800 007 970 (Gratuito para españa)
658 598 996
·WhatsApp·

7 jul 2011

Pilota Valenciana: El nostre joc

/
Enviado por
/
Comentarios0
/
Etiquetas,
Crec convenient començar parlant breument d’aspectes històrics ja que amb la denominació de Joc de Pilota o Jocs de Pilota fem al·lusió a molts significats donat que són moltes les cultures i països que els han practicat, prova d’açò es aquest congres i que casi tots els esports actuals…

 
Autor(es): Jordi Naya Nogueroles.
Entidades(es): Federació de Pelota Valenciana
Congreso: II Congreso de Pelota a Mano
Valencia: 26 al 28 de Abril de 2007
ISBN: 978-84-614-9947-2
Palabras claves: Pelota valenciana, pelota de mano, pilota valenciana

1. Introducció històrica

Crec convenient començar parlant breument d’aspectes històrics ja que amb la denominació de Joc de Pilota o Jocs de Pilota fem al·lusió a molts significats donat que són moltes les cultures i països que els han practicat, prova d’açò es aquest congres i que casi tots els esports actuals que utilitzen com a mòbil un baló o pilota tenen el seu origen en algun joc de l’antiguitat.
Feta aquesta introducció m’agradaria començar plantejant algunes qüestions:
¿Que és o són els jocs de pilota a mà?
¿Hi ha un joc originari a partir del qual deriven els altres?
¿En quin moment podem començar a parlar de Pilota Valenciana i perquè?
¿Significa el mateix jugar la pilota per ciudatans de la Toscana, Frisia, Flandes, Elizondo, Oaxaca o Valencia?
La majoria d’aquestes preguntes no poden obtenir una resposta clara i satisfactòria, no amb l’adequat rigor històric en part pel meu limitat coneixement, en part pel temps del que disposem i sobre tot per que com diu el meu benvolgut i admirat Gabriel Garcia Frasquet per que “les descripcions que es fan en relació a aquestos aspectes no sempre són clares i de vegades inclòs contradictòries”.
En cas de parlar a nivell general, els utensilis esfèrics són l’element lúdic més repetit en totes les cultures, però
a nivell més específic si busquem els orígens del nostre joc valencià ens cenyirem primer en l’antiguitat clàssica grecoromana fonament de la cultura occidental i desprès en l’edat mitjana on ja veurem practiques molt semblants a modalitats actuals.

1.1 Antiguitat Clàssica.

En Grecia podem parlar inicialment de L’Episkiros o joc dels efebs, el camp estava dividit per una ratlla central i a cada costat n’hi havia un altra que servia de límit. L’objectiu era llançar la pilota arreplegada a l’aire cap al camp oposat, si aconseguien que algun contrincant xafarà la línea de fons, guanyaven el punt. Aquest joc té moltes similituds amb una de les nostres modalitats oblidades ,el Nyago.
També en aquesta cultura es jugaba a La Feninde es igual a l’anterior modalitat però els límits són variables i els jugadors canvien de posicions en fer la ratlla, segons V. Iñurria aquest joc té moltes similituds amb les nostres Llargues encara que José Guillén no opina el mateix i diu que aquest era un joc d’enganys, perquè tractava de desorientar els adversaris dient qui havia de rebre la pilota, però llançant-la a un lloc on li resultaria difícil empomar-la a l’aire.
De l’época romana també tenim altres referencies com per exemple Virgili, qui afirma la pràctica des de l’arriba dels troians cosa que els vincula l’origen als grecs. Herodot per un altra banda afirma que fou Giges rei de Lídia que en temps de penalitats per distraure al poble inventa aquest joc. Altre autor important fou Plini que ens deixa una classificació de 4 formes diferents de joc: Trigonalis, Follis, Paganica i L’Harpastrum aquestes dos últimes podrien tenir aspectes molt valuosos en el nostre joc donat que introdueixen de forma respectiva la primera el concepte de jugar de bo i la segona el concepte de defensar com en el raspall les línies de fons en un camp rectangular.

        • L’Edat Mitjana.

