Estudi, disseny i aplicació d’una programació per a una escola de pilota

Estudi, disseny i aplicació d’una programació per a una escola de pilota

1. INTROCUCCIÓ

El concepte d’esport ha evolucionat històricament i difereix d’acord a la societat on es desenvolupa, però amb característiques comuns: competició, esforç, regles…
Basant-nos en l’autor Javier Olivera podem definir esport com: “Conjunt d’activitats físiques de caràcter lúdic, subjecte a unes normes, baix la forma de competició la qual haurà de regir-se per un esperit noble –també anomenat competitiu- que està institucionalitzat i que pot arribar fins al risc”

Seguint amb aquesta definició i centrant-nos més en el tema que ens ocupa, hem de definir esport tradicional com: “joc tradicional, local, actiu, de caràcter recreatiu, que requereix destresa física, estratègica o alguna combinació de les dos” (Renson i Smulders)
Unint les dos classificacions anteriors, destacarem els passos que segueix el joc espontani fins arribar a l’esport reglat:

1. Les primeres interpretacions naixen de pràctiques espontànies, unides a activitats quotidianes.

• Cada vegada es practiquen per major nombre de gent.
• Les institucions socials donen llum verda a la seua continuïtat.
• Si el joc, cada vegada ocupa un paper més rellevant en l’oci de la comunitat, podem parlar de joc popular.
• Si es transmet i té una continuïtat al llarg del temps, aleshores es pot parlar de joc tradicional.
• Si aquest joc tradicional s’institucionalitza a través d’estaments socials que regulen la seua pràctica com federacions, comitès de competició…, aquesta activitat passa a ser un esport tradicional.

D’ací i basant-nos amb tot el citat anteriorment hem de destacar la Pilota Valenciana com el nostre esport tradicional, ja que va ser el resultat d’un pacte social, originat gràcies a la relació d’un grup de persones amb ganes de divertir-se i que va anar popularitzant-se i evolucionant  fins a institucionalitzar-se.
Una vegada, contextualitzat el joc de pilota, ens centrarem en el procés d’ensenyament-aprenentatge d’aquest, ja que es l’objectiu principal d’aquest estudi.

Abans de res deurem definir MODEL D’INTERVENCIÓ com: “tota actuació del mestre/entrenador amb l’objectiu d’ensenyar”. D’ací que es deriven una sèrie de conceptes per a dur a terme una bona actuació: com per exemple objectius, continguts, avaluació, metodologia específica, recursos…els quals podem agrupar i interrelacionar en la PROGRAMACIÓ.
En un primer moment podem definir programació com: “Un instrument de planificació realista per a millorar la pràctica esportiva, la qual serveix entre altres coses per a reduir incerteses i eliminar les improvisacions d’últim moment”. Aleshores hem de saber fins on hem d’arribar (OBJECTIUS), aquells sabers que proposarem als nostres alumnes per a l’aprenentatge (CONTINGUTS), els criteris i decisions que organitzen de forma global la pràctica (METODOLOGIA), comprovació abans, durant i després, dels resultats obtinguts (AVALUACIÓ).

En relació a la metodologia hem de tenir clar el paper que juguen els alumnes i el professor/entrenador, la utilització dels recursos (materials e instal·lacions), els tipus d’activitats, l’organització dels temps i espais, els agrupaments…Es  a dir és la resposta al “com ensenyar”. Degut a la importància d’aquesta apartat, aquest tindrà un tractament especial més endavant.

2. ESTUDI

• CONTEXTUALITZACIÓ

Degut a que el Club de pilota d’Agost no era massa nombrós i era un espai amb prou dificultats per a introduir-se en la pràctica del nostre esport, va arribar un moment on va ser necessari la creació d’una escola de pilota, que servira de cantera per a les noves generacions.
Aquesta, en un primer moment, es va trobar amb dificultats, com per exemple la competència d’altres esports com el futbol i la necessitats de donar-se publicitat entre la gent del poble, per a que cridarà l’atenció dels més menuts.
D’ací que és plantejarà la necessitat d’una programació, amb activitats motivants on els xiquets aprengueren a jugar a pilota en un clima de companyonia, esforç, gaudiment, amb uns objectius concrets deixant a banda la improvisació i amb grans expectatives de futur.

