El Colpbol: el colpeig cooperatiu

INTRODUCCIÓ

El Colpbol naix a través d’un procés d’investigació-acció en la pràctica diària en les classes d’Educació Física. La seua gènesi és la recerca d’un esport d’equip que supere les limitacions educatives dels esports tradicionals. És a dir, un joc col·lectiu que fomente la màxima participació de tots els jugadors, siga quin siga el seu nivell fisicomotor; que reduïsca al mínim les diferències individuals i exigisca una imprescindible col·laboració i comunicació col·lectiva per a aconseguir l’objectiu final del joc; és a dir, un vertader i autèntic joc d’equip.

Sorgix l’any 1997 a València on es referma com una nova modalitat esportiva a través del treball escolar com un nou contingut dins l’àrea d’Educació Física a Primària i Secundària. Aquesta dinàmica trascendeix posteriorment a altres àmbits esportius amb les primeres competicions locals i comarcals i la seua vessant purament recreativa en xiquets i adults.

El Colpbol com a concepte es defineix com un esport col·lectiu d’invasió disputat per dos equips formats per 7 jugadors en un espai clarament definit, la finalitat dels quals és introduir, a base de colpejos amb la mà, una pilota en la porteria contrària. (Bendicho, 2005)
El joc queda registrat i definit pel seu reglament oficial que regula els elements principals: el mòbil, les dimensions i característiques del terreny de joc, la meta, els companys, els adversaris, el vestuari, les regles…

COLPBOL: COLPEJAR COOPERATIVAMENT

L’aportació original del Colpbol és la barreja d’elements característics i tradicionals del món de la pilota valenciana fonamentalment a nivell tècnic i gestual amb elements d’un esport d’equip modern, com ara la consecució del gol, la duració d’un partit o el tipus de terreny de joc.  El propòsit és la creació d’una modalitat esportiva consolidada en unes bases formatives que lliguen totalment amb el que entenem com principis bàsics de la iniciació esportiva  i amb els pilars d’un tractament de l’esport des d’una perspectiva educativa ( participació, cooperació, coeducació, integració, igualtat, èxit motriu…).

La qüestió és que en l’aplicació didàctica dels esports col.lectius d’invasió es dona el fet que tradicionalment els alumnes més dotats físicament i amb una major competència motriu abasten la majoria de temps de pràctica i gran part de les accions motrius durant la pràctica d’ aquests tipus de jocs. Habitualment, els menys hàbils entren poc o gens en acció, precisament aquells qui més ho necesiten, aquells la carència dels quals exigeix una major participació. Esta circumstància es corregeix a través de la utilització de mecanismes persuasius o del treball actitudinal, però el meu convenciment es que hi havia una forma més directa i motivadora d’aconseguir-ho.

Consisteix en que el mateix joc, la reglamentació de la modalitat esportiva, limite l’acció individual i implique inevitablement la comunicació grupal i la necessitat de tots els membres de l’equip per igual a l’hora de buscar l’objectiu del joc. És a dir, un esport d’equip en majúscules.

Partint d’esta reflexió vaig proposar progressius canvis i modificacions en el procés d’ensenyament-aprenentatge dels jocs i esports col.lectius, que donaren lloc a diferents jocs modificats (raspagol, toptennis, rugbigol…) i que derivaren en aquell que va satisfer plenament la intenció inicial: el  Colpbol.

Este nou joc va obrir un gran ventall de possibilitats. La seua gènesi és que esta basat en l’habilitat del colpeig, com en la pilota valenciana, però des d’una concepció cooperativa.  De la reflexió i objectiu inicial (la recerca d’un esport que fomente al màxim la participació i cooperació de TOTS i TOTES) sorgix la regla genuina i essencial del Colpbol que el diferencia de qualsevol altre esport d’invasió: cap jugador pot mai colpejar la pilota dues vegades consecutivament; només podrà tocar el baló en el moment que un company, preferiblement, o un contrari ho hagen fet abans. Així abastem la nostra finalitat básica: matisar completament l’individualisme  amb un joc en equip total; mai cap jugador pot crear joc per si sol i necessita sempre el recolç dels companys, i no sols d’un, ja que la gran mobilitat de l’esfèrica i la impossibilitat d’ immovilitzar-la o paralitzar-la fa a tots els membres igual d’importants.

