800 007 970 (Gratuito para españa)
658 598 996
·WhatsApp·

7 jul 2011

Planificació d’una escola de pilota valenciana des d’una orientació educativa

/
Enviado por
/
Comentarios0
/
Etiquetas
Malgrat el creixement del nombre d’escoles de pilota valenciana que s’ha produït en els últims anys, el model predominant d’organització i funcionament de la majoria obeeix a propostes convencionals apropiades únicament per a un xicotet nombre d’alumnes amb talent o prou motivats.

 
Autor(es): Juan Agustín Larré Casaña i Pablo Gómez Contreras
Entidades(es): Federació de Pelota Valenciana
Congreso: II Congreso de Pelota a Mano
Valencia: Abril de 2007
ISBN: 978-84-614-9947-2
Palabras claves: Pelota valenciana, pelota de mano, escola de pilota

  • INTRODUCCIÓ

Malgrat el creixement del nombre d’escoles de pilota valenciana que s’ha produït en els últims anys, el model predominant d’organització i funcionament de la majoria obeeix a propostes convencionals apropiades únicament per a un xicotet nombre d’alumnes amb talent o prou motivats. La intenció del present treball és presentar la planificació i organització d’una escola de pilota valenciana d’acord a un plantejament més educatiu. En concret, es descriu el procés de creació i funcionament de l’escola de pilota valenciana de Vinalesa.
Partint d’un diagnòstic inicial, s’expliquen les estratègies per a la creació de l’escola per a situar-la dins d’un itinerari lògic d’iniciació esportiva.
La segona part del treball tracta diferents paràmetres educatius que es tenen en compte dins de la planificació de l’escola.

  • LA PLANIFICACIÓ DEL PROCÉS

2.1 Diagnòstic

Una vegada coneguts els valors intrínsecs de la pilota valenciana que fan que la considerem com una modalitat esportiva d’interés per al nostre municipi hem de plantejar-nos quins han de ser els pasos que s’ha de seguir a l’hora d’iniciar el projecte. És possible que en la majoria dels casos nostra labor siga fonamentalment docent, ja que som contractats per un club o servici esportiu, però en altres casos és possible que siguem nosaltres els que pretenguem, des de l’àmbit de la gestió esportiva, els qui decidim implantar una escola esportiva de pilota valenciana.

Pensem que en ambdós casos com a professionals de l’activitat física i l’esport hem de pensar que, en l’actualitat, la planificació s’ha convertit en una ferramenta indispensable  a l’hora de plantejar qualsevol projecte esportiu que pretenga iniciar el seu camí amb pas ferm i es plantege  perdurar en el temps, tant des del punt de vista docent com de gestor. Planificar es, sencillamente, pararse un momento antes de comenzar una actividad, meditar sobre lo que vamos a hacer, lo que perseguimos con ello, con que medios contamos y de que manera podemos conseguirlo” (CEAPA, 1989 en Orts, F.J. 2005).

En el nostre cas, i com ja hem comentat, pretenem posar en marxa una escola de pilota valenciana en el nostre municipi. Per a això, el primer pas dins del procés de planificació, que ens permetrà conèixer el sistema esportiu local, és la realització d’un diagnòstic, és a dir, la realització d’un estudi previ que ens permeta investigar i extraure conclusions sobre la realitat esportiva del municipi. El diagnòstic com a pas inicial de la planificació ens permetrà detectar els problemes, les necessitats i demandes de la població, la qual cosa contribuirà a establir els objectius o directrius que marcaran la nostra actuació.
Com a professionals de l’activitat física i l’esport no hem de pretendre consolidar una escola de pilota valenciana sense seguir els pasos previs que, a priori, permeten preveure una bona acceptació de l’activitat que iniciarem.

Una vegada establides estes premisses presentem una sèrie de ferramentes que ens poden servir a l’hora de realitzar el diagnòstic de la situació local amb què ens anem a trobar. Com a primer pas a l’hora de diagnosticar la situació esportiva local hem de realitzar una recollida d’informació sobre els aspectes més importants,com poden ser els següents: instal·lacions esportives existents en el municipi, activitats esportivesque es realitzen i agents generadors de pràctica esportiva.