Com ja hem destacat Agost compta amb un club de pilota des de fa moltíssims anys, les modalitats que practicaven eren les llargues, curtes, galotxa antiga, perxa, frontó i paret, on casi no hi havien jugadors joves que en un futur pogueren seguir amb la tradició. Actualment, el club competeix a llargues, perxa i galotxa.
En un primer moment l’edat dels pilotaires de l’escola oscil·lava entre els 12 i els 14 anys, encara que actualment hi ha diferents categories: des de pre-benjamins fins cadets (6-15 anys)
Les instal·lacions tampoc van ser un inconvenient perquè es comptava amb el frontó municipal i carrers on tradicionalment es jugava, en l’actualitat també disposem d’un minitrinquet i una galotxeta en l’escola pública.

Les primeres classes les van donar els pilotaires més joves del club, en el frontó municipal, utilitzant els materials de sempre i els mètodes tradicionals (exercicis de colpejar contra la paret, de forma individual… i partides amb poques adaptacions en referència a material, dimensions, etc.) On els xiquets amb més aptituds inicials participaven en les posicions més importants, es a dir, traure i rest, la qual cosa resultava prou avorrida i desmotivant per a la resta.
Aleshores, i tenint en compte totes les característiques abans citades, es va veure la necessitat de la creació d’una PROGRAMACIÓ ESPECÍFICA per a treballar en la ESCOLA DE PILOTA D’AGOST.
Dit açò passarem a continuació a destacar els aspectes més importants, de la nostra programació.
Com ja hem anat introduint al llarg de la comunicació, la programació compta amb els següents apartats:

• ANÀLISIS DE L’ENTORN.
• OBJECTIUS.
• CONTINGUTS.
• AVALUACIÓ.
• METODOLOGIA.
• RECURSOS.

• ANÀLISIS DE L’ENTORN

Com ja hem destacat anteriorment, una de les raons que ens va portar a crear una programació, van ser les característiques específiques de les quals estaven envoltats –com ja hem destacat anteriorment- les quals van estar presents al llarg de tota la programació, fent d’aquesta un instrument d’acord a la realitat del poble, del Club i de l’Escola de Pilota.
A més també es va tindre en compte les característiques psicoevolutives, principalment en relació al aspecte motriu dels xiquets de l’escola, les quals de manera resumida destaquem a continuació:

• Degut a que els músculs xicotets es desenvolupen més que els grans i hi ha una millora en relació al aspecte neurològic i sensorial, la coordinació millora en aquestes edats, especialment la oculo-manual, influint en el refinament de la coordinació motriu.
• Guanyen en equilibri i vigor. Tenen un excedent d’energia, el que es tradueix en un augment considerable de la vitalitat i en un infatigable afany d’activitat, que busca el rendiment i la competició.
• Hi ha una motricitat orientada i voluntària, aconseguint dominar el seu moviment.
• Tenen un total domini motriu i major força muscular.
• Augmenta la economia motriu, a favor d’un moviment més exacte i funcional. En aquestes edats ja hi ha un rendiment corporal i els moviments comencen a ser econòmics i eficaços.
• Responen millor als esforços de resistència perquè el cor i els pulmons estan prou desenvolupats.
• La recuperació després de l’esforç és relativament ràpida.
• Ja tenen adquirida la independència funcional dels diversos segments y elements corporals.
• Amb una pràctica física apropiada s’estimula la capacitat aeròbica i la hipertròfia del múscul cardíac.
• Augmenta el teixit gras subcutani, lo que unit a una alimentació inadequada, pot provocar l’aparició de sobrepes i obesitat.

Aquestes característiques són, basant-nos en Sánchez Bañuelos, generals dels xiquets d’aquestes edats, encara que trobem i tenim en compte les característiques i peculiaritats de cadascú dels xiquets.

