L’entrenament dels professionals de Pilota Valenciana: una porta oberta al rendiment II

1.- Característiques de l’esport.

La pilota valenciana és un esport en el qual existeix una mancança abismal en quant a fonts bibliogràfiques referents a les característiques que poden influir en el bon rendiment dels esportistes, és a dir, és un esport verge en aquest sentit, sent les causes una barreja de diversos factors que no tenen cabuda en aquesta introducció.
No obstant, la pilota valenciana és un esport molt ric pel que fa a modalitats de joc, ja que tenim modalitats d’invasió, de canxa dividida, de joc directe, de joc indirecte, de diferent iniciació, sols d’equip, individuals, etc.
Com a elements fonamentals que es troben en el nostre esport i relacionats amb els aspectes físics tenim la consideració de joc directe (jugadors enfrontats), l’ús d’una gran varietat de colps (manró, volea, bot de braç, palma, “bragueta”, carxot i rebot), el jugar la pilota de bo (a l’aire o al primer bot), l’ús de la pilota de vaqueta i la preparació de la mà. Pel que fa als elements diferenciadors tenim l’espai de joc (carrer, trinquet o ambdós), la manera d’iniciar les partides (ferir, traure), la intensitat del treball físic (aeròbic, anaeròbic), l’estratègia, el nombre i paper dels jugadors, certs cops (la raspada).
Per a tot açò, s’ha de considerar que és una activitat esportiva que requereix del recolzament de determinats sistemes per tal que es produesca un perfeccionament en el jugador. Pense que en línies generals, la preparació física deu de tenir els següents objectius bàsics:

• Col·laborar i assegurar el desenvolupament armònic corporal.
• Preparar l’aparell locomotor per a una activitat que sol·licita uns determinats tipus d’esforços.
• Compensar els desequilibris produïts pel propi joc.
• Previndre l’aparició de lesions a mig i a llarg termini.
• Preparar els aparells muscular i cardio-respiratori per a fer front a l’esforç amb l’objectiu de millorar el rendiment
• (Entre altres)

És a dir que, pense que és un esport riquíssim en quant a aspectes físics però verge en quant a la seua investigació i que tal i com passa en altres investigacions que s’inicien al principi caldrà buscar un recolzament en altres esports semblants per tal de tenir una base tal i com ens diu el guanyador d’una beca de medicina esportiva aplicada a la pilota Josep Vicent Dasí i Aloy: l’estudi de programes d’entrenament i preparació física per a la pilota valenciana, partint de l’observació personal, les enquestes als jugadors, la comparació amb la preparació física d’atletes d’esports amb algun tipus d’afinitat pel gest esportiu o pel tipus de lesions, i les dades obtingudes als estudis de laboratori i a la competició ens permetran adaptar i estructurar la planificació de l’entrenament a les característiques o condicions individuals dels pilotaires .

2.- Introducció.

Fins no fa massa anys no existia pràcticament cap relació entre la figura del Preparador Físic i el jugador de pilota valenciana, almenys tal i com l’entenem avui dia. Per tal de contextualitzar i ficar-nos un poc en antecedents nombraré una sèrie de característiques que han influït i influeixen en aqueta relació:

• Ha estat una relació un tant autodidacta, és a dir, cadascú feia el que creia, el que li deien, el que veia o simplement el que millor li anava. Inclús, i era bastant habitual no feien altra cosa que sols jugar les partides que se’ls convocava. Era típic entre els jugadors de pilota el anar a la serra, el passejar, etc.
• No existia la figura del Preparador Físic, ni tampoc la de l’entrenador. Sembla que en el 2008 començaran els cursos per obtenir el títol d’entrenador de Nivell 1 que organitza la Federació de Pilota Valenciana
• Aquesta absència de preparadors físics, en certa manera és per la manca d’estudis. La majoria d’esports que tenen la vessant professional disposen d’estudis i de publicacions relacionades específicament entre la preparació física i el propi esport.
• Existeixen molt poques tesis doctorals que tinguen com a tema d’estudi la Pilota Valenciana, i cap que tinga la Preparació Física com a fil conductor, de fet sols hi ha tres Tesis sobre la pilota que són le de Gallach Lazcorreta, Olaso Climent i Llopis Bauset

3.- Estat de la investigació al voltant de la pilota valenciana.