Les ferramentes per a la recollida de la informació que podem utilitzar poden ser entre altres les següents: entrevistes amb els responsables de la pràctica esportiva en el municipi (regidor d’esports, coordinador d’esports, altres treballadors del sistema esportiu, presidents de clubs esportius, etc.), qüestionaris, observació directa, inclús realitzar un estudi a partir del  cens de població que ens permeta conèixer tant els practicants d’activitat esportiva a què pretenem arribar, com els no practicants com a potencials practicants, etc. Els resultats obtinguts han d’oferir-nos una valuosa informació sobre el sistema esportiu local que ens permetrà no caure en problemes com, generar activitats minvant altres ja implantades, que estes siguen incompatibles amb els horaris  ja establits, que no responguen a la demanda existent, etc.

Després de la recollida de dades passem a l’anàlisi, per al qual proposem la utilització de dos ferramentes que ens faciliten la tasca. La primera d’elles és la matriu d’activitats o projectes en què introduirem la informació obtinguda de forma organitzada. La dita matriu està composta per dos eixos de referència, per un costat l’eix representat pel model de pràctica esportiva (competitiva, recreativa o educativa i la seua combinació) i d’un altre, l’eix representat pel grup de població que realitza activitat esportiva agrupant-los en funció de l’edat. Esta matriu ens donarà informació sobre el model de pràctica dominant en el municipi i les activitats que realitza cada grup de població el que ens permetrà, entre altres coses detectar les possibles carències en l’oferta esportiva local. Esta informació es reflectirà posteriorment en una altra ferramenta utilitzada, la matriu d’anàlisi DAFO, que ens permetrà identificar les oportunitats i les amenaces, que ens proporciona el medi ambient extern o context, les debilitats i les fortaleses de l’organització municipal.

En el cas concret de Vinalesa este estudi ens va permetre conèixer la realitat d’un municipi amb una gran tradició en este esport, amb importants jugadors, inclús professionals, amb l’existència d’un club de pilota valenciana que recolzaria el projecte, les instal·lacions existents adequades per a la pràctica de la majoria de modalitats i amb una demanda per part de la població escolar d’esta practica esportiva que a més podia completar el ventall d’oferta esportiva adaptant els horaris de pràctica.

2.2 Projecte de creació i evolució

Una vegada analitzada la situació del lloc on hem decidit crear la nostra escola de pilota i valorat els factors a favor i en contra hem de prendre una decisió. En el nostre cas pensem que la pilota valenciana podia ser un esport que completara la formació esportiva dels joves de Vinalesa pels diferents motius que hem comentat en el punt anterior. A continuació exposem una sèrie d’estratègies que pensem poden servir d’orientació a l’hora de promocionar la pilota valenciana.

En primer lloc pensem que la millor forma de començar era promocionar-ho entre els més joves per a assegurar-se una futura base esportiva. Així, l’inici d’este projecte va rebre gran acceptació per part d’estos practicants, creant-se d’esta manera l’escola que serviria per a consolidar el club ja existent. Algunes de les estratègies desenvolupades van consistir en:

  • Campanyes de promoció de la pilota en els col·legis del poble: conjuntament als professors d’educació física dels dos centres escolars que hi ha el municipi, es van programar unitats didàctiques de pilota valenciana perquè els xiquets tingueren un primer contacte amb l’esport.
  • Tallers de pilota en l’escola d’estiu: vam aprofitar l’Escola d’Estiu per a també incloure una unitat didàctica de pilota valenciana donant-li una visió més lúdica. Esta estratègia es repetix any rere any per a continuar donant a conèixer la pilota valenciana als més joves, amb l’objectiu d’incorporar nous practicants en cada temporada.
  • Campionat de xiquets en festes: dins del programa esportiu de festes vam realitzar campionats de les diferents modalitats de pilota valenciana oberts a qualsevol participant i en la què es premiava tots els participants. Igual que els tallers en l’escola d’estiu esta activitat es realitza tots els anys.
  • Campionat d’aficionats en festes: amb l’objectiu de continuar promocionant l’esport de la pilota, vam programar també campionats d’aficionats per a així anar donant-li més importància.
  • Partida de professionals en festes: amb això aconseguíem que els xiquets veren de prop partides del més alt nivell i pogueren compartir moments amb les grans esteles d’este esport.

