+34 96 633 71 35
·WhatsApp·

8 Feb 2012

Projecte d’unitat didàctica per a dos esports hípics valencians: tir i arrossegament i corregudes de joies.

/
Posted By
/
Comments0
/
Tags
La següent comunicació traça una succinta aproximació descriptiva per dos pràctiques esportives vinculades al món del cavall i de fort arrelament popular en la societat valenciana: les corregudes de joies i el tir i arrossegament

Autor(es): Antonio José Castelló Monsoriu, Víctor Agulló Calatayud, Gregorio González Alcaide
Entidades(es): Universitat de València
Congreso: IX Congreso Internacional sobre la Enseñanza de la Educación Física y el Deporte Escolar
Úbeda 8 – 11 de Septiembre de 2011
ISBN: 9788461536665
Palabras claves: Unitat didàctica, esport tradicional, patrimoni esportiu, Sociologia de l’esport, corregudes de joies, tir i arrossegament.

Projecte d’unitat didàctica per a dos esports hípics valencians: tir i arrossegament i corregudes de joies.

Resumen

La següent comunicació traça una succinta aproximació descriptiva per dos pràctiques esportives vinculades al món del cavall i de fort arrelament popular en la societat valenciana: les corregudes de joies i el tir i arrossegament. Després de contextualitzar la seua implantació en la societat valenciana des de segles enrere, s’incidix en les seues capacitats i potencialitats educatives amb el disseny dels possibles continguts que podria incloure una futura unitat didàctica. Els materials podrien servir de base per a un futur projecte pedagògic més ambiciós. Al remat, es  pretén posar en valor i donar un conéixer un patrimoni esportiu i cultural valencià i dotar als professionals del camp de les Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de les ferramentes necessàries per a que les corregudes de joies i el tir i arrossegament es pugen equiparar amb la resta d’esports reglats en l’àmbit escolar.

Introducció

L’afició del poble valencià pel món del cavall és remunta a molts segles enrere. De fet, tots els pobles o civilitzacions que s’han establit en terres valencianes han demostrat la seua estima envers els èquids. Fins els anys seixanta del segle passat el cavall ocupava un lloc molt destacat en la vida quotidiana dels nostres pobles i era freqüent que convivira amb moltes famílies. Fruit d’aquesta passió es pot entendre que pràctiques esportives com les corregudes de joies s’hagen mantingut fins als nostres dies. Les corregudes de joies  també conegudes en alguns municipis com carreres de cavalls és una modalitat eqüestre en la qual els genets o les amazones es nuguen en cada monyica una tralla de cuiro (anomenada espolsador) per a fustigar el cavall, que munten a pèl. Així han de recórrer una distància que varia entre els quatre-cents i els huit cents metres (tot i que les distàncies tendixen cada vegada més a escurçar-se en l’actualitat) en un terreny de competició normalment recte.

Aquestes competicions que, en molts pobles de la geografia valenciana solien disputar-se coincidint amb les festivitats de Sant Antoni, van nàixer probablement de la rivalitat entre els llauradors que feien córrer els seus cavalls una certa distància per tal de saber quin era el més ràpid. El segle XIX va ser potser l’ època daurada d’esta especialitat i rara era la localitat on no es disputara aquest tipus de competició. Es tractava d’ un entreteniment amb què els propietaris de coratjosos cavalls, llauradors en la seua gran majoria, i que disposaven generalment d’un únic equí, tractaven de demostrar la seua destresa en el maneig dels èquids.

Una de les primeres referències escrites a les corregudes de joies és aportada per l’escriptor i viatger francés Alexandre Laborde que en 1816 ja va documentar aquesta pràctica en terres valencianes:

«Les corregudes de joies son una diversió peculiar dels llauradors. Sovint es reunixen en l’Albereda o en altres indrets amples i corren a cavall muntant a pel, aspirant a la glòria d’arribar el primer a la meta assenyalada. És admirable veure com, sense més equilibri que el seu cós i esperonant al cavall amb un fuet en cada mà, passen amb la velocitat del llamp d’un extrem a l’altre sense cap temor a l’imminent risc al que s’exposen. Amb aquesta diversió solemnitzen els dies dels seus Sants Patrons i d’altres objectes plausibles».