El joc de pilota, probablement s’escampà per tota Europa i per suposat a les nostres terres com a conseqüència d’un conjunt de factors on podem destacar per exemple: el procés de romanització, els moviments de tropes i les relacions interculturals.

El joc de Pilota al Regne de València :

Tenim dades com l’existència a Alcoi en 1276 d’una placeta anomenada del “Jugador de Pilota” que ens permet suposar que el joc de pilota anà avançant cap al sud paral·lelament a la conquesta.
En 1305 Arnau de Vilanova metge de reis i papes el considerava un joc menyspreant pels alts estaments.
En 1391 (14 de juny) prohibició del joc pels jurats de València per blasfèmies i injúries als vianants.
Al llarg del s. XIV i XV tenim constància de més prohibicions cosa que ens dona idea del seu auge.
Al llarg del s. XVI les famílies nobles no patien la prescripció del joc perquè construïren trinquets particulars com per exemple: el del Miracle, el de Centelles, el d’En Ciurana, el de Mossén Olcina o el de Mossen Sanç . Un altre aspecte molt important a destacar en aquest segle són els diàlegs de Lluís Vives que a més de comparar la nostra forma de joc amb la francesa ens interessa per la filosofia que pretén aplicar:

Jugar per recrear l’ànima, amb açò podria fer referència a una pràctica aficionada i noble.
Jugar sense rinyes i blasfèmies, ens parla de ser bons companys amb els adversaris també.
Jugar amb un ànim tal que la derrota no causarà tristesa i, si es guanyava no s’havia de mostrar supèrbia ni enutjar els altres amb bromes. Es a dir saber comportar-se tan en la derrota com en la victòria.
Jugar acceptant sense discussió la sentència que emeteren els espectadors com a jutges, ser cavallers.
Les travesses havien de ser moderades, de manera que en cas de perdre no es sofrirà turment.
Joc ben entès tant pels que el practiquen com pels espectadors on el resultat final depenguera no de la sort sinó de l’experiència i el saber, açò es molt important fa al·lusió a la forma de desenvolupar-se el joc de manera vistosa i on tot depenguera del saber fer dels jugadors i no d’aspectes externs. El nostre joc es caracteritza per un elevat grau de coordinació, habilitat i estratègia aspectes que fan que molts jugadors tinguen una dilatada carrera professional i puguen jugar amb unes armes molt diferents a les dels jugadors joves basades casi sempre en aspectes més físics com la força o la velocitat.

Al llarg del s. XVII als camperols com ja sabem se’ls prohibia el joc en el carrer i els dies de faena mentre que als bandolers que a l’igual que els senyors tenien temps de sobra i diners disfrutaven quan volien.

Al llarg del s. XVIII la popularitat del joc continuà sense minva per tot arreu del territori valencià i prova d’açò de manera indirecta es el seu reflex en obretes literàries de l’època mentre que de manera directa continuaven les prohibicions i el més significatiu la construcció de nous trinquets baix l’explotació de convents, parròquies i hospitals.
Al llarg del s. XIX es quan els valencians estimen com a cosa pròpia i exclusiva un joc que no cessa en el seu auge popular i que té un clar origen medieval. Com a prova d’aquesta practica generalitzada cal recordar les continues referències de la premsa de l’època i la multiplicitat de trinquets: sols en Alacant hi havia cinc, en Gandia es reedifica el de les muralles i altres dos més, en Castelló hi havia tres, en Denia es construí l’actual “Vista Alegre”(1874) amb la muralla de l’escala que coincideix amb a la muralla del Castell, en Alcoi es construí el de “Cova Santa” (1863) actualment rehabilitat i per suposat en Valencia hi havia altres cinc entre els quals troben el Trinquet Pelayo inaugurat el 1868.
Cap a finals de segle s’inicia una evolució sociològica on la burguesia de la Restauració (classe dominant valenciana) encetava un procés de substitució lingüística i acusava la pilota pràctica rústica i contraria a la modernitat. Aquesta és una de les grans diferencies en l’evolució del joc amb els bascos, l’altra és l’abandó del joc directe també en aquest segle, segons Llorens Millo al llarg dels s. XV, XVI i XVII s’ha jugat a Llargues en tot l’Estat Espanyol. Sembla que el pas de la dinastia austríaca a la borbònica resultarà fatídica per al joc de pilota peninsular, que desapareix totalment en arribar al segle XVIII amb l’excepció tan sols dels valencians, els bascos, els navarresos i alguns canaris. Posteriorment pels voltants de 1850, s’importen les eines actuals per jugar al frontó i s’oblida casi totalment la modalitat de llargues llevat del territori valencià on aquest joc arrelà més profundament. Per tant és en aquest moment quan podem parlar amb total seguretat, llibertat i orgull de Pilota Valenciana.
Al llarg del s. XX Es manté viu per la ruralia però hi ha molts factors que produeixen la seua davallada en anar integrant-mos a la nova societat de masses on els esports anglosaxons com el futbol que eren del gust de les classes dominants s’imposaven i aspectes com la televisió, la nova fisonomia dels carrers, els automòbils, la revolució dels sectors productius (davallada de l’agricultura), l’alteració dels horaris laborals i dels hàbits socials com per exemple l’abandó dels carrer com a espai de relació humana provocaven un període de decadència que no canvia fins la democràcia i la creació de F.P.V.