Amb estes diferents activitats dutes a terme i en el cas concret de Vinalesa es va aconseguir donar a conèixer als més joves la pilota valenciana i es va crear una demanda per la seua part de l’escola de pilota. El pas final va consistir en la posada en marxa de l’escola facilitant fulls d’inscripció a tots els interessats.

2.3 La pilota valenciana dins de l’itinerari d’iniciació esportiva

Actualment l’escola esportiva de pilota es troba dins d’una planificació esportiva global que establix per als joves en edat escolar una sèrie de cursos i etapes que conformen el que es denomina l’itinerari d’iniciació esportiva.

Els objectius generals comuns de totes les modalitats esportives realitzades en el municipi orientat als joves escolars són els següents:

  • Oferir a xiquets i joves un model d’esport educatiu coherent i unitari, per mitjà de la creació d’un clima esportiu en què els distints agents de socialització esportiva (gestors esportius, mestres i professors, entrenadors, pares, etc.) fomenten i defenguen tal model.
  • Proporcionar una activitat física saludable, incidint en les capacitats físiques que afavorixen un adequat creixement i desenvolupament, alhora que es fomenta l’hàbit de pràctica física i l’estil de vida saludable.
  • Educar en valors a través de l’activitat física i l’esport, en coherència amb aquells valors positius que el xiquet puga rebre en la família o l’escola.
  • Promoure el joc motor i l’esport com a alternativa d’oci enfront de l’excessiu sedentarisme i oci tecnològic que oferix la societat actual.
  • Iniciar el xiquet en una competició esportiva educativa, participativa i no discriminatòria. Una competició on es relativitze la importància del resultat, on s’exalce el valor de l’esforç i la cooperació  i on, a més de la victòria, puga considerar-se un èxit el bon joc, la diversió o l’aprenentatge.
  • Oferir un suport als clubs locals i associacions esportives, per a millorar els nivells de joc i la continuïtat i consolidació de l’associacionisme esportiu local.

A continuació presentem les diferents etapes per les quals passen els alumnes de les escoles esportives de Vinalesa. Abans d’incorporar-se a l’escola de pilota, a l’edat mínima dels 7 anys passen per una sèrie d’etapes que augmentaran el seu bagatge motor fugint així de l’especialització en un esport que pot ser molt negativa segons els experts en iniciació esportiva.

En el següent quadre presentem el lloc de l’escola esportiva de pilota valenciana dins de l’itinerari d’iniciació esportiva general.

Taula 1. Planificació d’una escola de pilota valenciana des d’una orientació educativa

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

3   PARÀMETRES EDUCATIUS DE LA PLANIFICACIÓ


3.1 Principis metodològics

La programació de les nostres activitats, com a primer plantejament metodològic, haurà de tractar de ser flexible, adaptable i contextualitzada. Una programació que s’adapte a les característiques de l’alumnat i als recursos disponibles, que evolucione paral·lela al desenvolupament de la pràctica, modificant-se en funció de les necessitats que esta planteja. Davall esta concepció, el professor/entrenador se convertix en peça clau i màxim responsable de la qualitat del model esportiu. Es tracta d’un professor-investigador, observador de la realitat pràctica i programador d’accions que donen resposta als interrogants que eixa mateixa pràctica genera, aplicant els principis de la investigació-acció a la programació esportiva (Orts, 1999).

Centrant-nos ara en l’alumne, el considerem com a subjecte actiu, que partint dels seus aprenentatges previs, va interioritzant els nous aprenentatges i reconfigurant la seua estructura interna. Un subjecte que assimila millor aquelles activitats que s’adapten a les seues possibilitats, que aprén millor aquells continguts significatius i funcionals.

