La percepció de l’alumnat cap a la pilota valenciana: Un estudi basat en entrevistes en profunditat.

Introducció

En els últims anys la Pilota Valenciana ha experimentat un augment significatiu en el que respecta a la seua presència social. No solament s’han introduït avanços en la vessant de l’espectacle, com els trinquets blaus o les retransmissions televisives, sinó que la pràctica de joc ha augmentat tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu. En aquesta direcció, tal i com apunten Martos i Luque (2008), l’esport autòcton valencià està present a la legislació educativa de primària i secundària des de l’any 1992 en què el currículum educatiu comença a prescriure el joc. Des d’ençà, la presència de la Pilota als decrets curriculars valencians no ha deixat de créixer fins al dia de hui en què les diferents modalitats han d’estar presents als tres cicles de l’etapa de primària (decret 111/2007) i als tres últims cursos de l’etapa de secundària (decret 112/2007).

Malauradament, però, una cosa és la teoria i altra el que ocorre a la pràctica ja que la prescripció curricular no garanteix que la vaqueta rode per patis i gimnasos. Altrament, la intuïció, alguns contactes professionals i els defectes de construcció a les instal·lacions específiques ens porten a pensar que la introducció de la Pilota no presenta la força que deuria des del nostre punt de vista. Tampoc hi ha dades que ens porten a pensar el contrari, doncs estudis i investigacions sobre la presència de la Pilota al context educatiu no hi ha, pel que no sabem quantes instal·lacions s’han construït ni el seu ús (Martos i Torrent, 2011).
La intenció d’aquest treball no és altre que contribuir a omplir en certa manera aquest buit, almenys pel que fa a la investigació sobre les opinions i pensaments que tenen sobre la Pilota Valenciana els i les alumnes d’un centre de Secundària després d’haver experimentat una unitat didàctica del joc. Es tracta d’un estudi de caire qualitatiu desenvolupat com a treball final de màster (TFM) del Màster de Formació del Professorat de la Universitat de València durant el curs 2010-2011. Així doncs, les entrevistes han versat sobre la percepció que l’alumnat té del joc en qüestió. Finalment, s’han afegit preguntes sobre la relació de la dona amb el món de la Pilota Valenciana, una relació poc intensa als llargs dels segles degut al caràcter exclusivament masculí de l’activitat, aspecte que va canviant a poc a poc i que topeta amb els valors altament tradicionals i rurals del joc en qüestió (Llopis, 1999).

Marc conceptual.

La Pilota Valenciana.

La Pilota Valenciana és la vessant autòctona de la gran família dels jocs amb pilota de la vella Europa que, vinguts des de l’antiga Grècia, estesos gràcies a les conquestes romanes i adaptats als diferents territoris europeus, s’han conservat i encara hui es practiquen a països com Holanda, Bèlgica, França o Itàlia. Els jocs de Pilota valencians són de clara influència francesa (jeu de paumme) i han anat diversificant-se en diferents modalitats localitzades hui en dia en zones concretes del país. Actualment, tot i haver tingut dotzenes de modalitats distintes, tan sols es segueixen practicant unes poques modalitats. Les presentem a la taula següent amb algunes característiques bàsiques:

Tabla 1

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº 19

Extret de Martos i Torrent (2011)

Com veiem, la variabilitat en les característiques de cada joc és pròpia de les activitats tradicionals, influenciades significativament pels espais i els materials de joc. És la gran riquesa dels jocs tradicionals el que, juntament amb la presència dels valors típics del joc, com ara la cavallerositat o l’honradesa, fan d’estes propostes elements ideals per al context educatiu. En aquest sentit, des de fa dues dècades el nostre joc entra als centres educatius de la mà dels successius decrets curriculars, a més de l’ordre de 2 de Març de 2000 que mana la construcció d’instal·lacions específiques del joc de Pilota als centres educatius de nova planta. En certa manera, l’àmbit educatiu ha estat un dels substituts de la tradicional transmissió del joc de pares a fills (Martos i Naya, 2010), molt minvada per factors que han afectat la presència del joc com ara la pèrdua del carrer com a espai de joc, la introducció dels esports de masses o la visió de la Pilota com una activitat de poble, l’esnobisme, com diria Millo (1976). Per entendre aquest procés i el treball que hem desenvolupat, hi ha que atendre a la importància, no solament del fet que la Pilota siga obligatòria, sinó la manera en què s’ensenya i com la interpreten els i les alumnes. D’aquesta forma atendrem a un dels elements fonamentals del procés educatiu, com ho és l’avaluació d’allò que fem.

