dades ha estat l’entrevista en profunditat, que suposa la conversa prolongada i amb intenció amb o una interlocutora, fet que ha possibilitat recollir les opinions, creences, expectatives o crítiques directament de les persones investigades, és a dir, recollir ‘el discurs natiu’ format no solament pels fets, sinó per la interpretació que d’ells fan els entrevistats (Sanmartín, 2003: 86). En el nostre cas, les entrevistes s’han dut a terme com a part inicial de la investigació, per esbrinar l’opinió dels i les entrenadores sobre els processos de canvi i adaptació en la pilota i sobre l’estat actual de l’activitat. Els informants s’han seleccionat atenent a criteris de significativitat: entrenadors d’escoles properes, de grans dimensions i amb certa experiència en la pilota, a més de prestar-se a ser entrevistats. Concretament, s’ha entrevistat a un responsable federatiu (format com a entrenador de pilota) i a set entrenadors d’escoles de pilota (dels quals dos són mestres especialistes i un entrenador de pilota), dins del context valencià.

Les entrevistes en profunditat han estat semiestructurades, gravades i transcrites.
En tots els casos, i seguint pautes indicades per Martos (2005), s’han respectat els criteris ètics propis del paradigma, obviant els noms mitjançant l’ús de codis, atorgant poder a la persona entrevistada sobre l’entrevista, explicitant els objectius de la mateixa o retornant la transcripció per ser confirmada.

Quan a l’anàlisi de les dades, seguint a Goetz i LeCompte (1988), aquest respon a un procés d’ordenació en categories i una comparació constant, amb l’objectiu de destacar les idees fonamentals. La informació obtinguda va ser ordenada en categories prèviament establertes, rebutjant les redundàncies, i facilitant així l’anàlisi de contingut mitjançant la lectura repetida del text i l’extracció de les interpretacions principals.

Resultats

Els entrenadors de Pilota Valenciana

Hi ha dos tipus d’entrenadors en el que respecta a la seua relació amb la pilota valenciana. En primer lloc, els qui coneixen la pilota de tota la vida i des de xicotets l’han practicada i, en segon lloc,  aquells que han tingut el seu contacte més tard, ja siga per feina, casualitat o oci. En el primer cas, les circumstàncies i el context  han determinat la pràctica dels entrevistats, ja siga la tradició familiar o la pràctica al poble

Com a element comú d’ambdós col·lectius, però, existeix un gran interès i compromís dels entrenadors de pilota valenciana amb amb la difusió d’aquest esport, representat pel fet, per exemple, de que la gran majoria d’ells no obtenen benefici econòmic per la seua tasca com a entrenadors. Fins i tot, en aquesta manifestació altruïsta, hi ha qui acumula diverses responsabilitats:  Sóc jugador, entrenador i coordinador de l’escola del meu poble.
Dels 8 entrevistats sols dos d’ells es dediquen exclusivament a la pilota, un ostenta el càrrec de secretari tècnic de la federació i l’altra és responsable de diferents escoles de pilota. Els demès entrevistats combinen els seus treballs amb les seves funcions en les escoles de pilota, principalment de forma altruista, com ja hem mencionat.

Pel que respecta al treball i formació dels entrevistats aquesta és molt diversa, i trobem ocupacions com la de mestre, bomber o llumener. Tots ells, com a mínim, tenen el certificat escolar i un entrevistat, inclús, està fent la tesi doctoral. Cal destacar la presència d’algunes persones amb estudis relacionats amb l’educació física. 

Esport escolar

Segons una definició del Consejo Superior de Deportes, l’esport escolar engloba totes aquelles activitats que, de forma organitzada es celebren fora del programa de l’assignatura de Educació Física en els centres escolars, clubs, associacions, etc, i en les que participen esportistes en edat escolar.  Insertem aquesta cita perquè cap de les persones entrevistades ha aportat una definició exacta del què l’esport escolar. Això sí, preguntades per aquest concepte, han coincidit en ressaltar les seues bondats i en mostrar una actitud totalment favorable cap als programes d’esport escolar. Afirmen que l’esport escolar es la base principal  i el primer pas per a que els xiquets coneguin que es l’esport, competeixin amb altres xiquets i és un pas fonamental.