… i ni tan sols els universitaris, els mateixos que han acollit amb entusiasme els esports d’altres països, sobretot si els lèxics són anglosaxons; aquests, els estudiants, al cap i a la fi dignes fills dels seus pares, desprecien la pilota de vaqueta per considerar-la pròpia de gent baixa, i gens escaient per als intel·lectuals .

Aquesta frase de Llorenç Millo no va del tot desencaminada ja que existeixen poques publicacions relacionades amb el món de la Pilota Valenciana i menys encara relacionades amb el que pretén el treball que es presenta.
No obstant, i per tal de llevar aquest caràcter un tant pessimista, sembla que en l’actualitat van apareixent diverses publicacions relacionades sobretot en l’àmbit social i en l’àmbit educatiu.
Pel que respecta a l’àmbit educatiu, sembla que des de que han aparegut els següents decrets:

• Decret 20/1992 del govern valencià pel qual s’estableix el currículum d’Educació Primària
• Decret 39/2002 de 26 de març que modifica el Decret 174/1994 de 30 de març del govern valencià pel qual s’estableix el currículum d’Educació Secundària
• Decret 50/2002 de 5 de març que modifica el Decret 174/1994 de 19 d’agost del govern valencià pel qual s’estableix el currículum d’Educació Secundària

Juntament amb l’ordre de Conselleria del 2 de març de 2000, en la que s’aprovava la construcció d’instal·lacions esportives de Pilota Valenciana en tots aquells col·legis de nova construcció, han fet que l’interés per part del sistema educatiu ha augmentat.
De fet s’han dut endavant diversos publicacions d’unitats didàctiques relacionades amb l’esport de la Pilota Valenciana com és el cas de les realitzades per autors com Manolo Conca, Gabriel García, Toni Gimeno, Frederic Llopis, Jordi Naya i Vicent Pérez (2002). També altres com José Sales (1999), o Roberto C. Navarro, Samuel Moragues i Salvador Soler (2004).

Image 1. L’entrenament dels professionals de Pilota Valenciana: una porta oberta al rendiment II

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

A més, mitjançant diversos cursos de formació com els que realitzen Manolo Conca i Vicent Pérez “La Pelota Valenciana en el currículum de Educación Física. Aplicaciones pràcticas” amplien aquest treball educatiu a les escoles per part del docents. Dir que és envejable el que s’ha fet, es fa i es farà a l’IES de Sueca on la Pilota és un pilar fonamental dintre de les seues programacions.
No obstant, el fet de que la FCAFE , no tinga, almenys, una assignatura de Pilota Valenciana, és una veritable vergonya. Sols hi ha que fixar-se en els bascos, els quals en tenen 5 assignatures dintre del seu currículum.

En l’àmbit històric i social, hi ha també bastants publicacions, com les de Llorenç Millo, 1978, 1982) les realitzades per Frederic Llopis Bauset (1999), Gabriel García i Frederic Llopis (1991), Soler, S.; Navarro, R. C.; Moragues, S.; Montaner, A.; Soler, J. I.; Soler, F.; Campos, J. F. (2001). i d’altres autors, com és el cas de Biktor Iñúrria, Paco Durà, Victor Mansanet, Victor Durbà, Alberto Soldado i molts altres molts dels quals, alguns estan al capítol de bibliografia del present estudi.
L’aparició de la Federació de pilota Valenciana al 1985, la presència de la Pilota Valenciana a l’olimpíada Cultural de Barcelona’92, la recuperació d’alguns trinquets inactius, la construcció de carrers artificials, la realització de dels campionats d’Europa i mundials de pilota a mà, la realització del I Congrés internacional de Pilota a mà, la realització de les I Jornades de Pilota Valenciana a la F.C.A.F.E. de València i l’aparició de vàries comunicacions relacionades amb la Pilota Valenciana en diversos congressos, i la realització d’aquest congrés, entre altres events, han ajudat a difondre la Pilota Valenciana.