Metodologia

Aquesta investigació de caire qualitatiu s’emmarca en un paradigma interpretatiu on les qüestions que es plantegen es centren en els interessos i propòsits de la gent, és a dir, en el seu comportament intencional i significatiu. S’intenta interpretar el món des del punt de vista dels participants, tractant d’entendre com aquestos construeixen i reconstrueixen  la realitat en relació als seus interessos i intencions (Sparkes, 1992b) .

L’investigador, doncs, tractarà d’endinsar-se el màxim possible dins de l’estil de vida dels participants intentant comprendre els significats que té per a ells un activitat física determinada, en aquest cas la Pilota Valenciana. En definitiva, la realitat que importa és aquella que les persones perceben com important (Taylor i Bogdan, 1986:16).

Des del punt de vista de la recollida de les dades, s’ha usat l’entrevista en profunditat, per altra banda una de les tècniques més usades en la investigació qualitativa. Aquesta tècnica es basa en la interacció prolongada i intencionada amb la persona entrevistada de forma que es mantinga una conversa sobre els temes previstos a la investigació. Concretament s’ha entrevistat a quatre alumnes (dos xics i dos xiques) de 3er d’ESO d’un institut d’un poble pròxim a la ciutat de València, concretament de l’Horta Sud. Les entrevistes, que es desenvoluparen al mateix centre educatiu, foren enregistrades i transcrites. Abans de portar a terme les entrevistes es va demanar permís al cap d’estudis i al cap de departament; a més, les quatre persones entrevistades foren voluntàries i se’ls va garantir l’anonimat per tal de protegir la seua identitat.

Per tal de fer l’anàlisi de les dades, primerament es varen extraure els conceptes i idees més rellevants, les qüestions significatives (Hammersley i Atkinson, 1994:195), les quals foren ordenades en categories. Posteriorment, aquestes categories foren novament ordenades en categories més grans.
A continuació es mostra la primera llista d’unitats d’anàlisi:

Tabla 2

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº 19

Finalment, el procés d’ordenació de les dades va possibilitar crear tres grans categories on integrar tota la informació. Esquemàticament, el resultat va ser:

Tabla 3

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº 19

Resultats

Per a començar, el primer fet que destaca és que als i les alumnes entrevistades la pràctica de la Pilota Valenciana els ha agradat, tot i que hi havia algunes persones que no el coneixien i d’altres que l’havien practicat un poc a la primària. L’alumnat considera que la pilota és més divertida que altres esports perquè és molt dinàmica i sempre s’està en moviment,  ja que en altres esports s’està molt quiet i no s’interactua tant.Així ho comentaven alguns alumnes quan se li preguntava per la Pilota en relació a altres esports.

Crec que sí, que alguns esports sí que són més divertits perquè al donar aquest any un esport nou que no hem donat mai i no sabiem res crec que al saber coses noves ens ho hem passat millor i ens ha donat més coses
em pareix un esport actiu i que sempre has d´estar al tant de la pilota de si colpeges bé de la posició, sempre tens que estar al tant i no et pots despistar

De forma matisada, hem de dir que les primeres sessions introductòries i més teòriques no varen agradar tant però que, una vegada van agafar el truquillo, començaren a gaudir plenament. De fet, a les entrevistes es va comentar que era una llàstima que la unitat no durara més temps. D’aquesta forma ho explicava un participant: Sí lo que passa és que en l’anterior col·legi al que anàvem nosaltres també hi fèiem i el practicàvem, i tornar a començar des del principi des de la pràctica més bàsica, pues al final es feia avorrit. Després al final ja quan la gent comença a jugar més, a saber jugar, a donar-li més fort, saber alçar-la i tot això, però al principi si ja ho has practicat no sé pense que a lo millor s’hauria de fer un grup dels que ja ho han practicat on estiguen els que sàpiguen jugar millor i tocar-la millor, que els altres que estan començant per fer més didàctic l’activitat i això.”(sic).