En general, la visió que tenen és educativa tot i que la major part associen la competició. L’esport escolar, de forma integrada, representa la suma de la diversió per la pràctica i la iniciació a la competició i el rendiment: l’esport escolar és la suma de competició i formació”, recalcant que “és primer competició, però després se’ls educa en valors”.
Seguint amb les definicions, una persona afirma que és la primera competició reglada amb la que s’encontren els xiquets i xiquetes onpoden practicar el que estan entrenant i on es pot conèixer a altres xiquets, i on demostren el que estan aprenent.. Un altre dels entrevistats deia que l’esport escolar és una estructura i una organització per a que els xiquets comencen a competir, anar a altres pobles…

Per altre costat, en referència a la relació entre esport escolar i educació reglada, sorprén com algunes persones marquen una clara frontera entre ambdós ja que l’esport escolar serveix per desemboirar-se un poc i descarregar adrenalina dels estudis i la vida. En canvi, altres no dubten en establir una relació més pròxima:  és un contingut obligatori que s’ha de tractar en les escoles.
Es reveladora, en la major part dels casos, la consideració que li donen a l’esport escolar com a entitat pròpia, més enllà de la pràctica recreativa.

L’esport jo pense que és una activitat que motiva, fomenta el creixement personal i jo crec que s’ha d’anar per aquí, l’esport escolar s’ha de tractar bé, s’ha de fer bé i els objectius que han de promoure són la superació d’u mateix, la cooperació entre els companys i el portar-ho ben fet, el deixar un poquet a banda l’espectacularitat i tots els valors extrínsecs que té l’esport i que es fomenten molt a nivell de medis de comunicació.

En referència als objectius que busca l’esport escolar, els i les entrenadores entrevistades coincideixen en què principalment la finalitat és educativa, que s’ho passen bé per damunt de la competitivitat, i que sempre han de fer prevaldre els valors pedagògics dels esports, més enllà de l’esport competitiu,  en referència a la funció del professorat.

Un entrenador ressalta que per tradició ací no hi ha problemes de convivència ni de males històries. Tradicionalment, sempre s’han dut bé els jugadors, en referència als valors propis de la pilota.
Junt a aquestos objectius trobem, entre els comentaris, la funció socialitzadora de l’esport, el fet de relacionar-se amb altres persones i, amb menys importància, la vessant física, on destaca la concepció de que l’esport comporta salut. L’opinió d’un entrenador abasta les tres vessants de l’esport: la psicològica, la física i la social.

En primer lloc, pense que s’han d’entretindre, perquè que es divertisquen és fonamental, i a més que facen un esport, això és saludable. També que comencen a relacionar-se en altres xicons i xicones…

Altre va més enllà i parla de l’aspecte humà de l’entrenadior i de com una funció és poder-los ajudar, és poder-los aconsellar en moltes coses i és el prolongar l’escola on estudien en una escola de pilota on tens una relació en ells, que et conten les seves inquietuds, els pots ajudar en alguna cosa, jo per a mi te eixe sentit, el sentit educatiu,….jo pense que fem una labor social. Aquest entrenador sentenciava que el seu objectiu com a responsable de l’escola de pilota “és de formar xiquets que sàpiguen en cada moment com actuar en la vida.

Situació actual de la Pilota Valenciana

En línies generals, els entrenadors entrevistats coincideixen en què la pilota valenciana ha millorat molt en aquestos últims anys, que estem en un bon moment en el qual tant alumnat com entrenadors/es estan més preparats i preparades. Malgrat això, manifesten que encara queden moltes coses per millorar. Concretament, una de les coses més negatives és el clar èmfasi que fa l’esport escolar dels esports majoritaris, principalment el futbol i que aglutina la major participació i interès.
Pel que respecta a la pilota, sembla que les persones entrevistades estan d’acord en què a poc a poc anem millorant, com expressa un entrevistat: ..crec que s’està treballant molt bé, s’està difonent la pilota… Un altre va més enllà i assegura que la situació de les escoles de pilota i de l’ensenyament de la pilota és la millor de la història. Tot i això, totes les opinions no han estat tant contundents.