¿ Als inicis del s. XXI quin es el paisatge ? Ho tractaré de descriure al final de l’exposició…

Per acabar amb aquest primer apartat dir com a conclusió que la historia mostra que el joc de pilota no és un esport d’origen autòcton, però sobre tot a partir del s. XVIII sí que ho és el seu desenvolupament en un fum de modalitats com seguidament veurem en l’apartat dos d’aquesta ponència.

 

2.Modalitats i Definició.

Un dels aspectes més enriquidors de la pilota valenciana es la seua gran diversitat de modalitats, aquest mosaic que vaig a presentar és fidel reflex de l’auge que ha tingut el joc i de com els valencians han gaudit jugant a pilota, cas contrari es impossible que existirà tant gran varietat.

Anem a tractar d’agrupar les modalitats per similituds i posteriorment veurem on estan els aspectes comuns i diferenciadors que ens serviran per definir el nostre esport.

Taula 1. Pilota Valenciana: El nostre joc

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

*En cursiva totes aquelles modalitats que es juguen amb el sistema de ratlles (limits de 15 variables).

Explicar-les totes es una tasca que suposa una capacitat de sintetització per a la qual jo no tinc temps i a part tampoc soc la persona més idònia però vaig a intentar fer al·lusió de forma generalitzada a les seues característiques i posteriorment analitzaré les més representatives de cada grup.

Aspectes Comuns a la majoria de modalitats:

- Joc directe – Tamteig – No eines – Colps – Pilota de Vaqueta – Coordinació ull mà
– Jugar de bo – Proteccions – Travesses – Colors – Rol del Públic – Llengua vehicular

Aspectes Diferenciadors a la majoria de modalitats:

- Instal·lació – Geografia – Estratègia – Invasió o Canxa Dividida
– Nº jugadors – Treball físic – Colps – Inici del joc (força o precisió).

En funció de tots aquestos aspectes i altres podríem definir la Pilota Valenciana com un esport d’adversari que es caracteritza per colpejar una pilota de forma alternativa, amb la mà sense cap tipus de ferramenta, en un enfrontament directe i on pot haver o no companys que ajuden a superar un límit que pot ser una ratlla al terra o una corda que fa de divisió.
Abans de començar amb les explicacions cal tenir un concepte clar, “Jugar de bo” significa colpejar la pilota a l’aire o al primer bot i “Anar de roïn” quan a pegat dos o més bots.

2.1 El nyago era jugar la pilota amb tota la força des d’un punt a un altre, tractant de passar la pilota de la ratlla o punt que defenia el contrari. No cal explicar massa que sempre es “Juga de bo” però en cas de no arribar a jugar-la a l’aire o al primer bot es tracta d’empomar o agafar del terra el més aviat possible i torna a colpejar des d’aquest mateix punt, fins fer recular a l’altre equip fora del seu limit.