En certa manera, l’alumne proposava la creació de grups de nivell que ajudara a especificar les tasques segons l’habilitat. La fonamentació, diuen, és que per a les persones que ja havien practicat la pilota en l’anterior etapa, les primeres sessions se’ls feren un poc avorrides per la seua senzillesa, mentre que les persones que s’introduïen de nou al joc trobaven aquest divertit i s’enfrontaven amb ell amb curiositat. Igualment, a les entrevistes s’ha fet referència a l’ajuda compensadora que deurien rebre les xiques en cas de presentar problemes en la pràctica del joc i en la promoció de l’activitat entre el col·lectiu femení.
De forma genèrica, l’alumnat argumenta com la gent no coneix moltes coses del joc de Pilota Valenciana, fet que pot esdevindre un dels principals entrebancs en la seua promoció. Per exemple, varen quedar altament sorpresos amb la visió d’un trinquet:

Havia sentit parlar de.. les instal·lacions del trinquet i això perquè nosaltres vam estar fa un temps, en sisè de primària, jugant en un institut del poble del costat però en el trinquet, mai en la vida he vist jugar, quan ho ficares em vaig quedar un poquet,,uhh… açò no ho sabia jo.

Finalment, destaquem que l’alumnat manifestava la voluntat de seguir practicant el joc, al menys, del que es desprèn de les seues paraules, fins i tot de competir malgrat no tenir instal·lacions: Estaria millor perquè en el trinquet en veritat es fa més divertit, al tindre les instal·lacions correctes i això pues, millor jugar ahí que jugar en un camp de futbol. La manca d’instal·lacions ha estat un aspecte recurrent: … tampoc hi ha moltes instal·lacions que jo sàpiga, tens que anarte’n al poble del costat  que és on està el trinquet i no sé… (sic).

Un dels aspectes més significatius de les entrevistes ha estat la relació que la dona manté amb la pilota i les interpretacions que sobre aquest fet fan les persones entrevistades. En aquesta direcció, l’alumnat destaca haver trobat un tracte certament igualitari a les sessions del joc, encara que afirmen que a les xiques els sol agradar menys, pot ser per trobar-lo un poc difícil. Sobre aquesta qüestió, l’alumnat consultat va comentar que normalment els xics són els que juguen a Pilota Valenciana i que no han vist mai jugar a ninguna xica en la televisió, ràdio o premsa: Jo de moment no conec ninguna, ni he llegit encara res. De totes formes, varen explicar que si una xiqueta o dóna volguera jugar no tindria cap problema, Jo crec que ara sí que se’ls té més en compte, potser abans no per tot el tema de la desigualtat i això però pense que ara sí que podria en el tema… pense que si que les inclouen, tot i pensar que, antigament, era un joc d’homes. En aquesta línia, consideren que les xiquetes no estan igual d’ integrades, pel que caldria fer un esforç i incloure-les al món de la Pilota.

Els i les participants, en quant a la promoció del joc, suggereixen que no es prou el que es fa per part dels medis de comunicació, caldria fer més accessible aquest esport informant la gent. En general, es comenta que es podria ampliar als diaris amb aspectes bàsics del reglament per que tothom ho coneguera i a més fer més publicitat respecte a competicions i resultats. En relació al tema de la promoció, cal destacar que les eixides a museus i trinquets són recursos que agraden a l’alumnat a l’hora de motivar-los a jugar a pilota.