Tenint en compte les consideracions comentades, advoquem per una estratègia en la pràctica global, on les activitats es tracten en el seu conjunt. Evidentment, i segons l’alumne va avançant en edat, també hi ha activitats analítiques per al desenvolupament dels aprenentatges tècnics, però el gros de la pràctica està basat en el joc i en les situacions problema, activitats cap a les quals el xiquet presenta major diversió i motivació intrínseca. En concordança amb les estratègies metodològiques, els nostres estils d’ensenyança més utilitzats són el d’assignació de tasques i els estils d’ensenyança basats en el descobriment (descobriment guiat i resolució de problemes).

En el transcurs de les nostres activitats, devem tindre en compte que tots els alumnes experimenten en les sessions elevats temps de pràctica, la qual cosa s’aconseguix  tenint ben estructurada la classe abans de començar, preparant prèviament el material que s’ha d’utilitzar, evitant llargues cues en les activitats o evitant que uns juguen mentre altres descansen. Al seu torn, és important que no existisca cap tipus de discriminació en les nostres classes, per a això el professor ha de mamprendre una tasca docent adequada no sols des del punt de vista tècnic, sinó també des del punt de vista pedagògic i moral. Així mateix, el professor ha d’utilitzar els conflictes socials de la pràctica per a educar en valors.

3.2 Etapes educatives

En el següent quadre apareixen les distintes etapes de formació en què podem dividir la nostra escola de pilota.

Taula 2. Planificació d’una escola de pilota valenciana des d’una orientació educativa

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

Quant a la formació dels equips dins de cada fase, esta es fa seguint uns criteris tècnics objectius com són:

  • Tindre en compte les experiències que ha tingut cada alumne amb l’esport de la pilota valenciana i les altres experiències motrius o contactes amb altres esports.
  • El nivell de rendiment de l’alumne, evitem unir els alumnes amb més nivell dins d’un mateix equip.
  • L’edat és un dels factors més importants a l’hora de la composició dels equips, però considerem que és més important l’edat biològica respectant així els processos de maduració dels alumnes.
  • La continuïtat dels grups que funcionen en anys anteriors és un altre aspecte important a respectar.
  • El progrés en cada àmbit de l’avaluació és l’últim factor que determinarà la composició dels equips.

3.3 Programació esportiva

La seqüència de programació dins de l’escola seguix una sèrie de pasos concrets basats en el paradigma investigació-acció (Orts i altres., 1999) com són:

  • Avaluació inicial o diagnòstic:esta fase consistix en una recollida d’informació i suposa una presa de contacte amb la realitat que ens anem a enfrontar. Este diagnòstic està basat en l’anàlisi de:

- Context (dades molt conegudes a causa de l’experiència i la relació permanent amb els alumnes): tipus d’organització en què es desenvolupa l’acció, nivell socioeconòmic i cultural dels alumnes, elements formals: núm. d’alumnes, hores de pràctica a la setmana, material i infraestructura i influència d’agents externs.

- Alumnes: motivacions, interessos, orientació dels alumnes i compromís amb la pràctica, experiències anteriors, edat d’inici, nivell de maduració dels diferents àmbits d’intervenció i relacions intragrupals.

- Pràctica: observació sobre la pràctica inicial dels alumnes de forma exploradora i reflexiva, informació sobre altres experiències relacionades amb la pràctica i posada en comú amb altres professors i valoració de l’observació d’altres persones no implicades directament. Per a obtindre la informació pròpiament de la pràctica recorrem a l’observació tant d’entrenaments com de partides i el registre per mitjà de taules d’observació individualitzades. La resta d’informació l’obtenim de l’observació de l’entorn o d’entrevistes amb altres persones que no formen part del procés d’ensenyança-aprenentatge.