Image 1. Pilota Valenciana: El nostre joc

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

 

2.2 El raspalles una modalitat molt enriquidora per diversos motius però tan sols farè al.lusió als seus beneficis per a l’iniciació, la seua continuitat de joc i les seues maneres de colpejar.
La gran diferencia d’aquesta modalitat amb les altres es basa en que la pilota pot ser jugada sense importar el nombre de bots, fins i tot, la pilota podra anar rodant per terra. Tan sols quan surta dels limits o quan vaja de colp o de rebot en el trinquet haurà de ser jugada de bo.

Image 2. Pilota Valenciana: El nostre joc

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

2.3 Modalitats de Joc Indirecte: s’anomenen així perquè la pilota no es colpejada directament pels contendents uns front els altres, sinó que ara tots els adversaris estan ocupant el mateix terreny, no estan col·locats front a front sinó uns al costat dels altres. En certa manera aquesta forma de joc trenca amb les característique generals de la pilota valenciana, són l’excepció que confirma la regla.

A paret es jugava al carrer, però avui només es fa als frontons que tant s’han multiplicat.
El fraré es una variant del joc de pilota a paret practicada avui per les comarques valencianes del nord, i que també en temps passats era coneguda a les comarques sudenques de Catalunya.

Image 3. Pilota Valenciana: El nostre joc

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

2.4. El joc a Llargues convé recordar que és la modalitat que ve practicant-se sense cap tipus de variació des de l’Edat Mitjana, tenim per exemple un reglament francès del “long paume” o joc a l’aire lliure de 1599 on descriu clarament la dinàmica de les ratlles, de forma idèntica a com ho faríem avui .
Pel que fa a les ratlles, cal dir que si un equip no pot jugar de bo, tractarà de parar la pilota el més aviat possible (abans que sobrepassi els límits dels carrer tant al traure com al rest) aleshores es farà o assenyalarà la ratlla en aquest lloc dibuixant-la al terra amb un clarió. Per jugar la ratlla, es produirà un canvi en les posicions dels jugadors passant del traure al rest, i acurtant-se el terreny de joc, que anirà des de la línia de traure o banca fins la ratlla que esta jugant-se.

Si l’equip que fa el traure passa la pilota de la ratlla i els altres no la tornen jugant de bo, guanyaran el 15.
Però si l’equip del rest es el que passa la ratlla jugant la pilota de bo o parant-la de roin abans que passe la ratlla, aleshores seran aquestos els que guanyaran el 15.

El canvi de posicions del traure al rest es realitza sempre en assenyalar-se dos ratlles, jugant la primera que s’ha fet en la primera treta i jugant la segona ratlla en la següent treta. Però també hi ha una excepció per fer el canvi de posicions, quan un dels dos equips té Val aleshores en assenyalar sols una ratlla ja es realitza el canvi.

*Desenvolupament del quinze directe (en una jugada), sense fer ratlles.

Image 4. Pilota Valenciana: El nostre joc

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17


*Desenvolupament del quinze en les dos jugades d’una ratlla.

Image 5. Pilota Valenciana: El nostre joc

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

Primer es fa o assenyala la Ratlla en aturar-se la pilota quan va de roin (ha donat més d’un bot).

Image 6. Pilota Valenciana: El nostre joc

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17


Desprès es juga la Ratlla i el 15 es guanyat per l’equip roig en aturar la pilota abans de la ratlla.

 

-Carrer per jugar a Perxa en bot(Perxa bruta).

Image 7. Pilota Valenciana: El nostre joc

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17


2.5 Per dalt corda: totes aquestes modalitats basen el seu joc en jugar de bo(colpejant a l’aire o al primer bot)i a més a més superar la corda que dividíx el trinquet, carrer o canxa.