Image 2. L’entrenament dels professionals de Pilota Valenciana: una porta oberta al rendiment II

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

I Jornades de Pilota a la FCAFE.

Pel que respecta a l’àmbit fisiològic i de dinàmica del joc, és ací on el ventall de publicacions i de treballs escasseja. Pràcticament és nul·la aquesta aportació al món de la pilota valenciana. Bé és cert també que actualment comença a canviar, comença ha haver una preocupació per aquest esport, com per exemple és el cas de l’IBV, el qual està realitzant un estudi en la confecció d’un guant que serveixi per a tots els jugadors, la realització de Jornades de Formatives a jugadors en procés d’iniciació per part de la Universitat de València, l’aparició del Fòrum de la Pilota.
Alguns dels escassos treballs realitzats són el que dugué endavant Josep Vicent Dasí sobre el mètode d’entrenament, la prevenció i tractament de les lesions dels pilotaris. També el que realitzaren Francesc Orts, Enric González i Josep Casanova relacionat en la preparació física dels pilotaris, els quals intentaren ser becats per la federació i que no tingueren una resposta positiva.
Un altre estudi fou el realitzat per Salvador Soler, Roberto C. i Gabriel Brizuela (2001) sobre la velocitat de la pilota en la modalitat de raspall i que posteriorment fou exposat al II Congrés de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de València.

Image 3. L’entrenament dels professionals de Pilota Valenciana: una porta oberta al rendiment II

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

Estudi realitzat sobre la velocitat en la treta de raspall

En definitiva, l’actual situació de la investigació al voltant de la Pilota Valenciana, és escassa si ho camparem amb altres modalitats esportives, no obstant actualment esperem que estiga canviant canviant i s’entre dintre d’una dinàmica més esperançadora i que sobretot l’ambit universitari s’implique més i comence a adquirir-se un acultura de la pilota valenciana en tots els aspectes, i un d’ells el de la preparació dels jugadors professionals.

Image 4.L’entrenament dels professionals de Pilota Valenciana: una porta oberta al rendiment II

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

Estudi realitzat per treure la el lactat en sang.

El que es pretén és fer una aproximació a quines són les variables que condicionen el rendiment en la pilota valenciana, un esport que no compta amb estudis que puguen recolzar la present investigació. Per aquesta raó ens vegem en la necessitat d’agafar referències en tres disciplines esportives que han investigat més en aquest camp. En primer lloc, tal i com apunta Leger,L (1986) és convenient conéixer quines són les exigències d’un esport, per a la qual cosa és necessari conèixer quin tipus d’esforç suposa la competició i, a més, conèixer quines son les variables que caracteritzen als esportistes de rendiment per a poder afrontar les competicions de màxim nivell que disputen, és a dir, conèixer quins són els criteris de selecció dels atletes (Bompa,T. 1987). A banda, també el conèixer les variables que marquen l’alt nivell en un esport que permeten:

• Sistematitzar i organitzar l’entrenament en funció dels objectius de rendiment que és vulguin aconseguir.
• Avaluar l’estat de forma dels pilotaris i relacionar-lo amb les exigències de la competició per a saber si realment s’ajusten a la carrega biològica de la partida.
• Conèixer quines són les variables de l’alt nivell
• Sistematitzar i regular l’alt nivell, és a dir, promocionar la pràctica esportiva de la pilota en totes les seues vessants i diferenciar l’alt nivell i professional i l’activitat de recreació i arribar inclús a que la Pilota siga una pràctica recreativa més per a qualsevol edat i qualsevol tipus de gent.
• Regularitzar les partides, que sapiguem ja no quan s’acaba, però almenys quan comença, quina direcció tindran les parades tant siga per descans, per canvi de joc, per les travesses, és a dir que s’establesquen la duració de les pauses de joc.
• Institucionalitzar i reconèixer el nostre esport en tots els àmbits.
• Que els mitjans de comunicació autonòmics i locals li donen la importància que es mereix
• I que les autoritats promocionen i diftonguen de manera adequada la Pilota Valenciana en tots els àmbits
• Avaluar l’estat de forma dels pilotaris i relacionar-lo amb les exigències de la competició per a saber si realment s’ajusten a la carrega biològica de la partida.