C) OBJECTIUS.

Els objectius responen al “Per  què?” de l’acció educativa, podent-los definir com “la finalitat que pretenen aconseguir a través d’un treball determinat o les capacitats a aconseguir a través d’un procés d‘ensenyança-aprenentatge”, que en el nostre cas i a trets generals es tractaria de que els nostres xiquets s’ensenyen a jugar a pilota, sent cada vegada més eficients.
Relacionat amb aquest concepte trobem el de capacitat el qual fa referència “al potencial o aptitud que posseeix una persona per arribar a l’adquisició de nous coneixements i habilitats”.

Però com tot açò es quedava prou general, vam pensar uns objectius específics per a treballar i anar aconseguint temporada rere temporada. Aquests són:

• Promoure la pilota valenciana com una pràctica habitual d’esport i activitat física.
• Consolidar la pilota al municipi d’Agost, donant-li una estructura seria des de les categories inferiors fins a les d’aficionats.
• Fomentar la pràctica habitual d’activitat física i esport amb la finalitat de millorar les condicions de salut i qualitat de vida.
• Millorar les capacitats físiques i destreses de l’alumnat, i utilitzar el coneixement i funcionament del cos per adaptar el moviment a les circumstàncies i condicions de cadascuna de les situacions.
• Conèixer les regles de les modalitats de pilota i com arreglar-se les mans per a practicar-les segons les característiques de la pilota.
• Fomentar actituds de respecte, cooperació, socialització, etc. cap els companys, adversaris, jutges, entrenadors i espectadors.
• Aconseguir els millors resultats possibles en els JECV, campionats intercomarcals, etc.

Aquestos objectius tenen tots la mateixa importància i tractarem d’aconseguir-los d’una manera global a través de totes les activitats que desenvoluparem en la nostra escola de pilota.

D) CONTINGUTS.

Aquestos principalment fan referència al “que ensenyar”, i d’ací que siguen tractats amb molta importància dins de la nostra programació.
Per a confeccionar-los vam tindre en compte les característiques de l’escola i dels xiquets així com els objectius abans senyalats. També els vam separar, per a una millor claretat, en aquells que fen referència a tots els conceptes, els que estaven relacionats en els procediments i per últim aquells que fan referència a les actituds.

Conceptuals

• Coneixement del reglament de frontó, raspall i llargues.
• Funcionalitat i coneixement del material, pilotes i proteccions (guants, didals…)
• Procediment a seguir per arreglar-se les mans segons la modalitat i les pilotes a utilitzar.
• Importància i beneficis de l’escalfament.
• Coneixements dels tipus de colps (palma, volea, manró, bot de braç, rebot i carxot)
• Coneixements dels fonaments tàctics, tant en defensa com en atac.

Procedimentals

• Experimentació i exploració de les Capacitats Motrius a través del Joc de Pilota.
• Interiorització d’escalfaments específics, per a posar en pràctica abans de les partides.
• Desenvolupament de la lateralitat,  de la percepció espai-temporal, coordinació i desplaçament a través del joc de pilota i d’activitats per al seu aprenentatge.
• Desenvolupament de la Condició Física en general en relació a la salut.
• Experimentació i utilització dels desplaçaments, llançaments i colps per a  millorar la tècnica i la tàctica del joc.
• Pràctica i treball de tots els tipus de colps(palma, volea, manró, bot de braç, rebot i carxot) a través d’activitats lúdiques i competitives.
• Aprendre a competir.
• Utilització del principi metodològic competitiu per a l’interiorització del reglament de frontó, raspall i llargues.
• Protecció de la mà.
• Visualització de vídeos i partides en directe.

Actitudinals

• Valoració de la Pilota Valenciana i presa de consciència de la importància que té dins de la nostra societat.
• Valoració de les possibilitats de cadascú i de la resta.
• Participació en les activitats d’aprenentatge i partides respectant les normes, als companys i als contraris.
• Desenvolupament de l’autoestima a través del joc de pilota.
• Participació en activitats per a fomentar el companyonia, com: eixides a fer senderisme, dinars, excursions…
• Acceptació dels resultats.