L’escala i corda és la modalitat més estesa a nivell geogràfic en l’actualitat, a nivell d’habilitat o coordinació és bastant complexa i necessita moltes adaptacions per la seua iniciació. La partida sempre comença amb la ferida, es a dir colpejant des d’un senyal que hi ha baix la corda anomenat pedra amb precisició cap a la muralla, despres es necessari que bote en l’escala i finalment caure dins del dau.
El seu origen es confús. Molta gent afirma que va ser el Nel de Murla que per 1910 va introduir la corda en els trinquets que fins aquell moment jugaven a llargues per guanyar espectacularitat (dubte que un home com el tio Nel nascut en Murla rebutjarà la vistositat de les Llargues). Altres autors com Recaredo Agullo o Garcia Frasquet diuen que fou abans probablement en el segle XIX. La veritat es que el joc per dalt corda junt a la dinàmica de les ratlles, té un origen bastant més àntic de fet tenim referencies com per exemple el famós capítol dels Diàlegs de Lluis Vives on s’estableix una comparació entre la manera de joc valenciana i la francesa, el personatge Centelles explica com els francesos en els seus Trinquets per aconseguir “La victoria hi havia dos possibilitats, guanyant la ratlla o guanyant el joc” es clar que la dinàmica de joc no es regia únicament per passar la pilota per dalt la corda, a més a més també diu “La pilota ha de ser tornada de volea o al primer bot i com de rebot ja no porta força, se fa una ratlla des d’on és tornada”. Per posar un poc més de foc a la polèmica cal deixar molt clar que en els Trinquets de Pilota Grossa també es juga barrejant aquestes dues modalitats i la data construcció d’un dels pocs que queda en peu es del 1772. El meu dubte és basa en no creure que un bon dia el Tio Nel pensa en posar la corda en Pelayo i des d’aquell moment tot va cambiar fins el que coneguem actualment per escala i corda jo pense segons els arguments esmentats anteriorment que des de sempre s’haja jugat a llargues i aquesta modalitat s’ha enriquit amb moltes variants per exemple barrejant-se en el joc per dalt corda durant molt de temps però finalment ha quedat sols el joc per dalt corda en el seu proces evolutiu que no es fruit d’un dia.

També al trinquet es practicava una modalidat anomenada Rebot on es traslladava el dau al racó contrarí de l’escala i junt al rebot del rest. La ferida també canviava, perquè es feia sobre una banqueta situada a la muralla, enviant suaument la pilota per dalt d’una corda situada a quatre metres d’alçaria i que distava a cinc o sis metres del rebot.

Escala i corda Rebot

Image 7. Pilota Valenciana: El nostre joc

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17


Tres modalitats jugades per dalt corda en canxes de dimensions reduïdes són les Galotxetes, el Rebotet i La Pilota Grossa. Es molt important no fer comentaris reduccionistes relacionant l’origen comú d’elles o que una naix de l’altra, cadascuna té les seues particularitats que la fan única i mereixedora de tindre el seu nom, per altra banda conforme investiguem ens adonem de les grans diferencies de joc existents entre elles.

Galotxeta de Monòver Rebotet de l’Olleria

Image 8. Pilota Valenciana: El nostre joc

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

Image 9. Pilota Valenciana: El nostre joc

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

Image 10. Pilota Valenciana: El nostre joc

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

Image 11. Pilota Valenciana: El nostre joc

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

Image 12. Pilota Valenciana: El nostre joc

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

Image 13. Pilota Valenciana: El nostre joc

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

Image 14. Pilota Valenciana: El nostre joc

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

 

Aquest gràfic correspon al Trinquet de Pilota Grossa de l’Abdet datat en l’any 1772, aquest any 2008 s’inaugurarà un altre trinquet de pilota grossa rehabilitat, en la localitat de Parcent.

Image 15. Pilota Valenciana: El nostre joc

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

Image 16. Pilota Valenciana: El nostre joc

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

Image 17. Pilota Valenciana: El nostre joc

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

Image 18. Pilota Valenciana: El nostre joc

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

Image 19. Pilota Valenciana: El nostre joc

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

 

I per acabar amb les modalitats per dalt corda anomenarem les dos jugades en el carrer, la Pilota Blanca i la Galotxa Moderna.