Esta dinàmica fa brollar un autèntic sentit de cooperació, d’equip, de treball comú amb els conseqüents beneficis educatius a nivell no sols motor, sinó també afectiu i social.

L’objectiu del nou joc és aconseguir fer gol a la porteria que els contrincants defensen i per tant cal que col.laboren tots junts a base de colpejos amb les mans per acostar el baló a la meta contrària. A partir d’ací el treball de tipus tàctic, la vessant cognitiva associada a la motriu pren una importància vital.

Més amunt feiem referència que amb el Colpbol recercàvem superar les limitacions educatives dels esports més clàssics. Aquesta determinació no sols es basa en la consecució d’un joc en equip òptim sinó també en altres condicionants educatius que el Colpbol reunix i que lliguen completament amb els objectius de l’Educació Física  en l’escola i en els fonaments de la iniciació esportiva.

El primer es refereix a la no discriminació; esta ve donada pel seu caràcter cooperatiu i també per nàixer com un esport per a tots, sense cap tipus d’exclusió o diferenciació; especialment ens referim a la no poques voltes esmentada distinció entre els més hàbils i els menys competents, entre els “bons” i els “roins”.

La coeducació és un altre dels pilars del Colpbol, este naix com un esport originàriament i obligatòriament mixt, juguen junts els xics i les xiques. És un esport sense distinció, ni tradicional, ni històrica entre els xics i les xiques, ni es un esport exclusiu per cap dels dos. El Colpbol coeduca i suma per la igualtat de gènere.

Per una altra banda el Colpbol ens premet treballar un gran ventall de continguts de l’àrea d’Educació Física en els diferents etapes educatives; des de les habilitats bàsiques, les habilitats perceptivo motrius, la lateralitat, la condició física, la iniciació esportiva… i tot des de la vessant més intrínseca, la motriu, però també, i no menys importants, des de paràmetres cognitius, actitudinals i afectivosocials. Una perspectiva formativa completa.

La gran càrrega de beneficis a l’àmbit socioafectiu ve donada per molts factors: l’alt grau d’implicació de tots en els objectius del grup, el sacrifici i renúncies individuals per ajudar l’equip, l’alt nivell d’autoestima que creix en sentir-se tots útils i necessaris dins del col.lectiu, l’alt percentatge d’èxits motrius en el joc derivats de la senzillesa en la seua posada en acció i sobretot en la natural i fàcil execució de l’ habilitat fonamental del joc, el colpeig.

Per altra banda és un joc reglamentàriament molt senzill, susceptible de ser utilitzat amb persones de qualsevol edat. Amb esta simplicitat normativa pretenim facilitar la fluidesa del joc, afavorir la comprensió, evitar al màxim els conflictes i discrepàncies en la interpretació i ús pràctic de tota la normativa així com impulsar la potencial introducció primerenca del Colpbol en edats més menudes o en persones amb discapacitat.

LA PILOTA I EL COLPBOL: VINCULACIÓ GENÈTICA

Partim d’una premisa bàsica: la pilota és un joc de canxa dividida ( modalitats d’escala i corda, galotxa o les galotxetes de Monòver), pot ser-ho també de mur (el frontó valencià) o d’invasió (raspall) (Devís, 92).  El Colpbol és un esport d’invasió, per  la qual cosa s’acosta estructuralment més al raspall que a cap altra modalitat. Però el raspall és un joc d’oposició, és a dir l’acció de joc és alternativa i cada equip s’enfronta a l’altre colpejant la pilota de manera ordenada per un o l’altre respectivament i repetidament; no hi ha col.laboració, no existeix la passada entre els membres de l’equip per la qual cosa són praxiològicament distints.