Malgrat les millores expressades, ens trobem que encara la pilota funciona quasi exclusivament del voluntariat aspecte que també passa en altres disciplines amb major o menor intensitat. Un entrenador ho explicava així: realment ajudes econòmiques per part de diputació i de la generalitat molt poque,… sent la comunitat que menys ajuda rep per xiquet de tota Espanya.

Un altre aspecte negatiu a destacar és la invisibilitat del joc ja que la pilota encara està un poc desprestigiada, menyspreada i  menysvalorada,  com opina un mestre. Hi ha molts professionals (mestres i llicenciats d’educació física) que encara no estan formats i que no saben res de pilota. Es fa al·lusió, doncs, a unes limitacions que vénen a ser la falta de formació dels mestres i la falta de difusió i promoció com als principals problemes de la pilota. Un entrenador entrevistat creu que en relació a la promoció de l’esport en els centres educatius, falta una coordinació més efectiva entre entitat i administració per a que els projectes que es porten a la fi siguin avaluats. 

Un entrenador entrevistat creu que existeix …el desconeixement general de la pilota valenciana tant dels professors i mestres com per part dels pares que no saben què és això de la pilota, i encara sembla que circuli una certa llegenda negra al voltant de la pilota, per part de gent major…Per tant creu que …que falta major difusió de la pilota. Aquesta difusió passa, com s’ha dit, per la formació dels mestres i pel paper que juguen les institucions i autoritats en matèria de promoció del nostre esport autòcton per excel·lència.  

Pel que respecta a les institucions i a la promoció que fan diuen que s’està promovent, no obstant això, la promoció de la pilota no es del tot adequada …., i es va promovent i es va fent però crec que no és prou, crec que no és prou”.  En aquest sentit, és pensa que es la principal carència de la pilota, a nivell global i  de promoció escolar.

Aquests factors negatius porten a algunes persones ha emetre alguna queixa sobre la situació del joc i a valorar que els canvis seran lents: és molt més millorable, jo crec que en aquestos

moments no esta bé, a mi m’agradaria que estigués molt millor, però reconec que hi ha unes limitacions i aleshores això costarà un temps.

De totes maneres, com dèiem adés, en línies generals es reconeixen els avenços. Especialment, s’ha destacat la labor de la federació i dels seus responsables a nivell d’esport escolar.
S’ha mogut el tema de les escoles de pilota, de la pilota en els centres educatius, el programa de pilota a l’escola, però sobretot la creació d’escoles de pilota que depenen de clubs o dels ajuntaments ha crescut espectacularment en els últims 8 o 10 anys. Jo pense que les coses es poden fer millor, si tinguérem més recursos i més mitjans, però per part de la federació la voluntat i l’esforç que s’ha fet és impressionant.

Factors d’ensenyament – aprenentatge
Un dels factors més importants en l’aprenentatge del xiquets és la normativa que regula l’esport que practiquen, dedicant aquest primer apartat al mecanisme utilitzat en el canvi de la normativa, i a l’opinió dels entrevistats respecte als canvis i modificacions realitzats en pilota valenciana, dins del programa d’esport escolar.

Els entrenadors entrevistats veuen amb bons ulls les modificacions realitzades per a les categories inferiors, ja que fins el 1998 no existia una reglamentació i adaptació de les normes pels menuts, data on s’inicia un procés d’adaptació de totes les modalitats per cada una de les categories. Aquest procés s’inicia per la federació amb l’ajuda de quatre o cinc persones sensibilitzades amb la iniciació esportiva.