D’altra banda, l’il·lustrat en Francesc Almela i Vives en una separata de la revista Valencia Atracción documenta una curiosa obra titulada: «Los valencianos pintados por sí mismos» publicada a València l’any 1859 i on s’incloïa un capítol dedicat al corredor de joies, obra de Manuel Calvo. Així mateix, la novel·la publicada el 1935 a València titulada «La dama y el paladín» està ambientada en les competicions de corregudes de joies.

Un altra modalitat hípica de fort arrelament popular, que en l’actualitat compta amb més de sis cents federats la trobem al tir i arrossegament, modalitat esportiva en la qual un cavall lligat a un carro carregat de sacs ha de recórrer en el menor temps possible una pista acondicionada per a la carrera guiat i esperonat per un carreter, sent el guanyador el cavall que tarda menys temps en recórrer la pista. També es poden celebrar carreres amb dues, tres o quatre cavalleries que tiren d’un mateix carro. Així, les cavalleries es distribuixen en diverses categories segons els seu pes: Fins a 220 kg; 221-320 kg; 321-420 kg; 421-520 kg; 520-en avant.

Aquesta modalitat esportiva seria practicada en els seus inicis de manera informal sense unes regles fixes que s’acordarien en el moment de celebrar la competició a mode de pacte o bé en funció dels costums o tradicions de la comarca o municipi en el qual tenien lloc. No obstant, amb el temps, la pràctica s’ha anat reglamentat i codificant progressivament des de l’aparició de la Federació de Tir i Arrastre. Així, les competicions se celebren normalment sobre una pista d’arena, en la qual s’han de realitzar tres parades obligatòries, ascendint la càrrega de sacs que porta la cavalleria a dues vegades el seu pes. Les competicions s’establixen en funció del pes de les cavalleries. Al remat, es tracta d’una competició que combina l’espectacle, la coordinació i la força.

Com a variants del tir i arrossegament podem assenyalar el «tir al gat», modalitat en la qual es lliga les potes posteriors dels cavalls perquè tiren en direccions oposades i guanya el(s) cavall(s) capaç d’arrossegar al contrincant; el «tir al piló», en la qual es lliga a l’animal a un lloc fix (moltes vegades un arbre) que no pot arrossegar per a mesurar així la durada i la qualitat del tir i finalment el «tir al barquet», que consistix en recórrer el màxim de terreny possible en un temps determinat que varia en funció de cada categoria. En l’actualitat aquesta modalitat està tornant-se la més habitual degut a la crisi econòmica perquè no necessita d’una pista amb tantes especificitats com la del tir i arrossegament.

Un dels principals especialistes de l’àrea, Jesús de Grado Palomares referix que la configuració moderna del tir i arrossegament va tenir lloc en els anys 40 del segle XX, atribuint un gran protagonisme al tractant de Meliana Ramón Tamarit «el Morrero» que participava habitualment en la fira de bestiar que se celebrava a València, al llit del Túria entre el pont de Serrans i el de la Trinitat, en la qual per demostrar als possibles compradors el valor dels seus animals per al transport i les feines agrícoles, els lligava a un carro amb una gran càrrega que havien d’arrossegar amb gran dificultat pel jaç del riu, habitualment amb desnivells i terra sorrenca.

Es tracta en qualsevol cas d’una informació que l’autor recapta de testimoniatges orals, podent remuntar-se molt enrere els desafius espontanis i no codificats entre llauradors que utilitzaven els animals en les tasques agrícoles. El mateix podem dir de les fires de bestiar que tenen el seu origen als inicis de l’agricultura i la domesticació dels animals.

Pel que fa als practicants tradicionals d’aquestes modalitats esportives pot ser destacat que es tractava d’ agricultors que disposaven de cavalls per a les activitats agrícoles. Amb el pas del temps i en especial amb la progressiva mecanització del camp a partir de la dècada dels seixanta del segle passat i els processos d’emigració cap a les zones urbanes que se’n van derivar, van ser factors que van limitar aquestes pràctiques que han perdurat mes aïna per afició o esplai, celebrant-se fonamentalment a manera d’exhibició en festivitats locals atés que el cavall ha anat  perdent inexorablement la importància que va tindre en el passat.

Nogensmenys, el fet que el cavall de llaurar s’haja fet servir amb finalitats esportives en dóna idea del fort arrelament entre els llauradors de la nostra terra malgrat la contínua, progressiva i quasi total mecanització de les feines agrícoles.