Aquestos continguts comencen a treballar-se en les categories més inferiors, amb la finalitat que quan els xiquets estiguen en l’ultima categoria, objectius com continguts estiguen ja adquirits.
Com és clar, i tractant-se d’una programació oberta y flexible els reduirem o ampliarem sempre que ho creguem necessari.

E) AVALUACIÓ.

Primerament podem definir avaluació basant-nos amb  l’autor Stuffleban com: “el procés de dissenyar, obtindre i proporcionar informació útil per a jutjar alternatives de decisió”.
Per altra banda també podem dir que és la comparació entre els objectius imposats a una activitat intencional (per exemple, en el nostre cas podria tractar-se d’una activitat per a treballar un colp determinat) i els resultats que obtenim.
D’ací, que aquest procés no implique avaluar sols el procés, sinó els objectius, les condicions que tenim per a la pràctica de la pilota, els principis metodològics i tots els factors que influeixen en la pràctica habitual de les sessions.

Nosaltres com a entrenadors podem dir que l’avaluació també farà referència a la replega sistemàtica d’informació sobre el procés d’ensenyança-aprenentatge, que permeteixca després de l’anàlisi, la emissió de judicis de valor encaminats a la millora de dit procés.
Els principis més rellevants per els quals es regirà són: activitat sistemàtica i no puntual, processal (preparació, arreplega d’informació, elaboració i utilització), individualitzadora i personalitzada, valorativa i intencionada.
A més, per a desenvolupar aquest apartat també és necessari, respondre les següents qüestions: Qui?, Que?, Com? i Quan? avaluar.

Qui avalua? L’avaluació la realitzaran principalment l’entrenador i els alumnes.
Passarem una autoavaluació on els xiquets s’avaluaran a si mateixa i un altra avaluació on valoraran el treball de l’entrenador, la  funcionalitat de les activitats, etc.

Què avaluar? Ací avaluarem principalment tres aspectes: la programació, el treball dels alumnes i el rendiment d’aquestos i el treball de l’entrenador.

• La programació, l’avaluarem mitjançant:
• La comprovació de l’adequació en relació a les característiques dels xiquets.
• La comprovació de la validesa dels objectius, continguts, avaluació en sí, metodologia emprada, activitats i recursos utilitzats.
• La comprovació de la utilitat en quant que facilita la llavor de l’entrenador.
• El treball dels alumnes i el seu rendiment, l’avaluarem a través de la comprovació de la consecució dels objectius i a través de la posada en pràctica dels continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals, destacats en l’apartat anterior.
• El treball de l’entrenador l’avaluarem, tenint en compte els resultats trets en els qüestionaris passats als alumnes i amb una autoavaluació que es farà el propi entrenador sent el més crític possible amb les seues decisions i actuacions.

Com avaluar? Ací bàsicament utilitzarem la observació sistemàtica, la qual registrarem en uns fulls, per a que siga el més objectiva i real possible. També utilitzarem els fulls d’avaluació i autoavaluació que passarem als alumnes. I també tindrem en compte la comparació dels resultats de les lligues d’ anteriors temporades.

Quan avaluar? Com l’aprenentatge de qualsevol esport, i per tant també de la pilota, es tracta d’un procés llarg on sempre estàs aprenent, l’avaluació tindrà lloc de manera general al llarg de tota la temporada, valorant l’esforç i la superació personal de cada pilotaire.
Encara que també hi haurà una avaluació més específica, que tindrà tres moments claus:

• A principi de temporada, on comprovarem el nivell i característiques dels alumnes i la seua adequació a la programació.
• Al llarg de la temporada, en les partides i entrenaments, ja que estem parlant d’un procés d’aprenentatge on tot està interrelacionat, pretenent orientar i/o reorientar el procés.
• A final de temporada: ja que hem d’analitzar els resultats finals, per tal de comprovar la millora del rendiment, l’adquisició d’habilitats i per tant del joc, dels joves esportistes.