El mecanisme seguit per adaptar la normativa consta de la recopilació d’informació per part de la federació, on a través de reunions per modalitats, monitors i altres agents implicats expressen la seva opinió, les seves problemàtiques, i s’intenta buscar solució als conflictes que van sorgint, mitjançant un procés d’assaig i error.

En aquest aspecte alguns entrenadors entrevistats opinen que encara fan falta modificacions i que són necessàries, per això cal veure quina és la millor forma possible i valorar-la críticament, amb els seus avantatges i inconvenients, i a partir d’aquí anar millorant. El problema sorgeix perquè ens trobem en un territori molt ample i amb interessos diferents i les modificacions no cauen a gust de tots, per això com ressalta un entrevistat l’ organisme que deuria implantar-les deu de ser una col·laboració administració, federacions, institucions i sobretot els professionals que estan a peu de canó, que són els qui han d’aconsellar, i gent formada, que hi ha gent molt formada a nivell de rendiment esportiu.

Aquestes modificacions han sigut diverses en aquestos últims anys, i aspectes com les distàncies del terreny de joc (més curtes), la pilota utilitzada (més blana), la puntuació (més participativa) i un rol fix, han permès adaptar el joc dels adults als xiquets. A continuació les reflectim en una taula:

Tabla 2.

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº 1

Els canvis i les modificacions, pensen els entrenadors entrevistats, són necessaris, i mantenen la finalitat de fer el millor pels xiquets, que juguen, aprenguen i es diverteixen, per damunt de guanyar sigue com sigue.
El problema que es troba moltes vegades és la tradició; així, modalitats com el raspall van més enrederides en les adaptacions, ja que les seves estructures són més immòbils i els responsables poc inclinats als canvis: Malgrat això, a poc a poc se’ls va fent entendre la necessitat d’adaptar les normes.

Alguns entrenadors entrevistats opinen que les modificacions en aquest moment ja estan ven adaptades als xiquets, ja que els i les xiquetes poden participar en totes les modalitats i divertir-se, pel que pensen que no es deurien canviar massa coses.
Aquestes modificacions opinen que deuen mantenir-se com estan en les fases provincials i per les competicions d’iniciació, però que en una fase autonòmica els xiquets tenen més nivell i, per tant, les modificacions poden ser menors.
Altre problema son els interessos de cada escola ja que, depenent del nivell dels seus xiquets i xiquetes, demanen més flexibilitat a la normativa o més rigidesa i respecte per les normes de la pilota ‘dels majors’.

Pel que respecta als canvis en el material, els entrenadors entrevistats consideren que és suficient i adient, però que hi ha pocs distribuïdors i escassetat de pilotes de vaqueta amb poc de pes per als xiquets. La reducció de pes suposa una alteració en la qualitat i és difícil que resulten bones, pel que els artesans defugen la seua manufactura.
Com alternativa a aquest problema s’han inventat pilotes de plàstic que intenten imitar les de vaqueta, amb un preu molt inferior i amb la possibilitat d’elegir el pes desitjat. La problemàtica és que són més lesives per les mans, ja que “s’assenten més”, que la pilota de vaqueta.
L’altra pilota utilitzada en la iniciació és la pilota de badana, més tova i que s’ha pogut adaptar molt millor als xiquets, per ser més fàcil d’elaborar. En aquesta direcció, s’ha anat variant el pes, el bot i els colors, per tal de facilitar el joc en les diferents superfícies.

Respecte a quina pilota es deu utilitzar en edat escolar, existeix controvèrsia ja i que hi ha partidaris d’utilitzar la pilota de badana, pel fet que no cal quasi protegir-se, és menys lesiva, més barata i ideal per la iniciació. Per altre costat, estan els partidaris de la pilota de vaqueta, els quals inclús defenen el seu ús des de menuts per tal que l’alumne s’acostumi.
Les modificacions de la normativa han adaptat les pilotes al nivell i l’edat dels xiquets així, fins alevins els xiquets juguen en pilota de badana, i en categories superiors la pilota corresponent, ja siga la de vaqueta o la de tec al frontó (amb un pes adaptat a cada categoria).