En quant a les facilitats trobades a la pràctica del joc, destaquen la simplicitat del material necessari, destacant el fet que la vestimenta és molt accessible i igual per a tots i totes: Home, en la Pilota Valenciana juguen en pantalons i camiseta, no juguen en faldes i això…

Discussió

Malgrat els avanços a nivell normatiu que ha experimentat el joc de la Pilota Valenciana en les últimes dècades, i que hem apuntat adés, el canvi real a la pràctica depén de la voluntat de professores i professores d’incloure aquest joc a les seues programacions d’aula. Malauradament, encara falten moltes coses per a que el canvi al text s’escenifique als patis. Al fet de que el joc pot romandre desconegut a la major part del professorat, que el desenvolupament de materials curriculars siga insuficient, que a les facultats d’educació física i de formació docent no s’impartisca la Pilota i que aquesta encara carregue amb certa estigmatització social, hi hauria que afegir el fet que no hi ha investigacions ni estudis a peu de camp sobre la forma en què s’articulen les unitats didàctiques i els resultats que aquestes provoquen en l’alumnat. En el nostre cas, la intenció ha estat afegir a l’avaluació tradicional de l’educació física, les entrevistes en profunditat per a recollir l’avaluació que del procés feien els i les estudiants.

En aquest sentit, s’han posta de manifest alguns aspectes importants que acompanyen al joc:

• La diversió i la curiositat: la Pilota Valenciana desperta la curiositat del nouvingut pel fet d’enfrontar-se a un contingut desconegut però què és com ell i ella, valenciana. Sembla que provoca certa dissonància cognitiva, però alhora facilita un acostament al joc. Una vegada iniciada la pràctica el joc es presenta divertit i accessible, de forma que l’alumnat manifesta gaudir amb les raspades i els colps diversos.
• Les queixes: com si de reivindicar una cosa nostra es tractara, els i les alumnes han llençat les seues queixes al voltant de la manca de facilitats que encara hui en dia troben per a practicar Pilota. Segurament, els sorprén practicar un joc a l’institut que després no poden seguir practicant fora del context educatiu. D’aquesta forma, per una banda han manifestat la falta d’instal·lacions per a poder jugar a Pilota i, per altra, han posat damunt de la taula les llacunes en la promoció del joc.
• En quant a la participació de les xiques a la Pilota Valenciana, és cert que les persones entrevistades han trobat la pràctica accessible, tot i que manifesten que el joc no està encara introduït del tot a la part femenina de la societat, representat pel fet de la seua invisibilitat social (premsa, televisió, etc.). En aquest sentit, serien partidaris d’articular ajudes i ferramentes de compensació.

Conclusions

Encara que, seguint a Sparkes (1992), la introducció d’unitats didàctiques noves no suposa més que un primer nivell de canvi, superficial, el fet que la Pilota Valenciana comence a estar present a les programacions d’aula és un fet a destacar. No oblidem que, com apunten Martos i Naya (2010) la transmissió del joc depén ara de contexts formals com ara les escoles de Pilota o les unitats didàctiques que es donen a Primària o Secundària, com ara el cas que ens ocupa. El que abans s’aprenia al carrer hui en dia s’apren a les aules. A més, si tenim en compte que el joc ha estat amagat, ignorat i poc reconegut des del punt de vista científic (Lavega i altres, 2006:69), la pertinença d’aques treball és doble.

La Pilota Valenciana, tot i comptar amb el favor dels i les practicants, té encara un llarg camí per fer, ja que ha d’aconseguir superar la barrera de la visibilitat, per una banda, i del bandejament docent, per l’altra, dos batalles dures. Es queixava Millo (1982) de la gran acollida que els esports anglesos havien tingut entre el col·lectiu docent i la poca rellevància que el nostre joc presentava. Era un símptoma de la força de les modes i dels medis de comunicació, i de com això influïa en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Esperem que la voluntat del legislador i alguns esforços més, com ara la investigació i el desenvolupament de materials curriculars, aconseguisquen donar-li la volta a la situació i, d’acord amb els resultats presentats, els i les docents acullen el nostre joc a les seues programacions d’aula.