F) METODOLOGIA.

Aquesta és la resposta al “Com ensenyar” i constitueix el conjunt de criteris i decisions que organitzen de forma global l’acció d’ensenyar, en aquest cas la pilota. Per tant ací tindrem en compte; els principis metodològics a seguir, el paper de l’entrenador, l’organització dels temps i els espais, els agrupaments, les activitats i la utilització dels recursos, principalment.

• PRINCIPIS METODOLÒGICS A SEGUIR.

Al llarg de l’estudi, en les sessions amb els xiquets, hem utilitzat una serie de principis metodològics que detallem a continuació:

? Aprenentatge significatiu.

Partim d’una situació inicial, tenint en compte els coneixement previs dels nostres xiquets( que és allò que saben) i en relació al seu desenvolupament cognitiu (edat cronològica, grau de maduració…).

• Relacionarem les activitats entre si i amb les experiències dels xiquets, per a fer el joc de pilota més proper.
• Garantirem la funcionalitat y aplicabilitat dels aprenentatges, orientar-los sobre tot a les partides.
• Motivarem als xiquets i augmentarem la seua autoestima.

? Aprenentatge competitiu.

Basat en un sistema de competició proporcional de les recompenses, on la modificació està en el reglament, per a poder afavorir l’ aprenentatge de la pilota i on cap xiquet es quede sense recompensa. Un sistema on tots es senten guanyadors i perdedors, i on es fomenten els valors socials. Comentant a Moreno (2000) el caràcter competitiu o no de les situacions motrius que se’ls plantegen als joves, afirma que deu existir un equilibri per a tots els jugadors i assevera com a element fonamental del caràcter competitiu la igualtat d’opcions. Nosaltres creiem que deu existir un equilibri, en referència a la reglamentació que afavorisca la igualtat d’oportunitats, però som partidaris d’introduir noves formes de comparació on tots puguen seguir millorant.
A més, aquest mètode ens servirà per a que els nostres alumnes aprenguen a competir, cosa que influirà en positivament en les partides (respecte al contrari, a l’entrenador, a les decisions del jutge i a ells mateixa).

? Actitud lúdica.

El joc és l’activitat natural i espontània dels xiquets per excel·lència, per la qual cosa  utilitzarem el seu poder de motivació, incorporant-lo com una de les activitats fonamentals en l’aprenentatge de la Pilota Valenciana.

 ? Atenció a la diversitat.

Al tractar-se d’una escola municipal, contarem amb xiquets amb diferents capacitats i habilitats, la qual hem de tindre en compte, per a respectar el ritme d’aprenentatge de cadascun, potenciant sobre tot els hàbits d’esforç i les actituds d’auto-superació.

2. PAPER DE L’ENTRENADOR .

L’entrenador és una figura orientadora per als xiquets, el qual no ha de sentir-se imprescindible en el procés d’ensenyament-aprenentatge i el qual ha de ser l’encarregat de formar un clima el més cordial possible, per a que l’aprenentatge de la pilota siga divertit, entusiasta i motivant.
Entre altres les principals funcions de l’entrenador són:
– Procurar una intervenció de tots els alumnes de forma equitativa, sense especialitzar posicions, és a dir, que tots els esportistes entrenen i practiquen des de les diferents posicions (traure, rest, mitger i punter).
– Procurar una participació dels nivells cognitius, motriu i afectiu dels nostres alumnes.
– Afavorir experiències exploratives per que els alumnes coneguen tota la riquesa del joc (tècnica i tàctica).
– Fer-los participes dels seu propi aprenentatge de la pilota.
– Repartiment equitatiu de reforços positius, recompenses…

3. ORGANITZACIÓ DELS TEMPS I ELS ESPAIS.

Per una banda, una bona distribució del temps és fonamental, en una programació ja que és allò que ens permet establir el temps de treball per a l’adquisició d’un determinat contingut, el repartiment equitatiu del temps de treball dels diferents continguts, així com tot el tractament d’aquestos.
Per altra banda, encara que amb menys importància també cal destacar la distribució dels espais, els quals cobraran força en els entrenaments.
D’ací que a continuació tractem primer el temps, per a centrar-nos després en els espais.
En relació al temps hem de tindre en compte 3 aspectes:

A) Les diferents lligues dins del calendari anual.