En quant a la protecció de les mans, aquest representa un dels principals problemes dels entrenadors de pilota, ja que requereix d’un cert temps, que oscil·la entre 30- 70 minuts.
Per tal, de solucionar aquesta problemàtica, els entrenadors entrevistats dediquen cert temps a ensenyar a arreglar-se les mans correctament, fomentant l’autonomia de l’alumne i alguns, inclús, inventen sistemes per tardar menys temps, com plantilles o guants preparats, aquestos en menys acceptació per no ser massa adients.
Altre aspecte principal i determinant que influeix en l’aprenentatge dels alumnes es l’orientació de l’ensenyança per part dels entrenadors, punt que a continuació analitzem.

Els entrenadors entrevistats coincideixen que l’orientació dependrà de l’etapa del xiquet. Per a benjamins i alevins i, inclús alguns infantils, l’orientació deu ser principalment lúdica, tal i com remarquen les persones entrevistades. Mentre, per les següents etapes, infantils i cadets, l’enfocament deu continuar sent lúdic però agafant cada vegada més rellevància la competició, buscant una especialització i amb un entrenament més intensiu i estructurat
Malgrat que els entrenadors s’orienten cap a la diversió i l’ensenyament, afirmen que en molts casos són els propis alumnes qui demanden competir i jugar partides.

En quant a la participació de la dona en el món de la pilota, aquesta encara és minoritària, fet que poc a poc es va intentant canviar i que suposa un gran esforç per part de tots els agents implicats. És cert que cada vegada trobem més equips femenins, encara son pocs, modalitats com raspall i el nou one wall, s’adapten als gustos i demandes femenines. Pot ser que el problema sorgís en el fet que les coses no s’estan fent com toca, la mitjana de 6 o 7 xiques en algunes escoles suposa un gran abans, davant les escoles amb absència de dones, però encara es deu millorar molt fins equiparar aquestos números.

En quan a la participació i paper dels pares, els entrenadors entrevistats coincideixen en què generalment l’actitud dels pares i mares és molt positiva, creant una situació i comportament millor que altres disciplines esportives. La majoria de pares, quan els seus fills comencen, no coneixen la pilota.

Discussió

Malgrat que falten les dades de caràcter més quantitatiu del projecte, l’opinió reflectida pels entrenadors de les escoles de pilota llança alguns elements de discussió.
El procés de canvi que està sofrint la pilota valenciana de joc a esport ha suposat una progressiva conscienciació dels agents implicats, i més si fem referència a l’esport escolar, on els entrenadors estan oberts a canvis que resulten ser imprescindibles per adaptar el joc dels adults al dels xiquets. Això si, en ocasions es produeix un enfrontament entre la tradició i les adaptacions modernes, el que dificulta aquest procés de canvi. L’equilibri entre ambdós conceptes esdevé una de les principals senyals d’atenció per als protagonistes del procés i, en la mateixa mesura, per a les persones interessades en investigar aquesta situació.

Les línies de treball en edat escolar semblen anar ben encaminades, tot i que existeixen llacunes i molta feina per fer. Les dades reflexen una major demanda en la promoció del joc i del paper que juguen les administracions i institucions. De totes maneres, sembla que la sola posada en marxa d’aquest procés d’adaptació ja és un pas gran en la millora del joc.
Per altra banda, la novetat del procés i la insuficiència dels recursos federatius, limiten la tasca encetada. Una proposta que sembla lògica és la de crear estratègies solides per millorar la comunicació i treball entre la Federació de Pilota Valenciana i les escoles de Pilota Valenciana, amb la finalitat de satisfer les necessitats de l’esport escolar i crear propostes d’implantació que suposen una millora educativa i esportiva de qualitat.