  • Elaboració d’objectius-hipòtesi de treball: després de l’anàlisi de la informació obtinguda en l’anterior passem a redactar els objectius. Estos han de recollir de forma clara, precisa i concisa, els problemes detectats i els factors que influïxen en el procés d’ensenyança, incloent a continuació les millores o solucions que es pretenen. L’organització dels objectius la realitzem en els diferents àmbits d’actuació com són el psicosocial (actituds, valors i normes), psicomotor (capacitats condicional i coordinatives), tecnicotàctic (tècnica específica) i cognitiu (tàctica i estratègia).
  • Elaboració d’un pla d’acció i posada en pràctica: en esta fase, haurem de concretar les nostres actuacions tenint en compte plantejaments metodològics (estils i tècniques d’ensenyança, estratègies de la pràctica, tasques utilitzades recursos pedagògics, etc.), seqüenciació dels continguts i estructura de les sessions (nombre de sessions, nombre d’alumnes, objectius segons els diferents àmbits, descripció de tasques, informació entre fases, reflexions finals, etc.).
  • Reflexió o avaluació:una vegada portat a la pràctica i prenent com a referència cadascun dels àmbits d’intervenció es realitza una valoració dels progressos reflexionant sobre la consecució dels objectius i l’observació de possibles deficiències sorgides durant el procés i que condicionaran la següent fase. Estes avaluacions són transmeses de forma regular als pares per mitjà de reunions ordinàries en què se’ls entrega el butlletí d’avaluació corresponent i facilita l’accés l’educador per a resoldre qualsevol dubte.
  • Reajustament del primer pla d’acció i elaboració del segon pla d’acció:de les reflexions anteriors sorgiran noves necessitats actuació que plasmarem en el següent pla d’acció.

3.4 Equip de treball

Actualment l’escola de pilota valenciana de Vinalesa compta amb un equip de treball format per tres llicenciats en educació física, tots ells monitors de pilota valenciana i un jugador professional. Estos es coordinen segons un model de control de la docència que ens permet l’avaluació i el control del procés d’ensenyança-aprenentatge.

El present model s’aplica a les diferents escoles esportives de la localitat i està fonamentat entorn de dos figures, el tècnic esportiu i el coordinador:

Les funcions del tècnic esportiu són: controlar l’assistència dels alumnes a les sessions; realitzar una programació setmanal de les sessions; omplir la fitxa de cada sessió com a memòria de les activitats docents realitzades; finalment, omplir la fitxa de la competició en aquelles categories o modalitats esportives que participen en una estructura competitiva. Estos documents són entregats  i supervisats setmanalment pel coordinador.

El coordinador esportiu té encomanat el control del compliment de l’horari en les sessions per part dels tècnics esportius; observar el desenvolupament de les sessions per mitjà de l’ocupació de fitxes d’observació en què es registren diferents aspectes com són la temporalitat de la sessió, els estils d’ensenyança, el tipus de tasques realitzades, la disposició espacial dels alumnes, el material utilitzat, el feedback, la comunicació del professor i la consecució dels objectius de la sessió; també hi ha fitxes d’observació de la competició per a cada modalitat esportiva; finalment, el coordinador esportiu s’encarrega de l’anàlisi dels documents realitzats pels tècnics esportius i de la creació d’un informe que intente avaluar l’acció docent de cada tècnic.

Cada mes i mig el coordinador esportiu, com resultat de l’anàlisi global de tot el procés, té elements suficients per a poder realitzar una valoració general (informe) de l’activitat docent de cada tècnic esportiu. És en este moment quan el coordinador i el tècnic realitzen una posada en comú en la què es reflexiona sobre el procés d’ensenyança-aprenentatge amb l’objectiu de millorar i rectificar aquells aspectes susceptibles de canvi. En conseqüència, el model permet contrastar la informació elaborada pel coordinador esportiu i les opinions dels tècnics sobre la seua activitat docent, de manera que es puguen obtindre conclusions que milloren el procés docent.


3.5 Activitats complementàries

Dins de la programació de l’escola esportiva de pilota valenciana, té gran importància la realització d’activitats extraordinàries que completaran el programa educatiu. Algunes d’elles són:

  • Competicions amistoses amb altres escoles en període de descans competitiu.
  • Excursions i activitats recreatives que es realitzen en festes de Nadal, les quals s’organitzen en col·laboració amb els clubs i els pares.
  • Assistència a partides professionals
  • Participació en tornejos comarcals a final de temporada.
  • Viatge de fi de curs a final de temporada.
  • Dinar de clausura de les escoles esportives municipals a final de temporada, a la que assistixen professors, pares i alumnes.
  • Participació en les festes esportives (dia de la bicicleta, volta a peu, etc.).
  • Qualsevol eixida o excursió prèviament programada de caràcter recreatiu que fomente la convivència i resulte interessant per a la formació integral de l’alumne.