L’Escola de Pilota d’Agost participa dins dels JECV en les modalitats que es poden apreciar en la següent taula:

Taula 1. Estudi etnològic sobre la pilota valenciana a l’Olleria (La Vall d’Albaida)

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

 Temporalització molt important per a tenir en compte a l’hora de programar.

B) La relació del treball de l’entrenament en relació a la distribució de les lligues.

Encara que molts dels continguts siguen iguals per a les tres modalitats, hi ha altres que no concideixen. Per aquesta raó a l’hora de confeccionar les sessions d’entrenament i activitats, es va tindre molt en compte la lliga que s’estava jugant, per tal d’incidir específicament en les peculiaritats de cada modalitat.

• L’estructura general dels entrenaments (sessions d’e-a)

Les sessions d’entrenament són dos per setmana, amb una durada de 1’5 hores i generalment estan formades per tres parts:
1ª. Els xiquets s’arreglen les dos mans i fan l’escalfament. Aquest serà de dos tipus; un específic que els alumnes hauran interioritzat poc a poc i posaran en pràctica abans de les partides de manera autònoma i un altre mitjançant jocs motrius de caràcter lúdic.
2ª. Formada per activitats de diferents tipus, amb l’objectiu de treballar i adquirir continguts i objectius específics.
3ª. Minipartides, generalment de la modalitat que s’està jugant o d’altres.

En relació a la distribució dels espais, utilitzarem dins de les instal·lacions de que disposem, aquelles que més ens convinguen per aconseguir els objectius proposats per a cada sessió determinada. Concretament en les sessions d’entrenament ens basarem en les següents directrius:
– Afavorir sempre el major nombre d’intercanvis de la pilota.
– Augmentar la grandària del terreny de joc per afavorir la creació d’espais de joc fent-se més difícil el cobrir-los.
– Disminuir les dimensions del terreny de joc, per reduir els requeriments físics i dificultar l’atac d’espais buits.

A més també es tindrà en compte la distribució dels dies d’entrenament en les diferents instal·lacions: frontó llarg, galotxetes i minitrinquet.

4. ACTIVITATS.

Les activitats han d’adequar-se a les capacitats i limitacions dels nostres xiquets. Principalment aquelles activitats que utilitzem per a l’ensenyament de la pilota són:
– De detecció de capacitat: aquest tipus l’utilitzarem per a saber el nivell dels xiquets en relació a colps específics i accions tècniques i tàctiques, principalment. Tenen especial importància al principi de temporada o quan s’incorpora un xiquets nou a l’escola.
– De motivació: Aquestes tenen una importància fonamental, ja que l’aspecte més important de qualsevol aprenentatge es estar motivat. Amb aquestes activitats pretenem cridar l’atenció dels xiquets, despertar el seu interès i ajudar a pujar la seua autoestima. Més concretament, el que fem és:
– Proposar jocs competitius amb repartiment el més equitatiu possible de recompenses.
– Utilitzar un bon tracte afavorint un clima adequat per aprendre.
– Comparar-los amb pilotaires professionals.
– Visualitzar vídeos d’ells en partides, fent una crítica constructiva.
– Visualitzar partides de professionals en vídeo i/o directe.
– Realitzar eixides, excursions, trobades…
– De desenvolupament de continguts; a través de les quals els alumnes aniran treballant i adquirint els continguts abans senyalats. Si fan referència a l’entrenador, estaran relacionades en les explicacions, aclaració de dubtes, síntesis de continguts, atenció individualitzada, direcció de directrius… si per altra banda, fan referència als alumnes estarem parlant de totes les activitats que propicien l’aprenentatge i l’aplicació i treball dels continguts a desenvolupar.
– De reforç i/o ampliació; a través de les quals adaptarem les sessions d’entrenament i activitats  a les capacitats i diferents nivells dels nostres xiquets.