Conclusions

Un dels àmbits de la pilota valenciana que més ha crescut en els últims anys ha estat l’esport escolar, i per això poc a poc va agafant la consideració que es mereix, però sembla que els processos de canvi s’estan fent sense el rigor que pertoca per garantir resultats òptims.
Pot ser que els jocs i esports tradicionals han de mantindre la seva idiosincràsia, però preservant les necessitats i drets dels practicants de diferents àmbits, com per exemple, de l’àmbit escolar. Cal un acostament urgent per part de les administracions públiques, les federacions esportives (incloent als clubs i escoles de pilota), els centres educatius i els professionals per, d’aquesta manera, aconseguir programes d’esport escolar concordes amb la cultura física del context en el qual són implantats (programes socials i eficients) i fomentar una activitat física que atén als criteris aportats pels experts en la matèria (campanyes de sensibilització).

En conclusió, creiem que el procés doble de canvi de la pilota valenciana (de joc a esport i l’adaptació a les categories inferiors) és causa dels problemes encontrats en quant a l’organització de l’esport escolar. Per això, l’establiment de mecanismes estables i provats de comunicació i decisió entre la FPV i les escoles es precisa necessari. A més, es revela necessari posar en marxa treballs d’investigació com el present per a avaluar les adaptacions fetes en base a les opinions de les persones implicades i dels resultats objectius de les modificacions. Serveixi doncs aquets projecte per avançar en l’estudi de la pilota valenciana i suposi una proposta de millora dels programes d’esport escolar.

Bibliografía

ARRUZA, J. A., VERDE, A., PALACIOS, M. E., ALDAZ, J., IRAZUSTA, S., AZPILLAGA, I., LUIS, I. I ARRIBAS, S. (2009).Informe sobre el Deporte Escolar en Gipuzkoa 08-09.Consulta efectuada el 16 de marzo de 2011.
http://www.kirolbegi.net/docs/reports/Informe_deporte_escolar_Gipuzkoa_08-09.pdf.
CASTEJÓN, F. J. (1996a). Evaluación de la educación física por indicadores educativos. Sevilla: Wanceulen.
CASTEJÓN, F. J. (1996b). Evaluación de programas en educación física. Madrid: Gymnos.
CASTEJÓN, F.J. (2007). Evaluación de programas en ciencias de la actividad física. Madrid, España: Síntesis.
FERNÁNDEZ-BALLESTEROS, R. (ed.) (1996). Evaluación de programas. Una guía práctica en ámbitos sociales, educativos y de salud. Madrid:Síntesis Psicología.
GOETZ, J. I LECOMPTE, M. (1988). Etnografía y diseño cualitativo en investigación Cualitativa. Madrid: Morata
MARTOS, D. (2005). Els significats de l’activitat física al poliesportiu d’una presó: Una etnografía. Tesi doctoral. Universitat de València.
MARTOS, D. I NAYA, J. (2010). Des del joc a l’esport. Un estudi etnològic del cas de la Pilota Valenciana i els seus mecanismes de transmissió. Actas del V Congreso Internacional de Educación Física. Barcelona
MARTOS, D. I TORRENT, G. (2011). Pilota valenciana. Propostes didàctiques per ensenyar i aprendre el nostre joc. Paiporta: Denes Editorial.
SANDÍN, M. P.(2003). Investigación cualitativa en educación. Fundamentos y tradiciones. Madrid: McGraw Hill.
SANMARTÍN, R. (2003). Observar, escuchar, comparar, escribir. La práctica de la investigación cualitativa. Barcelona: Ariel Editorial.
USABIAGA, O. I CASTELLANO, J. (2005). EBSIS 1.0: eskola-kiroleko adinean dauden pilotarien joko-ekintza deskribatzeko eta aztertzeko behatzeko tresna. I Congreso Virtual de investigación en la actividad física y el deporte. Vitoria-Gasteiz: Facultad de Ciencias de la Actividad Física y del Deporte
WOODS, P. (1998). La escuela por dentro: la etnografía en la investigación educativa. Barcelona: Paidós

Responder

Otras colaboraciones