A més, hem de ser conscients que els pares d’alumnes poden ser un risc en nombroses ocasions i poden interrompre el procés d’ensenyança-aprenentatge que intentem portar amb els seus fills des d’un plantejament educatiu, ja que alguns pares d’alumnes convertixen l’esport dels seus fills en una inversió a rendibilitzar i altres situen la seua projecció personal en els seus fills i pretenen redimir en ells els seus fracassos. Però també som conscients que de la mateixa manera, poden ajudar-nos a potenciar este plantejament educatiu-esportiu que duem a terme per mitjà de l’esport de la pilota valenciana amb els seus fills.

Per a fomentar esta actitud dels pares d’alumnes, intentem tindre una relació constant amb ells en el dia a dia i en reunions informatives puntuals on tractem diferents temes com poden ser: donar-li recomanacions per a evitar els riscos anteriorment citats, orientacions en qüestions relacionades amb la pràctica esportiva, informar-los de tot el procés que duem a terme amb els seus fills, etc.

  • COMARCALITZACIÓ COM A SUPORT A LES ESCOLES DE PILOTA

Les activitats de l’escola municipal es completen gràcies a un procés de comarcalització que es desenvolupa en la nostra àrea geogràfica. Este procés consistix bàsicament en la col·laboració entre entitats de municipis pròxims per a la realització d’activitats en comú en funció i que d’una altra forma no podrien dur-se a terme. Els municipis d’Alfara del Patriarca, Bonrepòs i Mirambell, Foios, Tavernes Blanques i Vinalesa conformen la Mancomunitat del Carraixet.

Esta, naix l’any 1991 quan l’Ajuntament de  Bonrepòs i Mirambell i l’Ajuntament de Vinalesa van constituir una entitat comuna  de col·laboració per a poder dur a terme una sèrie de servicis per als ciutadans. Dins d’estos servicis es van incloure els servicis esportius i s’elaborà un programa esportiu que va anar creixent any rere any.
Així la Mancomunitat del Carraixet desenvolupa des de ja fa alguns anys un programa d’esports mancomunat, dins del qual la pilota valenciana ha tingut un pes important, ja que de l’estudi de l’oferta esportiva dut a terme en els cinc municipis l’any 2005, es va detectar que una de les activitats esportives de major tradició en els cinc municipis era esta. En l’actualitat, les instal·lacions esportives que han anat apareixent en el marc dels nostres cinc municipis, completen el panorama més extens possible de les diferents modalitats de pilota: frontó, galotxa, escala i corda, raspall, llargues, etc.

Un altre dels elements en comú dels municipis, és que posseïxen un associacionisme arrelat en este esport. Per tot açò s’aprofita esta conjuntura favorable per a abordar un programa de promoció d’este esport. L’estratègia anirà encaminada a implicar als clubs dels nostres municipis en el disseny i elaboració del programa, i a recolzar des de la Mancomunitat als clubs, suport que es materialitzarà en aspectes logístics i financers.

Els projectes que s’estan duent a terme són:

    • L’escola de pilota mancomunada dirigida als escolars a fi de fomentar la base esportiva dels clubs, garantia de continuïtat.
    • Col·laboració entre els clubs i els ajuntaments per a la utilització de les instal·lacions esportives de forma conjunta i ordenada.
    • Organització d’esdeveniments relacionats amb la pilota valenciana en què participen els clubs de la mancomunitat, entre els que cal destacar diferents competicions com a campionats d’escala i corda, raspall, galotxa i frontó i trobades d’escoles de pilota.

El paper que ha jugat i juga la Mancomunitat del Carraixet per a l’escola de Vinalesa és fonamental perquè ens permet d’una banda, participar i organitzar competicions adaptades a les necessitats dels jugadors en funció de l’etapa evolutiva en què es troben, triant la modalitat que es considera més oportuna, modificant el reglament oficial per a afavorir els aspectes que considerem més importants segons la categoria.