4.- Accés als jugadors: el meu cas particular amb dos pilotaris particulars.

Allà per l’estiu de 2002, a principis de juliol, per una sèrie de circumstàncies es produeix un primer contacte amb Rafa i Jose. Ells  sabien que jo vaig estar treballant un any amb Terrilla, jugador de raspall, abans de la seua retirada per una lesió al muscle. Ens coneguem de tota la vida ja que som del mateix poble i així, tots tres juntament amb el meu germà David, que també és llicenciat en Educació Física comencem el treball. Realment comencem passat l’estiu, al mes de setembre, mentre tant vaig informant-me i preparant i investigant el que seria el treball amb aquests jugadors professionals en un camp pràcticament orfe.

Aleshores hem faig un Plantejament inicial on analitze:

• Característiques de la Pilota Valenciana:
• Esport d’oposició
• Es juga individual, parelles, trios, descompensades
• Juguen a diverses modalitats

• Modalitat a la que juguen: Encara que la pilota valenciana compta amb una gran varietat de modalitats  segons es jugue al carrer o al trinquet (Llopis i Bauset, F.1999), ens centrem en analitzar les variables de rendiment d’una modalitat que es practica al trinquet, en concret la modalitat  d’escala i corda, la qual és una modalitat de canxa dividida i on bàsicament, els jugadors han de passar la pilota per dalt la corda de manera alternativa a l’aire o al primer bot tot i que de vegades també juguen al Frontó i a la Galotxa, i rarament a les Llargues, la seua modalitat és l’Escala i corda la qual es juga:
• En un terreny de joc determinat i no estàndard ja que no hi ha dos trinquets iguals.
• Hi ha una gran varietat de moviments específics.
• Hem planteje que existeix una gran càrrega tàctica en les partides.

• Image 5. L’entrenament dels professionals de Pilota Valenciana: una porta oberta al rendiment II

  Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

  Característiques dels jugadors:

• José Cabanes Pastor (GENOVÉS II): jugador rest, alt i gran amb un cos privilegiat i unes molt bones condicions físiques prèvies però que al seu braç dret té un problema de colze ja que de menut caigué i se li feu una afecció radicular crònica.

Image 6. L’entrenament dels professionals de Pilota Valenciana: una porta oberta al rendiment II

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

• Rafael Soler Tomàs (LEÓN): jugador rest també, de menuda estatura que juga amb les dos mans tot i que l’esquerra pràcticament sols utilitza el colp per dalt i la dreta el colp per baix, a més és un bon rebotejador. León és un jugador amb una molt bona massa muscular.

Els realitze un estudi previ dels dos jugadors on analitze el perfil antropomètric dels membres superiors i inferiors i unes proves físiques de velocitat, força, flexibilitat i resistència, col·locant-los en aquesta última en pulsòmetre per analitzar la freqüència cardíaca en una prova d’esforç màxima i el temps de recuperació sent les proves les següents:

• Flexibilitat en la dislocació de muscles
• Flexibilitat, tot flex millorat
• Llançament de baló medicinal
• CMJ
• Squat Jump
• Velocitat de 30 m.
• Velocitat 4 x 9
• Course Navette

5.- Relació amb els jugadors.

Un cop analitzats en certa manera el que és aquets món, com funciona i del que se disposa, establim unes pautes:

• Ha d’haver un diàleg continu amb els jugadors, per vore el funcionament, el que volen , el que pretenen, que necessiten.
• S’ha de planificar la temporada, la qual en principi ja ens trobem en l’entrebanc de que no és possible degut a les característiques de la Pilota Valenciana en sí. És un esport que no té una temporada programada, amb un principi i un final i amb la possibilitat de tenir un temps de parada i recuperació i un temps específic per a la pre-temporada.
• Era necessari saber el grau d’implicació dels pilotaris, el saber fins on estaven disposats a arribar en la relació amb la preparació física.
• La relació entre el jugador i el preparador físic havia de ser una relació participativa per les dues parts, sobretot al principi ja que el treball que se’ls anava a encomanar era un treball que potser desconeixien i no estaven habituats a fer-lo. També havia de ser una relació crítica i sincera per part dels pilotaris i així saber si es troben còmodes amb el treball, és a dir, saber les sensacions que tenen i així, intentar millorar per tal d’arribar als objectius marcats.
• Marcar els objectius als que es pretén arribar.