G) RECURSOS

Podem dir que els recursos són les diferents ferramentes que utilitzen l’entrenador i els xiquets en el desenvolupament del procés d’ensenyança-aprenentatge.
Destaquem com a recursos materials:
– Pilotes de múltiples diàmetres, pes i duresa. Utilitzant des de pilotes de foam, goma-bromera, veta, badana (27-38 grams), tec ( de benjamins fins cadets) i de vaqueta (de diferent pes).
– Guants, des de l’específic fins a aquells preparats artesanament per posar-se a entrenar el més ràpid possible dins i fora de l’horari de l’escola.
– Tessamoll bla i dur, esparadrap, didals, verd, cartes, cartutxos…
– Indiaques, balons medicinals (1-3 Kg), matalassers, cons, cèrcols, pitets, cordes, camera de vídeo, DVD i TV, etc.

Les instal·lacions que utilitzem són: minitrinquet i galotxeta del CP La Rambla, Frontó Municipal (54m de llargària), i en cas de pluja el pavelló.

• CONCLUSIONS FINALS

Com hem pogut comprovar el disseny de la nostra programació, ens ha permet donar-li una coherència a la planificació de la nostra escola, ordenant les nostres accions i donant-li una direcció lògica.
Per altra banda, la posada en pràctica ha segut un gran èxit, ja que poc a poc s’han aconseguit la majoria d’objectius que es van establir.
També ens agradaria destacar que als nostres alumnes els h arribat el “concepte programació”, és a dir, tenen interioritzat la estructura de les sessions, les modificacions d’activitats, materials, espais…el que fa estalviar molt de temps en les sessions d’entrenament.
I per a finalitzar, també ens agradaria destacar el alt grau de motivació que compte els nostres alumnes i del que ens sentim especialment orgullosos. Sols destacar una idea:
“Tots els nostres pilotaires sempre porten la pilota a la butxaca”.

Bibliografia

• BLÁZQUEZ, D. (1995). La iniciación deportiva y el deporte escolar. Inde: Barcelona
• DELGADO, M.A. (1991). Los estilos de enseñanza en la educación física. Propuesta para una reforma de la enseñanza. Ed. Universidad de Granada
• DURAN, M. (1987). El niño y el deporte. Editorial Paidos. Madrid.
• GALENO, C. (2001). Unidades Didácticas para secundaria XIII (Juegos de oposición). Inde. Barcelona.
• GARCIA FERRANDO, M. (1990). Aspectos sociales del deporte: una reflexión sociológica. Alianza Editorial. Madrid
• HERNÁNDEZ MENDO, A. (1999). Acerca del término deporte. Lecturas: EF y Deportes. Revista Digital, 17, desembre
• HERNÁNDEZ MORENO, J. (1994). Análisis de las estructuras del juego deportivo. Inde. Barcelona
• HERNÁNDEZ MORENO, J. (2000). La iniciación a los deportes desde su estructura y dinámica. Inde. Barcelona
• HUIZINGA, J. (1972): Homo ludens. Madrid. Alianza Editorial
• MESTRE SANCHO, J.A. (1997).Planificació esportiva: Teoria i pràctica. Inde. Barcelona.
• MOSSTON, M. (1999). La enseñanza de la Educación Física.Hispano Europea. Barcelona.
• PARÍS, F. (1998). La planificación estratégica en las organizaciones deportivas. Paidotribo. Barcelona.
• VERJOSHANSKI, L. (1990). Entrenamiento depotivo. Planificación y Programación. Martínez Roca. Barcelona.

Informació en referència als Jocs Esportius facilitada per la Federació ( calendari de competicions, reglament, pilotes a emprar per categories, etc.)