Este és la principal diferència amb el Colpbol, que és un joc de col.laboració-oposició en un espai comú (com el raspall) però amb una participació simultània, i no alternativa (com ocorre al raspall). Però per altra banda, la base tècnica és molt semblant. Els gestos tècnics més característics del joc de pilota i concretament de la modalitat del raspall, són capitals en el Colpbol que rep d’ell una gran influència no sols de tipus motriu,  sinó també afectiu i social.

Esta vinculació amb la modalitat del raspall ve donada entre altres coses pel desenvolupament i aplicació del Colpbol a Rafelbunyol, població en la qual treballava com a professor d’Educació Física i on es va vincular no sols des del punt de vista tècnic pilota i Colpbol. Curiosament Rafelbunyol és l’unic poble al nord del Xúquer on s’ha mantés i es juga habitualment a esta modalitat; de fet van ser subcampions de l’autonòmic de raspall el 2005, una competició dominada generalment pels equips de la Safor, la Vall d’Albaida o la Canal de Navarrés. Així des del principi este fet va afavorir una connexió entre el Colpbol i el raspall.

Una vinculació afectiva, per que practicament tots els xiquets i xiquetes del col.legi d’esta localitat, els primers practicants sistemàtics de Colpbol, tenien un familiar, tio, germà o pare que havia segut o era jugador de pilota, i més concretament aficionat al raspall. Així  l’afectivitat va assolir un vincle d’estima inicial pel Colpbol en el bressol de la seua existència. I esta vinculació va ser també sociocultural, tant  pel que acabe de comentar com per la celebració de partides i campionats locals de raspall periòdics al poble, per la qual cosa la raspada, el colpeig a la pilota, l’afició pel joc eren elements habitual al seu entorn.

I en tercer lloc i determinant la relació de la base tècnica dels dos jocs: els gestos tècnics del raspall i del Colpbol.

El Colpbol és un esport molt ric des del punt de vista motriu. Permet una gran diversitat de gestos y accions tècniques basades en el colpeig donada la possibilitat que el impacte al baló es realitze per  l’aire, al bot o arran de terra. Esta acció es realitza fonamentalment amb les mans, encara que poden utilitzar-se eventualment els braços i el tronc; només la part superior del cos.

Estes similituds tècniques entre el Colpbol i el raspall en l’execució dels diferents colps, que no necessàriament en la intenció, han refermat una vinculació inclús didàctica, en tant en el procés d’ensenyament-aprenentatge del Colpbol, el joc del raspall és un instrument important. 

El gest tècnic més característic del Colpbol es la raspada, el mateix que al raspall. Després al Colpbol s’utilitzen tot un ventall de colpejos al mòbil motriument exactes als colps singulars de la pilota valenciana;  al Colpbol distingim colpejos per dalt i colpejos per baix tenint en compte l’alçada de la ma que impacta en la pilota, per dalt del muscle o a nivell de la cintura o més avall; així al Colpbol, com ocorre al joc de pilota trobem com a colps fonamentals:

La volea, quan un jugador colpeja la pilota abans que esta bote en terra impulsada per un altre jugador, l’impacte es produix amb el braç alçat i els peus fixats a terra. Així i tot al Colpbol es produeix també la volea peus a l’aire, quan el jugador bota i fa el colpeig totalment suspés en l’aire.

Altre colp característic del Colpbol i idèntic a la pilota és el bot de braç, quan un jugador fa l’impacte a la pilota després que esta haja botat ben alta i enfront del l’executor del colp.

També la palma, cal dir que al Colpbol esta prohibit colpejar la pilota amb la ma tancada, és molt freqüent al joc del Colpbol; s’utilitza molt sovint per efectuar passades cap els companys i en les deixades.

Però sense cap dubte si hi ha un colp que és essencia de la pilota, en la seua modalitat del raspall i en el Colpbol, és la raspada. Este colp efectuat quan ens arriba la pilota arran de terra i es dobleguem cap avant per fer l’impacte fregant la nostra ma pel terra és insubstituïble al Colpbol.