6.- Objectius.

Els objectius nivell esportiu que es pretenen coincideixen tant en León com en Genovés II i són els següents:

• L’Invividual, campionat aquest que normalment juguen restos, al qual no tots els jugadors volen accedir i a nivell físic i a nivell tecnico-tàctic és molt exigent.
• El circuit Bancaixa, campionat que es juga per parelles o pre trios.
• Altres trofeus que hi ha al llarg de l’any, com poden ser el Trofeu Universitat, al qual Jose aquest any tenia un especial interès, el mateix que mostrava Rafa amb el Trofeu Moscatell de Galotxa. I d’altres com el Trofeu Levante, Vidal, Fira de Guadassuar, Nadal, etc.

Aquests on els tres objectius que ens proposem en un principi, els quals estan citats per ordre de preferència, tenint tots dos el campionat individual el marcat com a més important dins de les seues preferències.

7.- Coordinació.

En un principi no m’havia de coordinar amb ningú, es a dir, sols existia la ralació entre el jugadors i el preparador físic, però a mesura que anàvem avançant am el treball anava sorgint la necessitat de coordinar-se amb altre professionals de l’esport com són:

• VAL NET: a finals de 2005 naix aquesta empresa la qual contracta la figura del preparador físic per a tots els jugadors que té en nòmina entre els quals estan Genovés II i León. Toni Astorgano és el preparador elegit, aleshores després d’una conversa amb els jugadors ells prefereixen seguir treballant amb mi i és així com sorgeix aquesta relació amb el preparador de l’empresa, el qual en tot moment no posa cap dificultat, a l’igual que l’empresa, tot el contrari, sorgeix una col·laboració entre Toni i jo per tal de facilitar-nos tots dos el treball.
• PSICÒLEG: degut a un problema de lesió i posterior recuperació que tingué Genovés II, es decidí contractar a una psicòloga per tal de facilitar aquesta recuperació sobretot pel que respecta a les tècniques de control emocional. És així com ella i jo en passem informació per tal de reduir al màxim a questa recuperació.
• FISIO: en un principi,el fisio era un particular però des de l’aparició de Val Net el fisio és el de l’empresa. Tant en un com en l’altre es tractava de marcar unes pautes de recuperació després d’una lesió, una sobrecàrrega, etc, és a dir el fisio marcava uns exercicis que havia de compaginar amb la preparació que en eixe moment es podia dur a cap.
• METGE: al llarg d’aquests anys, s’han produït en els dos jugadors algunes lesions, aleshores, i igual que amb el fisio, Val Net proporciona el metge. La relació amb el metge, és el mateix, ell marca el tractament i el temps de recuperació, i és ahí on hi ha una relació amb ell, per tal de saber l’evolució d’aquestes lesions. A més i d’acord amb Val Net en demanes cada cert tems analítiques, estudis antropomètrics d’on es trau un informació molt valuosa

Image 7. L’entrenament dels professionals de Pilota Valenciana: una porta oberta al rendiment II

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

Somatocarta dels jugadors.

• PATROCINADORS: amb aquests la meua relació és nul·la, ja que on ells els qui estan en contacte amb ells.

En definitiva, aquesta relació ha de ser, almenys, efectiva j que el preparador físic ha de saber en tot moment el que li passa al jugador i així planificar de manera adequada i anar tots en la mateixa direcció

8.- Planificació de la temporada.