Justificació pedagògica

Els esports eqüestres descrits constituïxen doncs modalitats de caràcter autòcton, i per tant, tenen gran importància com a manifestacions culturals exclusives del territori valencià. La seua conservació resulta fonamental des del punt de vista de la recuperació i manteniment dels trets culturals propis. A tall d’exemple, podem nomenar al valencià, la llengua vehicular, què es troba associat a ambdues competicions equidnes de manera quasi exclusiva. En eixe sentit, és la llengua utilitzada per la gran majoria de participants, i domina totalment el vocabulari associat (reglament, arreus, carro, entre altres). L’estudi entre els escolars valencians d’estos esports pot contribuir a mantindre i recuperar l’enorme riquesa de termes, expressions i frases fetes de la pròpia llengua valenciana, sense oblidar-nos d’altres aspectes relacionats com ara la onomàstica o la toponímia, fidel reflex de la seua forta implantació social.

D’altra banda, i anant més enllà de l’àmbit estrictament de la competició, el seu origen i desenvolupament reflectixen l’evolució socioeconòmica d’una gran part de la població valenciana en els últims setanta anys, en particular aquella associada al medi agrari. Per tant, el seu estudi pot ajudar a conéixer millor el perfil i les característiques sociodemogràfiques de la població del medi rural, i a comprendre algunes de les circumstàncies que han contribuït a la conformació de la societat actual. A més a més, l’estudi d’ambdós esports ens oferixen també una excel·lent oportunitat per a apropar-nos a alguns oficis associats (guarnicioner, ferrer, carreter, mestre d’aixa), permetent ampliar alhora l’espectre de coneixements socioculturals, etnogràfics i lingüístics.

L’observació de competicions i l’estudi de les relacions entre els participants, on predomina l’amistat, la cavallerositat, i l’esportivitat, pot servir per a introduir o reforçar actituds, factors i valors en la formació de l’alumnat. Finalment, el coneixement d’estes modalitats oferix una alternativa addicional d’oci i entreteniment, que pot comprendre des de la pràctica fins a la mera assistència. Estes activitats poden afegir-se a altres ofertes esportives i culturals, contribuint a més al manteniment i difusió d’estos esports tradicionals. Les raons aportades s’ajusten, en gran manera, als objectius generals assenyalats en les etapes de l’Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat:

  • Primària:
    • Conéixer i valorar el patrimoni natural, social i cultural de la Comunitat Valenciana, dins del context històric, social i lingüístic propi, així com participar en la seua conservació i millora.
    • Conéixer i utilitzar de manera apropiada el valencià i el castellà, oralment i per escrit. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, …
    • Valorar la higiene i la salut, conéixer i respectar el cos humà, i utilitzar l’educació física i l’esport com mitjans per a afavorir el desenvolupament personal i social.
    • Conéixer i valorar els animals i plantes, i adoptar modes de comportament que afavorisquen la seua atenció.
  • Secundària:
    • Conéixer i apreciar els efectes beneficiosos per a la salut dels hàbits d’higiene, així com de l’exercici físic i de l’adequada alimentació, incorporant la pràctica de l’esport i l’educació física per a afavorir el desenvolupament personal i social.
    • Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació …
    • Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural
    • Conéixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i la història de la Comunitat Valenciana […]; respectar el patrimoni artístic, cultural i lingüístic; conéixer la diversitat de cultures i societats […] i desenvolupar actituds de respecte per la cultura pròpia i per la dels altres.
    • Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum responsable, l’atenció als sers vius i el medi ambient, contribuint a la seua conservació i millora.
  • Batxillerat:
    • Conéixer, valorar i respectar el patrimoni natural, cultural i històric de la Comunitat Valenciana […] i contribuir a la seua conservació i millora.
    • Dominar, tant en la seua expressió oral com escrita, el castellà i el valencià, […] fomentant el coneixement i apreci del valencià; així com la diversitat lingüística i cultural […].
    • Utilitzar l’educació física i l’esport per a afavorir el desenvolupament personal i social.