La Pilota Blanca es jugava molt en la comarca de l’Horta Nord i el seu nom era motivat per la pilota amb la qual es practicava.

Carrer per jugar a Pilota Blanca actualment anomenada Pilota al Carrer

 

Image 20. Pilota Valenciana: El nostre joc

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

L. Traure Corda

La Galotxa praticada avui per dalt corda, té molt poca relació amb la galotxa antiga relacionada amb les llargues. Es a les darreries dels anys 70 quan s’intoduí aquesta nova modalitat que actualment té molta acceptació, esta més assentada al Nord del Xuquer. Era l’única modalitat que fins fa poc mantenia l’antiga forma de comptar anomenada “a pujar i baixar”.

Carrer (normal o artificial) per jugar a galotxa moderna

 

Image 21. Pilota Valenciana: El nostre joc

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

Corda central Corda de ferida i dau

  • Significat

Per Llorenç Millo un dels pocs intel·lectuals valencians que han fet cas a la pilota aquesta simbolitzava un esport propi que només el poble valencià en les seves capes més populars va saber estimar en bellesa i conseqüentment l’ha preservat de forma i manera que avui li pertany.
Victor Iñurria primer president de la F.P.V. el qualifica d’esport nacional, que necessitem coneixer en historia, que necessitem analitzar en l’actualitat i que necessitem saber cap a on volem anar si volem millorar. Es a dir apel·là a la consciència per la seua vàlua històrica, la seua realitat actual i el seu futur incert.
Per Toni Molla sociolingüista biograf del mític “Genoves” la pilota es “el joc més recte, educat i respectuós que hem conegut, més emocionant i més elegant”.
Per mi, simplement un aficionat de poble, diré que la Pilota actualment es la gran desconeguda dels valencians, es la gran ignorada dels educadors, es la gran oblidada dels artistes i/o intelectuals, es la gran menyspreada per la societat modernista globalitzadora, es la gran devaluada pels seus adversaris i la gran infravalorada dels polítics i/o empresaris.
Per la majoria de jugadors de pilota professionals simbolitza un estil de vida que no canviarien per un altre esport encara que guanyaren així molts més diners, se’ls nota que tenen sentiments i amor propi per allò que fan.

  • Valors educatius

Seguidament vaig anomenar tot un llistat d’aspectes que crec són valuosos a nivell educatiu sempre i quan la pràctica docent siga programada i sistematitzada per tal efecte.