Altres colps de la pilota similars als del Colpbol són el bot i volea, el manró, anomenat ganxo al Colpbol,  la bragueta o sobaquillo i inclús el calbot. Tots ells es donen al llarg d’un partit de Colpbol, però més eventualment.

Per altra banda el joc del Colpbol  reunix una sèrie rica de colps específics, apart dels ja nomenats, nascuts per donar resposta a les diferents necessitat motrius que el joc ens exigeix. Recordem que estem parlant d’un esport de col.laboració –oposició en un espai comú i una participació simultània amb la qual cosa la complexitat perceptiva i de decisió és màxima i les habilitats obertes defineixen la riquesa del joc; continuament hem d’adaptar la nostra resposta motriu a la situació canviant de companys i adversaris i a l’objectiu de la nostra acció.

Així cal destacar el toc per baix de les cames, característic en accions on la posició del cos és la contraria totalment a la d’on volem enviar l’esfèrica; o quan volem realitzar una passada lateral amb engany al contrari.

També el toc a dos mans, toc segur, generalment amb la intenció de passar o interceptar un baló que ens sobrepassa per dalt a gran alçada.

El toc de braços, també anomenat blocatge, colpeig defensiu per impedir o variar la trajectòria d’un remat o treta.

El toc d’esquenes, quan colpegem la pilota que ens ha sobrepassat per dalt cap a la zona que queda a la nostra esquena o quan perllonguem una passada cap eixe mateix lloc.
I per últim la treta, que s’efectua realitzant un colpeig a la pilota, tant per dalt o per baix i amb la qual es posa en moviment el baló i s’inicia el joc en eixir-se’n fora o rebre una falta.

Altre aspecte que lliga la pilota valenciana i el Colpbol és el seu orige valencià. Totes dos activitats han nascut a terres valencianes, en moments històrics molt diferents i potser amb propòsits inicialment també dispars; una és símbol de tradició i l’esport propi dels valencians i l’altre un model d’esport recent i imaginatiu amb unes mires basicament i inicialment formatives. També l’ús vehicular habitual del valencià es comú en les dos disciplines per definir el joc (escala i corda galotxa, raspall, colpbol: colp=colpejar bol=ball, baló en anglés) i per referir-se als gestos tècnics, elements del terreny de joc, accions habituals ( bot de braç, raspada, toc per baix cames, dau, línia de puntets…). I per últim el Colpbol ha sigut inventat per un valencià i des de València ha crescut i està donant-se a conéixer a altres indrets.

CONCLUSIÓ

En definitiva el Colpbol naix com un nou referent de modalitat esportiva dinàmica i formativa, que te com habilitat bàsica el colpeig, com a essencia tècnica la pilota valenciana i com a propòsit inequívoc la contribució a un ensenyament esportiu més coeducatiu, cooperatiu,  motivador i solidari.

BIBLIOGRAFIA

-BAYER, C. (1996)>: La enseñanza de los juegos deportivos colectivos. Barcelona. Hispano Europea. -BENDICHO ROS, J. (2005):  “El Colpbol: un nou esport”. II Jornades d’intercanvi d’experiències d’educació física. Cefire Castelló. Castelló.
-BLAZQUEZ, D. y otros. (1995)>: La iniciación deportiva y el deporte escolar. Barcelona.Inde.
-DEVÍS, J. y PEIRÓ, C. (1992): Nuevas perspectivas curriculares: salud y juegos modificados. Barcelona. Inde. -HERNÁNDEZ MORENO, J.(1992): Análisis de las estructuras del juego deportivo. Barcelona.Inde. -LLOPIS I BAUSET, F. (1999): El joc de pilota valenciana. València. Carena.
-SÁNCHEZ BAÑUELOS, F.(1984): Didáctica de la educación física y el deporte. Madrid. Gymnos.