Addicionalment, el caràcter autòcton de les modalitats esportives de les corregudes de joies i el tir i arrossegament requerix la seua inclusió en els currículums d’Educació Física d’Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, alguns dels objectius dels quals són:

  • Primària:
    • Coneixement de les activitats esportives com a elements culturals.
  • Secundària:
    • Recuperar i comprendre el valor cultural dels jocs i esports populars, tradicionals i recreatius, com a elements característics de la Comunitat Valenciana que fa falta preservar.
  • Batxillerat:
    • Reconéixer i valorar com un tret cultural propi les activitats fisicoesportives tradicionals en la seua comunitat, participant en la construcció social i cultural que suposen estes activitats i propiciant l’ús adequat i gaudi dels servicis públics destinats a esta finalitat.

Relació amb altres àrees:

Tabla 1.

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº 18

La importància i la pertinença d’incloure en el currículum educatiu de l’ensenyament les modalitats esportives de les corregudes de joies i el tir i arrossegament, queda avalada i reflectida a nivell legislatiu per mitjà del Decret 111/2007, de 20 de juliol, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s´establix el currículum de l’Educació Primària a la Comunitat Valenciana (DOCV nº 5562, de 24.07.2007), que fa referència com a objectiu de l’ensenyament de l’àrea de l’Educació Física al desenvolupament de la capacitat de “conéixer i practicar els jocs i esports tradicionals i populars de la Comunitat Valenciana,  com a elements per a conéixer la seua història i costums”.

Per la seua banda, el Decret 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s’establix el currículum de l’Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana (DOCV nº 5562, de 24.07.2007), establix per a la matèria d’Educació Física l’objectiu de “recuperar i comprendre el valor cultural dels jocs i esports populars, tradicionals i recreatius, com a elements característics de la Comunitat Valenciana que cal preservar; practicar-los amb independència del nivell d’habilitat personal i col·laborar en l’organització de campionats i activitats de divulgació”.

Finalment, el Decret 102/2008, d’11 de juliol, del Consell, pel qual s’establix el currículum del batxillerat en la Comunitat Valenciana (DOCV nº 5806, de 15.07.2008), que regula l’ensenyament d’aquest nivell educatiu, establix com a objectiu a assolir en relació amb la matèria de l’Educació Física “reconéixer i valorar com un tret cultural propi les activitats físicoesportives tradicionals en la seua comunitat, participar en la construcció social i cultural que suposen estes activitats i propiciar l’ús adequat i el gaudi dels serveis públics destinats a aquesta finalitat”. A banda d’aquestes referències específiques dels currículums de tots els nivells educatius pre-universitaris, el tir i arrossegament i les corregudes de joies poden contribuir sens dubte a l’adquisició de moltes competències bàsiques de tipus lingüístic, matemàtic, geogràfic, social, cultural i artístic, essent un tema transversal i de gran potencialitat pedagògica.

Públic destinatari.

Alumnes d’Educació Primària (10-12), Educació Secundària Obligatòria (12-16) i Batxillerat (16-18).
La unitat didàctica que es proposa té, de moment, caràcter general, ja que constituïx una primera aproximació a l’ensenyança d’estos esports. Una fase més avançada haurà de contemplar l’adequació metodològica i de continguts als diferents cicles i nivells educatius.

Objectius docents.

  • Investigar i conéixer els esports eqüestres autòctons.
  • Apropar-se al context social d’estos esports.
  • Familiaritzar-se amb la reglamentació i terminologia bàsiques.
  • Conéixer els materials i instal·lacions associades.
  • Conéixer la terminologia en valencià associada.
  • Valorar el caràcter autòcton d’estos esports, la riquesa cultural de la qual formen part, i sentir-se integrats en ella.
  • Fomentar actituds i valors esportius en el context de la formació humana integral dels alumnes.
  • Reconeixement d’estos esports com a opció d’activitat esportiva, d’oci o terapèutica a l’aire lliure.
  • Elaboració de materials sobre estos esports.
  • Presentació de la informació elaborada davant de la resta del grup.

Continguts

Tabla 2.

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº 1

Metodologia

  • Aportació de les bases conceptuals per part del professor (descobriment guiat).
  • Elaboració d’un  treball cooperatiu d’investigació sobre un dels esports. Ús de les fonts d’informació i referenciació de les mateixes. Entrevistes (assignació de tasques, indagació, resolució de problemes, interacció).
  • Visita a un concurs, o exhibició al centre (contacte directe).
  • Realització d’exercicis (descobriment guiat).
  • Exposició i posada en comú dels treballs (descobriment guiat, interacció, participació).