Image 8. L’entrenament dels professionals de Pilota Valenciana: una porta oberta al rendiment II

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

Ha quedat clar que no podem dur a cap una programació de l’entrenament clàssica tal i com la proposa Matveiev, on apareguin els tres períodes amb els qual ell divideix la planificació de la temporada: un període de preparació, un de competició i un transitori. Com que la Pilota no té una temporada regularitzada i els jugadors juguen pràcticament tot l’any sense cap tipus de descans, el realitzar una planificació d’aquesta manera està abocada al fracàs. No obstant, és cert que des de l’aparició de l’empresa Val Net, el jugadors saben més o menys amb antelació les partides que jugaran a unes dues setmanes vista, se saben les dates dels trofeus mes importants, com són l’Individual i el Bancaixa. Però no existeix eixe temps de descans necessari per a platejar-se un temporada en les millors condicions possibles.

Per tal de dur una adequada planificació necessite tenir en compte apart del ja exposat estudi previ del jugador, la definició dels objectius:

• calendari de competicions, per a marcar les dates on el jugador ha d’estar en òptimes condicions
• racionalitzar les estructures intermèdies, és a dir, marcar-se allò que considerarem com a macrocicles, microcicles i les sessions, tot depenent de les dues dates del Bancaixa i l’Individual
• elecció dels mitjos de treball. Es disposa de mitjos suficients i de fàcil accessibilitat per a treballar, un gimnàs bastant complet, el trinquet, un frontó, piscina, un pavelló cobert.
• distribució de les càrregues d’entrenament.
• posada en acció del pilotari

9.- La temporada.

Com ja he dit no és fàcil, aleshores el plantejament general de Genovés II i de León és el que es mostra en el següent gràfic:

Image 9. L’entrenament dels professionals de Pilota Valenciana: una porta oberta al rendiment II

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

Es pot apreciar com la temporada no té final i on es veu com la intensitat pràcticament és uniforme al llarg de l’any i en canvi, el volum baixa i puja depenent de l’època de la temporada en que ens trobem. Com es pot observar en el calendari de la temporada 2006, apareixen les dates d’alguns dels trofeus, entre ells el Bancaixa i l’Individual. És per això que a l’altre quadre es mostra marcat els mesos en els quals el jugadors ha d’estar en òptimes condicions per tal d’afrontar aquests dos campionats.

Image 10. L’entrenament dels professionals de Pilota Valenciana: una porta oberta al rendiment II

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

Calendari trofeus temporada 2006.

Image 11. L’entrenament dels professionals de Pilota Valenciana: una porta oberta al rendiment II

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

Tot i açò, la temporada i la planificació continua no sent real, ja que apart de que pot se més habitual i que pot fer el plantejament inicial de l’entrenament com pot ser una lesió, una sobrecàrrega o una malaltia, en aquest esport es dona amb freqüència el canviar partides de dia, el col·locar-te una partida inesperada, inclús notificant-ho el mateix dia, anul·lar alguna partida, canvi de companys de joc, diferents maneres de jugar…
Però la temporada segueix i els objectius s’han de complir i es per això que el que planteje és tenir 2 tipus de microcicles per a tota la temporada i depenent de l’època en la que ens trobem aplicar-ne un o l’altre

Image 12. L’entrenament dels professionals de Pilota Valenciana: una porta oberta al rendiment II

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

A les gràfiques es mostra que depenent d’on té la partida o en la setmana es realitzarà un tipus de treball o altre, així si es cap al final de la setmana on té la partida més “important” a principi es realitzarà un major percentatge de condició física i un menor d’entrenament tècnico-tàctic.
Dir que com que no hi ha descans al llarg de l’any, els jugadors i jo hem agafat els mesos de setembre i octubre com a pre-temporada i el mes d’agost de descans però un descans actiu ja que a l’estiu és on hi ha moltes partides degut a les festes dels pobles no menra tenim que la periodització la podem dividir en:

• Una etapa de preparació general, amb l’objectiu de millorar l’amplitud general del pilotari i on predominarà un major volum en treball aeròbic i en força, millorant així la resistència aeròbica, la força general i la flexibilitat.
• Una etapa de preparació específica, també se la coneix com a etapa pre-competitiva, on es pretén millorar l’aptitud específica del pilotari i on els objectius es centren en mantenir l’aptitud general en quant a la resistència aeròbica, la força i la flexibilitat i apart també millorar la condició específica, desenvolupant la capacitat anaeròbica i la força especial.
• Una etapa competitiva que està emmarcada dintre del període competitiu, on l’objectiu es centra en aconseguir el màxim rendiment esportiu i mantenir-lo. És en aquest període on estan englobades les competicions més importants.
• L’etapa de transició o de descans, etapa en la qual es pretén recuperar l’organisme de cara a la següent temporada. No obstant i com ja s’ha dit no es produeix el descans que seria aconsellable, sinó que el que es fa és dur a cap undescans actiu amb una pràctica esportiva menys intensa i que servesca d’escape a la tensió soferta durant tot el procés d’entrenament.

Image 13. L’entrenament dels professionals de Pilota Valenciana: una porta oberta al rendiment II

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

Un cop plantejada la temporada el que es fa amb els pilotaris és el dur un seguiment més o menys setmanal, és a dir ells en comuniquen amb la major antelació possible les partides de la setmana següent, la seua importància, si aquesta té algunes característiques particulars, etc., i a partir d’ahí a partir d’una plantilla com la següent se’ls comunica el treball de la setmana d’una manera general.

Posteriorment, se’ls passa les sessions individualitzades, el dia a dia, per tal que puguen realitzar els exercicis d’entrenament amb totes les paues que necessiten. A continuació mostre 3 sessions realitzades pels jugadors. Es veuen diversos exemples de sessions, de diferent període de preparació i de diferent càrrega, és a dir, on predomina més la càrrega física o inclús una on la càrrega tecnico-tàctica és més elevada. De fet, amb aquest tipus d’entrenament el que es pretén és una adequada mecanització de la jugada, aconseguint així un gest net i biomecànicament acceptable, ara bé, i tal i com diu Gallaga (1999:178), la millor manera d’aprendre a sentir-se a si mateix, i a la vegada entendre l’esport de la pilota és passar moltes hores jugant sol.

Image 14. L’entrenament dels professionals de Pilota Valenciana: una porta oberta al rendiment II

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

Image 15. L’entrenament dels professionals de Pilota Valenciana: una porta oberta al rendiment II

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

Image 16. L’entrenament dels professionals de Pilota Valenciana: una porta oberta al rendiment II

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

Image 17. L’entrenament dels professionals de Pilota Valenciana: una porta oberta al rendiment II

Contenido disponible en el CD Colección Congresos nº17

L’entrenament del pilotari, tal vegada comença ara a sistematitzar-se i a recollir els fruits i esperem que en un futur no massa llunyà aquest esport estiga en el lloc que li correspon.

Senzillament, assistirem al joc
mes recte, educat i respectuós que hem
conegut, més emocionant i
més elegant. I com deia no sé
qui: et tout le reste est littérature.
(Toni Mollà)

10.- Bibliografia.