- En primer lloc cal destacar que la sensació de colpeig en la mà desperta sensacions propiceptives de plaer i gust pel moviment (sempre i quan s’utilitze una pilota adaptada a l’edad i nivell), aspectes no desenvolupats en altres esports un s’utilitza un eina o ferramenta pel joc. La mà es la part del cos que millor representa el sentit del tacte i permet sentir sensacions plaents de la pilota quan aquesta corre per la mà.
– L’ iniciació en modalitats com el raspall és molt ràpida, al principi de l’aprenentatge ja es produeix un intercanvi de colpejos continu i sense grans coneixements tècnics podem disfrutar del joc. L’èxit motriu s’aconsegueix ràpidament i açò provoca un augment de l’autoestima.
– El material per la pràctica és barat però hi ha poques tendes especialitzades, cal demanar a la federació.
Altre aspecte a destacar és el treball artesanal per fer tant les pilotes com les proteccions, element molt educatiu en aquesta era en la que tot ho tecnifiquem i quasi res reciclem.
– S’adapta fàcilment a casi qualsevol espai gràcies a la seua riquesa de modalitats (llargues, raspall, galotxa…) i instal·lacions (carrer, trinquet, frontó, galotxeta de Monòver…)
– La Pilota es rica en la xarxa de comunicacions: 1 x 1 o varis x varis (amb igualtat o desigualtat numèrica).
– La Pilota té una gran varietat per exemple en relació a les demarcacions dels jugadors així com en les diferents situacions de estratègiques on la incertesa del medi, mòbil i adversaris afavorix un desenvolupament cognitiu i motriu bastant complet.
– El seu desconeixement afavorix que no haja grans diferencies de nivell i per tant facilita la pràctica coeducativa. Hi ha certes edats (9 -12 anys) on podem gaudir de sorpreses molt positives en quan al nivell de coordinació de les nostres alumnes al tenir el sistema nerviós més desenvolupat que els seus companys.
– Té una transferència positiva a altres esports de canxa dividida com el volei, el badminton, el tennis…
– Lateralitat, afavorix el desenvolupament equilibrat de totes les parts del cos.
– Desenvolupament motor és evident i queda reflectit en:
*L’alt nivell de coordinació dinàmica general i específica (ull-mà)
*L’alt nivell de precisió fruit dels mecanismes d’autoregulació anomenats “feebakcs”.
*L’alt nivell de orientació espacial, ajust postural i reequilibris continus.
*L’alt nivell de complexitat pel seu acondicionament físic.
*L’alt nivell d’adaptació del S. Nervios educat en situacions d’incertesa i varietat de problemes.
-L’alt nivell de pensament tàctic que permet barrejar jugadors veterans escassament preparats amb jovens en plenitud física, sense desequilibrar les partides.
– La Pilota afavorix el vincle d’ unió entre diferents generacions.
– La pilota empra una llengua amb terminologia pròpia, lèxic extens, ric vocabulari, i gran quantitat de frases fetes.
-I per acabar encara que de segur me deixat coses la pilota permet la transmisió de grans valors etics com la cavallerositat, l’honradesa, l’acceptació inapel·lable dels jutges-espectadors i la bonhomia.

Present i futur

No vaig a deixar de ser crític en aquest apartat final però tampoc vull deixar de reconèixer els esforços que s’estan realitzant sobre tot des de l’àmbit federatiu, pense que cal ser realistes i alhora reivindicatius. L’objectiu deu ser tornar a la popularització en tots els estaments socials: al suport, coneixement i practica que permeti superar tots els prejudicis i evolucionar sense perdre la identitat que avui orgullosament podem conrear.

 

Taula 1. Pilota Valenciana: El nostre joc

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

Bibliografia.

-MONJO I PASQUAL, E.A. (1999).Jocs populars valencians de la Marina Alta. Alacant:Diputació Provincial d’Alacant.
-MOLLÀ, T. (1994). El Genovés. València: Tàndem edicions.
-CONCA PAVÍA, M. I PÉREZ BERNABEU, V. (1999). Apunts del curs de pilota valenciana. Organitzat pel C.O.P.L.E.F.
-CONCA PAVÍA, M i PÉREZ BERNABEU, V. (1999) “Joc popular i tradicional valencià: la Pilota Valenciana”.En Villamon Herrera, M. Formación de los maestros especialistas en Educación Física. València: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educació i Ciencia, Valencia.
-CONCA PAVÍA, M. Et. al. (2002) Unitat Didáctica: La Pilota Valenciana Valencia: Generalitat Valenciana Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.
-GARCIA FRASQUET,G. i LLOPIS BAUSET, F.M (1991): Vocabulari: el joc de pilota. València: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.
-IÑURRIA, B. (1987). “La pilota valenciana: història, present i futur”, Saó 10, pp. 12-15
-LLOPIS BAUSET, F. (1999). El joc de Pilota Valenciana València: Carena.
-MILLO, Ll. (1976). El trinquet. Valencia: Prometeo
-FEDERACIÓN ESPAÑOLA DE PELOTA (1991). Pelota. Madrid: Comité Olímpico Español

 

Nosaltres els valencians no vàrem generar tanta documentació i bibliografia com els francesos probablement perquè la practica es allò que més ens ha agradat des de sempre però cal destacar que Salvador Cerda Trinqueter de l’Encarnació en 1857 presenta a l’ajuntament de València el que podem considerar com a primer reglament del joc. Actualment també tenim certes mancances en els reglaments que caldria analitzar però no es el moment.

43.Lopez Egea (1976). Millo (1976, p.31

Responder

Otras colaboraciones