Temporalització

Sessió 1 (45 m): Introducció de la matèria i desenvolupament de la unitat per part del professor. Organització dels equips de treball i repartiment de tasques.
Sessió 2 (45 m): Exercicis.
Sessió 3 (1 jornada): Eixida a una exhibició.
Sessió 4 (45 m): Exercicis.
Sessió 5 (90 m): Exposició dels treballs.
Sessió 6 (45 m): Posada en comú i debat: comparativa entre el treball teòric i les observacions de camp; idees per a millorar el desenvolupament i futur d’estos esports.

Avaluació

Dels Alumnes

Inicial / Contínua / Final: Es proposa la realització d’una valoració inicial dels coneixements dels alumnes, el seguiment continuat de l’adquisició de conceptes i evolució de les destreses i actituds, així com una avaluació final de tots estos aspectes. La distribució percentual de l’avaluació dels diferents aspectes es planteja de la manera següent: Conceptes (40%), Habilitats (30%), Actituds (30%)

8.1.1. Criteris d’avaluació

  • 1. Coneixement dels orígens dels esports eqüestres valencians.
  • 2. Coneixement de les normes i terminologia bàsiques.
  • 3. Coneixement dels principals elements associats.
  • 4. Desenvolupament de la capacitat de treball en equip.
  • 5. Desenvolupament de destreses investigadores.
  • 6. Desenvolupament de destreses expositives.
  • 7. Desenvolupament d’actituds d’esportivitat i respecte.

Instruments d’avaluació

1. Qüestionaris i exercicis

  • – Sopes de lletres, paraules encreuades, definicions (arreus, normes, oficis relacionats):
  • – Comentari de textos
  • – Frases fetes
  • – Identificació fotografies
  • – Quadres-resum (modalitats, elements associats, distribució geogràfica):
  • – Informes d’opinió
  • – Debats

2. Escales gràfiques d’observació

3. Anecdotaris

4. Assistència

5. Treballs d’investigació

Del professor i la Unitat Didàctica

Es proposa una avaluació del professorat a dos nivells: l’autoavaluació del funcionament de la unitat didàctica, i l’avaluació del desenvolupament de la unitat didàctica per part dels alumnes (fitxa, qüestionari).

Bibliografía

AGULLÓ CALATAYUD, VÍCTOR I GONZÁLEZ ALCAIDE, GREGORIO (2011). Tir i arrossegament. Valencia capital europea del deporte. Ajuntament de València: Fundació Esportiva Municipal.

ALMELA I VIVES, FRANCESC (1957). Corregudes de joies. [Tirada a banda de la revista Valencia Atracción]. València: Sociedad Valenciana Fomento del Turismo.

BLASCO LAGUNA, RICARD (2005). Corregudes de joies dins de Gran Enciclopedia de la Comunitat Valenciana, vol nº 5 p136. València: Editorial Prensa Valenciana

CONCA, M; GARCÍA, G; GIMENO, T; LLOPIS, F; NAYA, J; PÉREZ, V. (2003). La pilota valenciana. Unitat Didàctica. València, Generalitat Valenciana.

GINER, SEBASTIÀ, MOLINES, VICENT I LUQUE, FERRAN (2010). Joc de pilota. Tallers de cultura popular valenciana. Escola valenciana: Edicions 96.

DE GRADO, J (1986). El cavall i els esports hípics populars valencians. València, Ajuntament de València.

DURING, BERTRAND (2008). Jeux, Valeurs et Cultures en Occident dins de Jeux traditionnels, Sports et Patrimoine Culturel Mondial, p. 63-76. Paris: Unesco.

MORENO PALOS, CRISTÓBAL (2008). Juegos y deportes tradicionales de España. Getafe: Sociedad Estatal de Correos y Telégrafos, S.A, Gráficas Muriel.

PARLEBAS, PIERRE (2003). Une rupture culturelle : des jeux traditionnels au sport, dins de Revue internationale de psychosociologie, vol 9, n° 20, pp. 34-65.

Leave a Reply

Open chat
Saludos de Alto Rendimiento:

Para información sobre los cursos y másteres ONLINE, puede contactarnos por aquí.

Asegúrate de haber completado el formulario (azul) de información del curso/máster.

Gracias!