• BRINGAS, M.; RIERA, J. (2003) Estrategia, táctica y técnica en la pelota vasca. Tu Comunicación. San Sebastiàn
• CASTELLOTE, R. (::::::) Juegos de los indios norteamericanos.
• CONCA PAVIA, M.i col. (2002) La pilota valenciana, unitat didáctica. Ed.: Generalitat Valenciana.
• CONCA, M. ; PÉREZ, V. (1999). Joc popular i tradicional valencià: la pilota valenciana. En VILLAMÓN, M. (1999); Formacion de los maestros especialistas en E. Física.  Ed.  Generalitat Valenciana.  València.
• CONCA, M. i PÉREZ V. (1999). Joc popular i tradicional valencià: la pilota valenciana. En VILLAMÓN HERRERA, M. (1998). Formación de los maestros especialistas en educación física. Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. València. Pàgs. 187-215.
• DURÀ, F. (1987): El primer estudi seriós sobre el mètode d’entrenament, prevenció i tractament de les lesions dels pilotaris. Rev. L’esport i el temps lliure nº 34. Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. València  Pàg. 19-21.
• DURÀ, F. (1990a): El “raspall” posa cloenda a la temporada oficial. Rev. l’esport i el temps lliure nº 49. Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. València Pàg. 76-77.
• DURÀ, F. (1990b): Un estudi científic inèdit... Rev. L’esport i temps lliure nº 43. Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. València. Pàg. 98-102.
• ECHEVERRIA, J. Mª (1992).Seguimiento cualitativo y cuantitativo de pelotaris preolímpicos. Treball inèdit.
• ECHEVERRIA, J.M. (1993). Pelota. C.O.E.Madrid.
• ECHEVERRÍA, J.Mª. (1991) Pelota. Ed.: COE
• GALLACH LAZCORRETA, J. I. (1990). Pasado y presente de la pelota valenciana. Tesina. Granada.
• GALLAGA, I. (1999). Etrenamiento físico y técnico. Departamento de cultura del gobierno vasco. Bilbao.
• GARCIA i FRASQUET, G. ; LLOPIS i BAUSET, F. (1991):Vocabulari: el joc de pilota. Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. València.
• GARCÍA MANSO, J. M.; NAVARRO VALDIVIESO, M. ; RUIZ CABALLERO, J. A. (1996). Bases teóricas  del entrenamiento deportivo. Ed. Gymnos. Madrid.
• LLOPIS I BAUSET, F. (1999). El joc de Pilota Valenciana.  Carena. València.
• MILLO CASAS, Ll. (1976): El trinquet. Prometeo. València.
• MILLO CASAS, Ll. (1982): El joc de pilota. Ed. 3 i 4. València.
• MOLLÀ, Toni. (1988). Jo tambe vaig al trinquet. Rev. El Temps. Suplement de pilota valenciana. 14-XI-1988 i 18-VIII-1990.
• MORAGUES VALLE, S. SOLER I ESCÒRCIA, S.: NAVARRO VIDAL, R. C.; i CAMPOS GRANELL, J. (2004). Estudio de la actividad física desarrollada por jugadores de Pilota Valenciana durante una competición oficial en la modalidad de raspall.En CAMPOS, J.; (ccord) Hacia la convergencia europea. III congreso de la asociacón española de ciencias del deporte. Universitat de Valènca. València.
• SOLER I ESCÒRCIA, S.: NAVARRO VIDAL, R. C.; BRIZUELA COSTA, G. (2001). Análisis biomecánico del juego de pelota valenciana: diferencias en la velocidad de salida de la pelota en dos tipos de saque de la modalidad de raspall. En CAMPOS, J.; LLANA, S.; ARANDA, R. (2001). Nuevas aportaciones al estudio de la actividad física y el deporte. Vol. II. F.C.A.F.E. Universitat de Valènca. València. Pàgs.: 305-310.
• SOLER I ESCÒRCIA, S.: NAVARRO VIDAL, R. C.; MORAGUES VALLE, S.; MORTANER SESMERO, A.; SOLER ORTELLS, J. I.; SOLER MARTÍNEZ, F.; CAMPOS GRANELL, J. F. (2001). Análisis del perfil sociodeportivo de las escuelas de pelota valenciana. Estudio preliminar. En CAMPOS, J.; LLANA, S.; ARANDA, R. (2001). Nuevas aportaciones al estudio de la actividad física y el deporte.  Vol II. F.C.A.F.E. Universitat de Valènca. València. Pàgs.:701-710.
• SOLER I ESCÒRCIA, S.: NAVARRO VIDAL, R. C.; MORAGUES VALLE, S. I CAMPOS GRANELL, J. (2004). Estudio descriptivo de una partida de Pilota Valenciana en la modalidad de raspall.En CAMPOS, J.; (ccord) Hacia la convergencia europea. III congreso de la asociacón española de ciencias del deporte. Universitat de Valènca. València.
• SOLOZABAL, J.; PLAZA, J.; CORDOVA, A. ( 2000) El mundo de la mano. Ed.: ASPE. Logroño.
• TOULET, L. (1988): Curso completo de pelota vasca en todas las modalidades. Editorial De Vicchi. Barcelona.
• TRULOCK, J. (1973). El joc de pilota. INEF-Narraciones Deportivas. Madrid.