Per un altre costat ens permet tecnificar a aquells jugadors en l’escola mancomunada ja que disposem d’un centre d’especialització. Com el seu propi nom indica es tracta de donar suport i continuïtat al treball desenvolupat en les diferents escoles de forma més especialitzada i individualitzada. Per les seues característiques este centre acull  únicament alumnes a partir de 14 anys amb ja alguns anys de pràctica. Amb estos alumnes es realitza un seguiment individualitzat ajustant els entrenaments a les seues necessitats personals plantejant treballs ja més analítics que en etapes anteriors.

El centre compta amb un grup de treball format per 2 llicenciats en ciències de l’educació física i l’esport, un mestre especialista en educació física, a més d’un exjugador professional de pilota valenciana que aporta la seua experiència. Este equip de treball s’encarrega del seguiment individualitzat de cada alumne i de la programació dels entrenaments.
Els objectius es centren en el perfeccionament d’aspectes tècnics, desenvolupament de qualitats físiques específiques de la modalitat, ampliar coneixements tecnicotàctics més complexos aprofitant l’experiència de jugadors professionals i relacionar-se amb alumnes d’altres escoles Esta escola completa la càrrega d’entrenaments de totes les escoles i està orientada a tots aquells jugadors de qualsevol dels cinc municipis que no assistixen regularment als entrenaments de tecnificació organitzats per la federació per diverses circumstàncies i que es troben en una etapa en què requerixen un entrenament més individualitzat.

La proximitat de tots els municipis fa possible el desenvolupament d’este programa de promoció de la pilota i la voluntat de col·laboració de tots ells permet comptar amb el suport logístic i financer necessari per a dur a terme estes activitats.

  • CONCLUSIONS

És molt important planificar i tindre en compte el diagnòstic de cada situació. Pensem que no hi ha models d’organització d’escoles esportives de pilota universals, sinó que estos han de constituir-se segons la tradició, interessos, recursos i demandes que marque cada context. En este sentit, no pretenem que el nostre treball represente un model inequívoc, sinó que puga contindre aspectes transferibles a contexts semblants, servint senzillament d’orientació i ajuda.
En el procés de creació d’una escola de pilota s’han de planificar una sèrie d’estratègies que el guien.

L’edat d’inici en la pràctica de la pilota, així com  cadascuna de les etapes que s’han de seguir en l’aprenentatge ha de estar estructurada i seguir unes premisses educatives.
Dins d’este model d’escola tots els principis metodològics han d’estar centrats en l’alumne, tractant-lo com un subjecte actiu en la pràctica.

Es recomana seguir un model de programació de la iniciació esportiva segons el paradigma d’investigació-acció, ajudant a convertir el procés d’ensenyança-aprenentatge en un procés valuós i educatiu tant per a l’alumne com per al professor.

És imprescindible que els docents de les activitats esportives posseïsquen una  formació adequada, combinant experts en iniciació esportiva general i en pilota valenciana.

Per a la consolidació del model d’esport educatiu resulta d’enorme importància la sensibilització de tots els agents de socialització esportiva, de manera que l’alumne s’integre en un clima esportiu coherent i regit pels mateixos criteris.

  • BIBLIOGRAFIA

AÑÓ, V. Planificación y organización del entrenamiento juvenil. Madrid: Gymnos, 1997.

DEVÍS DEVÍS, J. y PEIRÓ VELERT, C. Nuevas perspectivas curriculares en educación física: la salud y los juegos modificados. Barcelona: Inde, 1992.

ORTS DELGADO, F. y MESTRE SANCHO, J.A. Las escuelas deportivas municipales. Un modelo de organización del deporte de base. Valencia: Ayuntamiento de Valencia, 1997.

ORTS DELGADO, F. (Coord.) y otros. Programación en la Iniciación Deportiva: Paradigma Investigación – Acción. Valencia: Ayuntamiento de Valencia, 1999.

Responder

Otras colaboraciones